Happiness

Moments, llocs o persones que m'han fet o em fan feliç.

No em cal gaire...no????

http://www.facebook.com/album.php?aid=16789&id=1451194978&l=3c5646529f

Don't know why...

Poca cosa a destacar a part de la festa del personal de divendres a l'hospital i el passeig d'ahir pels Jardins de Luxembourg.

Divendres a les 19h, Alejandro, Ana, Joan i jo ens plantem a la sala polivalent de l'hospital Delafontaine, on es feia un sopar bufet i festa. El menjar abundava, et servies tu mateix i menjaves dret. A les 21:30 comença la "festa" amb un animador que ens fa ballar salsa i bachatas i després ja posen música més o menys ballable. Amb Alejandro ens creiem els reis de la pista (que va buidar-se força) i ballem salsa, bachatas, el Mambo Nº5 i el "You're the one that I want" de Grease calcat a la peli (http://www.youtube.com/watch?v=JIpWhTEUWmY). A la 1h marxem a dormir, sort que només hem de caminar 2min perquè estem esgotats.

L'endemà matí passa distret ja que Ana s'ha quedat a dormir i fem petar la xerrada mentre mirem videos. Marxa, dino i a les 15:30 passo a buscar en Joan i l'Alejandro per anar a París, als jardins de Luxembourg a passejar i on hem quedat altre cop amb Ana. Prenem el sol i caminem cap al St. Michel, barri llatí i parem a fer una pinta al costat de Notre Dame on més tard ve a trobar-nos Alberto.

Alejandro ha quedat per la seva banda, així que marxem en cotxe, deixem Ana a casa i anem a sopar a casa Alberto. Entre truita de patates i pasta xina es fa tard i a les 2h ens porta a St. Denis.

El dia d'avui s'ha basat en llevar-se tard, fer el gos, trucar a casa, trucar la Bertyl, fer més el gos, anar al gimnàs amb Joan i fer el dinar per demà.

Uuuuiii que difícils es fan alguns dies...
Xinpún!

Aaaiii i m'ho deixava, demà al matí vaig a veure una operació!!! yuhuuu, tinc pase VIP per anar a veure una lligamentoplastia!
********************************************************************************
When I saw the break of day
I wished that I could fly away
Instead of kneeling in the sand
Catching teardrops in my hand

My heart is drenched in wine
But you'll be on my mind
Forever

http://www.youtube.com/watch?v=9__6TAVTwtk

Cap de setmana de 3 dies

Dijous al plegar de la feina vaig a casa, endreço i netejo, vaig al gimnàs, em dutxo i marxo a l’estació de la Plaine Stade de France a buscar l’Esther, vinguda d’Itàlia. Sobre les 22:30h arribem a casa, mengem uns crepes fets “maison” i com no ens veiem des de setembre i tenim tant a explicar-nos, a les 3 tot just comencem a dormir.
A les 9h sona el despertador, toca anar a fer el turista! A les 11h ens plantem al Arc de Triomphe i caminant tranquilament fem els Champs Elysées fins la plaça de la Concorde, cap a la Madeleine, Opéra Garnier, Place Vendôme, Tuileries, Louvre, Notre-Dame i acabem a Hotel de Ville a les 16:30 mortes de caminar.

Descansem una horeta i mitja a casa i a les 19h l’acompanyo a Basilique perquè agafi el metro a trobar-se amb les seves amigues i continuar el seu cap de setmana. Estic moooooolt cansada i a les 22h ja dormo.

Dissabte amb llevo amb ganes de fer quelcom, però no fa un dia extraordinari i no se què fer per canviar. M’acontento anant a fer un tomb pel centre de Saint Denis, dinar a casa, fer el vago i acabar la tarda a casa d’Alejandro a fer petar la xerrada i intentar aconseguir “pillar” el nou ball de moda: http://www.youtube.com/watch?v=ge2fe60FvL8

Decidim anar l’endemà a EuroDisney, si fa bon temps, i de pas fer-nos el pase anual per poder-hi anar (quasi) sempre que vulguem. Truca Alberto que ve a casa a veure’ns i ens desmunta els plans ja que amb en Joan comenten d’anar l’endemà a Amiens o similar. Indirectament ens proposen canviar la nostra destinació i després de sopar, parlar de compres de pisos, obertures de clíniques, motos...decidim anar al castell de Pierrefonds i Amiens. Com sempre se’ns ha fet tard i anem a dormir a la 1.

