Lara Rius

Si tu no estás aqui

2009-12-17T08:22:00.000-08:00

http://www.youtube.com/watch?v=XlFOpw8tG7Y

http://www.goear.com/listen/8755eed/temps-era-temps-joan-manuel-serrat

Immortality

2009-12-15T08:46:00.000-08:00

...and I must follow on the road that lies ahead
I won't let my heart control my head
But you are my only

And we don't say goodbye
We don't say goodbye
And I know what I've got to be...
Immortality
I make my journey through eternity
I keep the memory of you and me...Inside

http://www.youtube.com/watch?v=QQdbQfb80Hg

Nadine

2009-11-30T12:51:00.000-08:00

La meva companya de feina Nadine, de 52 anys i que sempre diu que podria ser la nostra mare (té una filla de 25), és una caixa de sorpreses. Cada dia que passa s'obre més a nosaltres explicant-nos historietes i m'adono que em coneix quasi més que jo mateixa.

Ens assemblem molt de caràcter, reaccionaríem igual en la majoria de situacions i ens entenem a la perfecció. Tot i que a vegades es repeteix molt quan explica coses (hi ha històries que me les ha explicat unes 10 vegades, i les que queden...) som quasi pastades. Les converses sempre acaben amb: "si, jo igual!", "a mi m'ha passat el mateix", "sisi, jo hagués fet el mateix".

Cada dia dinem juntes, ara també amb la Sandra i la Rosa, i sembla que no li pugi amagar res. Em calcula de dies enrere fins que em pregunta directe encertant-la de ple.

L'altre dia mentre dinavem em va definir, em vaig quedar parada: que si semblo freda i distant, que porto una màscara i per això sembla dificil que em pugui lligar tant a les persones en poc temps. Que el primer dia que em va veure entrar a la sala amb me mare, feia tal cara sèria que va pensar que no aniria bé...i que finalment sóc l'alegria de la sala amb els meus balls i tonteries, i sóc amb la que es porta més bé.

Fins i tot tenim una cançó que quan la passen a la radio pujem el volum i ens posem a cantar (davant els pacients bocavadats que es diverteixen). Si posen la cançó i una de nosaltres no treballa aquell dia, cau un sms: "tu est dans ma tête..."

http://www.youtube.com/watch?v=70bQ6T9mNII

La trobaré a faltar...

Noël

2009-11-23T10:06:00.000-08:00

"La trêve de Noël ça veut dire qu'il faut faire semblant d'être content, d'être heureux, de bien s'entendre avec tout le monde."

"Noël est un mensonge que réunit les familles autour d'un arbre mort recouvert de lumières, un mensonge tissé de conversations insipides, enfoui sous des kilos de crème au beurre, un mensonge auquel personne ne croit."

Soy un barco sin ancla ni puerto...

2009-08-20T09:58:00.000-07:00

Yo que siempre dije
soy una alma en movimiento,
yo que siempre dije
soy un barco sin ancla ni puerto,
yo que siempre dije
a mis amigos del solo quiero
ahora yo les digo,
decídle que la quiero
yo que siempre escuché a Marley gritando revolución,
ahora escucho no woman no cry,
si es tu viento se me queda pegaito al cuerpo.

Amor con sabor salado,
amor marinero,
amor con sabor salado,
amor marinero,
amor con sabor salado,
amor marinero,
yo se que la distáncia pica y pica
ese que aún que quieras no se te quita,
amor con sabor salado,
amor marinero.

http://www.youtube.com/watch?v=jjwAHb40srs

I demà cap a casa 10 dies!!!

vuit 18's

2009-08-18T10:14:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=KV6xhfVBk2I

Mini vacances a Savona

2009-08-12T09:52:00.000-07:00

Dijous a les 21h l'Alejandro em porta al metro de Saint Denis i vaig fins l'estació d'Austerlitz per agafar el tren a les 22:30 direcció Savona. Em toca un compartiment amb tres homes que podrien ser el meu pare, així que a les 23h ja sóc al llit amb l'iPod a les orelles. Dormo força bé tot el trajecte fins les 7 que em desperto. Arrivada a Niça a les 8:40 i mitja hora d'espera per agafar la convinació cap a Ventimiglia. M'equivoco i agafo un que passa abans i només arriba a Menton. Allà compro el bitllet d'un tren que va a Milan i para a Savona.