Quan a les 9h pico a la porta d’Alejandro el sento dir “mierda!”...- segur que s’ha adormit- penso. Evidentment...així que mentre es dutxa arriba en Joan i quan per fi arriba Alberto esmorzem. Són les 10:15 quan ens encaminem cap a Pierrefonds, molt bon temps, força callats i a ritme d’U2.

El castell és diferent a la resta que hem vist, aquest és dalt d’un turó, amb el poble sota. Aparquem, caminem per fer les fotos de lluny, anem al castell però tanquen i fins les 14h no tornen a obrir. Fem les fotos a l’exterior, agafem el menjar que ens hem endut per fer entrepans, comprem el pa i fem un picnic. Tornem al castell puntuals per l’obertura i ens hi passegem com per casa. Alberto fa fotografies molt xules i amb Alejandro ens permetem ballar un vals (improvisat i sense saber-ne) lliscant al mig d’una sala gegant sota els ulls dels altres turistes (d’aquelles que segur que a la seva època era on es feien els grans balls).

Acabem fent encara més fotos a l’exterior i fent un cafè a baix al poble. Passades les 16h agafem carretera a Amiens, perdent-nos una mica i aquest cop sota la veu de Bruce Springsteen. Són prop de les 18h quan hi arribem, com sempre anem a la catedral però està tancada, així que anem amunt i avall pels carrerons amb canals de la ciutat (molt maca). No podem marxar sense fer una cervesa, cafè, suc, kir...segons el gust.
Després de molta carretera (i ara tocava Dire Straits) per fi arribem a casa a les 22.30h i encara he de fer el dinar per demà!!!! noooooooooooooo. Couscous en 5min l’endemà al matí i llestos!Aquest migdia ha sigut una “regalada”, amb Nadine hem anat a un banc fora a dinar i estar-nos més d’una hora al sol! I es que feia un bon dia avui!!!! Es veu que durarà tota la setmana.

I divendres festa del personal a Delafontaine!!! Bufet per sopar i festa amb DJ tot gratuït...sembla ser que ja en som 400 d’apuntats, quina por!

Les fotos de tot plegat, tot i que falten les de la càmera d'Alberto que quan les porti ja les posaré: http://picasaweb.google.com/lararius/VisitaEstherPierrefondsAmiens

David Seuma, bon pofessor d'institut i millor persona. D.E.P

Nova adquisició...unes Converse!

Tot i les despeses (moooooooltes) del mes de febrer, diumenge no em vaig poder estar de comprar un nou parell de Converse. Ja és el 5è parell (4 de la foto i unes a Sta. Eulàlia) i en tinc unes altres que em ronden pel cap...Aquest cop les he comprades estiuenques, de les baixes i veeeeerdes (evidentment). I es que en el Mercat de les Puces valen 30€! i des que vaig arribar que en volia comprar unes.Com en Joan ha tornat i l'Alejandro torna avui, ja començarem la rutina (ara en sèrio) d'anar al gimnàs cada tarda (o quasi). Hi tenim "rendez-vous" a les 19h. Nosaltres sí som uns mindundis allà dins en comparació amb els "brancardiers" (camillers) i altres que hi fan musculació amb peses amb moooolts quilos. Hauríeu de veure les parets del gimnàs, totes plenes de pàgines de revistes de culturistes que no em motiven gaire...preferia veure "pata de triatleta"! jejeje

A destacar que en Joan ha vingut amb una senyera de 7mts que penjarem del meu balcó al seu (vivim un sobre l'altre, 4t-5è) per St. Jordi i l'11 de setembre, que no ens passi res....

Demà farà 5 mesos que sóc aquí....buuuufff.

Quin panorama! l'enorança...

Es comença a notar l'enyorança pel "home, sweet home", família i amics...
Trucades (quasi) diàries a casa per tonteries: "es que anava a comprar els vols pel maig i era per confirmar dates", "que ja els he comprat, que ho sapigueu!", "i pels bitllets de tren de l'1 de maig?", "no, que ja he comprat els bitllets...", "avui és diumenge i toca trucar, igual hi ha en Marc i la Jud...", "estem a mitja setmana, torno a trucar...", "hola! tenia ganes de trucar"...