Arribo a Savona a les 12:30 sota el sol i la calor i em trobo amb Elena a Piazza del Poppolo. Fem un café i anem a casa seva (la meva 1a casa) a l'espera que Esther acabi de la feina i em passi a buscar per anar al Coop (súper). Comprem 4 coses per aquests dies i anem a casa seva (on m'instal·lo per aquests dies).

Més tard arriba Stefano i sobre les 19:30 jo marxo cap a Via Pia per reunirme amb Elena, Adriana i el seu marit i fill (que encara no conec). Adriana marxa l'endemà cap a Rumania pel bateig d'Aron i hem aconseguit veure'ns una estona.

Torno a casa i al cap de poca estona arriba Simone de la feina (treballa tota la setmana a 400km de Savona). És un sopar poc animat perquè estem molt cansats, però acabem anant a fer una birra.

L'endemà toca platja i a la matinada cau una tormenta acollonant, així que ens llevem sensa pressa, però ja al migdia fa bon temps i hi anem amb Esther i Simone. Més tard ve també Stefano i allà passem la tarda.

Esther té una despedida de soltera aquella nit, Stefano fa la guàrdia en el centre ex-toxicomans de Genova i amb Simone anem a la Sagra dei Gunbi de Toirano on hem de trobar-nos amb Elena i Marcos sobre les 21h.

Aparquem lluny perquè hi ha molta gent, ens trobem amb la resta, sopem i entre vi, birres i limoncello estic més contenta que un gínjol. Sobre les 24h decideixen anar a fer la birra a Savona i jo no paro de cridar "siiiii, andiamo a fare il bagno nudiii!!", vaig estar a punt de convèncer a tothom però al final ens vam conformar amb la birra dal Birrò i xerradeta al port. Amb Simo tornem a casa i caic morta al llit.

Em llevo a les 10 i ajudo Esther a fer el dinar que ens hem d'endur a la platja, tornem a la del dia anterior (Savona mateix) tots 4. A la tarda tornem a casa, fent primer una visita als pares de Simone, ens dutxem i amb Stefano anem a comprar el sopar: farinatta i una enorme barquetta de gelat. Després de sopar deixem la parelleta que vagin a dormir que l'endemà treballen i amb Ste anem a Albissola en moto on en teoria hi ha uns amics seus. Quan hi arribem els amics han marxat a Savona. Tot i així fem una pasejada pel lungomare i fem una cervesa mentre mantenim converses que em fan esprèmer el cervell per trobar totes les paraules oblidades de l'italià. Com sempre encara fem l'última cervesa al Birrò de Savona fins les 3 que tornem a casa.

El dia es lleva mitjanament bo, trucu Ste, què fem? Genova, platja?...finalment em recull amb la moto i anem cap a Finale Ligure, em porta a dinar en un lloc moníssim i anem a la platja a Varigotti. Als 10min d'instal·lar-nos es posa a ploure i ens refugiem en un bar fins que para. Tornem a Savona igualment sota la pluja i una mica de fred.

Dutxa i sopar amb Esther a casa. Convencem a Esther d'anar a fer una birra al port i així de pas hi quedo també amb Marcos i Elena.

La primera pinta continua amb una segona, i una tercera...es fa tard i Esther vol tornar a casa. Jo torno a proposar el bany nocturn i acabem decidint que vaig a buscar la maleta a casa i la porto a casa Elena-Marcos (i companyia) i anem a la platja a banyar-nos. Ja són les 2h quan arribem a casa Elena, resulta que a Marcos se li ha endut el cotxe la grua i està una mica de mala lluna. Però tot i així acaba venint amb nosaltres acompanyat de la seva guitarra que toca duant tot el camí.