Però vist el panorama no crec que torni aviat de manera definitiva. Regularment miro les ofertes de feina a la web del Col·legi de Fisios i n'apareixen una desena cada mes (per tot Catalunya), de les quals més de la meitat són per geriatria. A més de tenir companys que sé que no troben feina de fisio, o fa temps que en busquen una perquè la que fan no els agrada.
En una web francesa surten cada dia entre 4-5 ofertes només per París-Île de France, treballant 35h/set en comptes de 40 i en la majoria cobrant quasi el doble del que pagarien a Catalunya.
Gran part dels companys espanyols que he conegut aquí tenen molt clar que si tornen serà per estudiar/dedicar-se a una altra cosa o simplement no tornar i anar fent la volta al món com a fisios.

Tornar a casa suposaria estar un mínim de 2 mesos buscant feina, temps durant el qual em moriria de fàstic a casa (evidentment). Tot i trobar feina, el sou no em permetria marxar de casa+pagar cotxe (totalment necessari per la zona)+sobreviure.
Aquí a Saint Denis visc sola en un estudi, amb companys de veïns, a 30min del centre de París, a les 16:10 ja he acabat de treballar, 30 dies de vacances + 20 dies de recuperació del temps de treball, la feina no és pas estressant, i el sou em permet fer viatges a casa amb certa regularitat, fer sortides per aquí i estalviar (potser per Shangai 2010?)...I que estic vivint (quaaaasi) a la ciutat dels meus somnis! On al juny 2006 vaig dir que un dia viuria a Paris!!

Juny 2007, anada-tornada a París en 1 dia amb la Meli

Tot i que reconec que trobo a faltar moltes coses de Sta. Eulàlia i Granollers (el climaaaa), les converses amb amics i que quan veig les convocatòries d'entrenament, stage i competicions del CTG m'agradaria tornar...mentre estigui bé aquí, m'hi quedo.

Ara que falten 5 dies perquè vingui l'Esther (companya d'Itàlia), penso molt en el temps passat allà. Savona va ser la prova del "no hi estic bé, torno a casa", però ho trobo taaaant a faltar. Tot i que aquí tinc companys meravellosos, amb cap hi ha aquell "no sé què" que hi havia amb Esther, Simone i Stefano (també Elena, Adriana i Wilmer).

Simone, Esther i Stefano

I encara que em queixés (i em queixi) de l'avorrida Savona, tenia un encant especial que m'agradava (serà el mar? el superfrutto? via paleocapa?). Com també trobo a faltar el parlar italià...a vegades em sorprenc pensant en italià...pensant el que explicaria a Simo o les bromes que faria amb Ste.

Savona

A més no paro de pensar en el que faré durant les 2 setmanes de vacances a casa de maig-juny: qui he de veure, què he de veure, què he de fer...

Serà que tinc un mal dia...avui hem tingut formació i hem estat de 9 a 16:30 “tancats” a l’hospital una quinzena de fisios de Delafontaine i Casanova junts (dels quals 11 espanyols) i es palpava la tensió deguda a les enemistats entre uns i altres...mirades matadores, que tal i qual estan enfadades i de rebot la resta avui no l’han saludat, que jo no em parlo amb 6 d’ells, que t’ignoren dia si-dia no-dia si-dia no...un “ambientassu”!!. Bàsicament hi ha 2 grups formats (i alguna persona que està a mig camí entre un i l’altre). Per sort, a part de la tensió que hi ha en algun moment en què estem tots en un mateix lloc, jo tinc molt bona relació amb qui vull tenir-la i m’interessen com a persones, i amb els que no...pppffff millor així que fer-nos els falsos, por algo será...

En resum, que aquest cap de setmana els nois m’han deixat sola (estan repartits entre Girona, València i Madrid) i els trobo a faltar, perquè sense ells els dies i els caps de setmana es fan llargs i més avorrits.

Gràcies als amics/família que passen pel blog i els companys del CTG amb els que de tan en tan intercanvio alguna paraula via telf., xat, mail o facebook.
Un petó a tots!

I aquesta cançó, que em recorda als meus pares, al meu germà i les setmanes santes als Alps (i les hores dins l'Opel Vectra i l'Honda Accord...com odiava l'olor d'aquests cotxes!)...aaaaiii :'(

"Te miro y de repente el horizonte es tan distante como tú..." http://www.youtube.com/watch?v=SKN-Ntyy9YU

...y yo sigo aqui...

Han sigut dues setmanes-caps de setmana força menys fascinants que els últims...

Fa 2 divendres, a la feina, es va muntar un bon "percal" entre Catherine (fisio friki) i Barbara (ergo)...tot per un tros de pastís, i que ens va tenir ven entretingudes durant uns dies.

Aquell divendres vam anar Joan, Patri i Sandra en un bar on si hi vas prou aviat (20h), amb el que et demanis et porten un plat de Couscous, i així ja vam sopar.

L'endemà a les 7:30 em truquen els repartidors de Darty per dir-me que ja arriven amb la rentadora. Després ja no puc dormir, així que l'estreno, miro una peli (l'última d'Indiana Jones) i recullo l'estudi. Després de dinar decideixo baixar a París sola que fa molt que no ho faig. Em passejo per St Michel i Chatelet, on entro a Darty i em compro el forn. De tornada em truca Alberto que ha d'anar a Carrefour a comprar i si l'acompanyo. Arribo a l'estudi, desempaqueto el forn i sobre les 19:30 em passa a recollir Alberto. Després de molta estona allà dins per comprar les coses que ell necessitava (jo només 2), truquem Alejandro i Isaac per saber on paren. Ens diuen que són al Sacré-Coeur i decidim anar-hi. Té tanta potra que aparca quasi a la porta del Sacré-Coeur on ens esperen. Després del centenar de fotos que Alberto dispara (i encara no tinc), fem un crêpe per sopar i busquem un bar per Montmartre on passar part del vespre. Fem 2 birres en un mateix bar ja que hi ha un saxofonista que toca en directe. Per la tercera canviem d'ubicació (una mica més avall) i desfem camí fins el cotxe. Amb tot plegat són les 3 quan vaig a dormir.

Diumenge estreno forn fent una quiche i que reparteixo entre en Joan, Alejandro i Isaaac.

A la tarda hem quedat per anar a veure la desfilada de Carnaval en el seu pas per la plaça de République. Acaba sent força decepcionant, fem una cervesa i tornem a casa.

La setmana es caracteritza per l'intent fallit de voler anar a casa els meus avis el 7-8 març (bitllets de tren massa cars), el merder del pastís, el suplici d'aguantar el meu stagiere Thomas una última setmana (com pot ser tant passiu i avorrit???) i el sopar raclette a casa Alejandro-Isaac.

Aquest cap de setmana tocava guàrdia dissabte matí (8:30-12:30h) per tant divendres al llit després d'empassar-me els capítols de la 5a temporada d'Anatomía de Grey i Lost.

Dissabte quan acabo al guàrdia em passen a buscar Al i Isaac per anar al Mercat de les Puces de St. Ouen. Ens hi passem 4 bones hores passejant, xafardejant i menjant crêpes. Tornem a casa per descansar, i per sort acaben decidint que si que vindran a la Crémaillère (festa quan canvies de casa) d'Ana i Sandra.

A les 22h sortim de casa per agafar el tram+metro i ens trobem Joan i el seu amic de visita Elder que també s'apunten a venir. L'intenció era quedar-se fins les 24h, però ens allarguem una mica i jo torno a les 2:30 acompanyada de Joan i Elder (així no pateixo per la meva integritat). Entre caminar i bus nocturn s'ens fan les 4 quan arribem als estudis.

El primer diumenge de mes els museus de París són gratuïts i s'ha d'aprofitar. L'intenció era anar al d'Orsay, però quan hi arribo (sobre les 14h) hi ha molta cua i camino cap a Notre-Dame amb l'idea d'anar a l'exposició de David LaChapelle (pagant) al Museu de la Moneda. El visito+postals souvenir, travesso el Pont Neuf, Chatelet i entro al Louvre per veure la part "Histoire du Louvre" i "Louvre médiéval". Aviat em canso de tant caminar i a les 18h ja sóc a casa per fer-me el dinar de l'endemà i uns crèpes per sopar.

Algunes fotos de les exposades de LaChapelle:

Avui han començat els nous stagieres, aquest cop m'ha tocat en Grégoire. Ja és el 4t stagiere que tinc i el que al principi feia gràcia ara ja comença a cansar...a més, tot i que sembla simpàtic, em recorda el 1r que vaig tenir, en Julien (al que hagués estrangulat)...el temps dirà.
A més aquesta setmana Joan és a Girona i Alejandro de vacances...aaaiiii, sense els meus companys de caminata i xafardeig....
El cap de setmana que ve toca formació de neurologia organitzada per l'hospital (divendres tarda i tot dissabte) que em tindrà distreta, i dijous 12 arriba Esther des de Savona!

Seguiré informant...

P.D: ja tinc els bitllets d'avió per les meves vacances llargues, del 21 de maig al 8 de juny, per fer un no parar de prendre el sol, celebrar els meus 24 anys, animar a la Challenge i Sprint de Mataró i el més important...el bodorrio Marc-Jud!