Fins les 6 del matí dura la seratta a la platja, amb bany, esmorzar, alba, i de fons la música de Marcos que ens toca John Mayer, Eagle Eye Cherry, Beatles, Bob Marley, Ben Harper i cançons brasilenyes...una d'aquelles nits de no oblidar.

Tinc dret a tornar a escoltar aquella que m'agrada tant: http://www.youtube.com/watch?v=1KdIe9-H4Q0

La franco-espanyola (Lara), l'italiano-rumeno (Stefano), el brasilo-italià (Marcos) i la rumanesa (Elena).

Despedida a Stefano quasi sota les llàgrimes, dormo 2h i a les 9:30h Elena m'acompanya a l'estació per afagar el tren: Savona-Ventimiglia, Ventimiglia-Niça, Niça-Paris. Arribada a les 21 a casa, depressiva i pensant quan hi puc tornar!

Les fotos: http://picasaweb.google.com/lararius/SavonaAgost09

Les chansons d'amour

2009-08-03T12:17:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=PoTcfsk09Ak

Juliol

2009-08-02T09:51:00.000-07:00

Els 5 dies a Oléron van anar molt bé, sobretot per fer un canvi complet de pell ja que ens vam cremar de dalt a baix i encara m'entretinc a treure pelletes.

La primera nit (d'arribada) vam dormir sota el porxo de la mamy perquè ja era tard per muntar la tenda. L'endemà al matí després d'esmorzar, muntem la tenda, anem a fer una volta per la Cotinière, a la tarda a Saint-Pierre i a la nit cerveseta a la Coti altre cop.

El dia 2 fa més bon temps i anem a Marennes per fer acrobranches. Fem diferents circuits penjats dels arbres, amb tirolines, troncs, escales, xarxes...molt divertit però moooolt cansat per mans i braços. Al vespre anem al Luna Park de Saint- Georges i vist la poca emoció que hi ha, anem a fer la cervesa a Boyard, passant primer per la platja que està plegada de mosquits!

Dilluns fa un dia esplèndit així que anem a la platja més divertida (per les onades), Vertbois.

Allà ens hi estem de les 12 a les 18h....i evidentment tornem escaldats. Fem el sopar i tornem a Boyard.

Dimarts es repeteix la història del dia anterior per tant acabem re-escaldats! Al vespre, provem sort a Saint Trojant, però no hi ha res, recollim 2 xavals de 16 anys que fan autostop per anar au Chateau i els acompanyem per allargar una mica la nostra "nit". Pujem al castell, veiem la tormenta que s'acosta i tornem a casa.Al matí plou una mica mentre encara som dins la tenda, però el temps de llevar-nos, esmorzar i preparar les coses per marxar ja s'ha assecat i la pleguem.

Marxem cap a la Rochelle on dinem, passejem i finalment tornem a Paris sota plujes torrencials quasi tot el camí.

http://picasaweb.google.com/lararius/VacancesAOleron

Mentrestant, els nostres companys havien preparat una festa per divendres, el "101 Festival".

Durant la setmana ens havíen trucat per proposar-nos imitar algun "artista". Hi va haver canvis d'última hora però tot i així van assistir-hi:

Michael Jackson, Rocío Jurado, Julio Iglesias, Amy Winehouse, Las Supremas de Móstoles, Raphael, Sonia y Selena i Madonna i el seu gos ¿¿sado??

Tot i ser una freakada, va ser molt divertit i vam riure moltíssim amb les actuacions-playback de cada un.

http://picasaweb.google.com/lararius/101Festival

Aquest divendres era l'últim dia de feina de Patxu (que marxa a Toulouse a currar), així que a la nit vam fer un últim picnic amb ella al canal. D'ella ho he aprés tot en aquests 10 mesos de feina, fascinada per la neuro, treballadora, motivada, sempre amb ganes d'ensenyar (sigui a mi o els stagieres)...la trobaré molt a faltar els matins a la sala.

Ahir ens vam plantar per 4a-5a...vegada a EuroDisney, amb el pass anual hi anem tranquilament un cop llevats i sense pressa. Com sempre acabo rebentada de caminar i de pujar 3 vegades al Aerosmith, 1 a la llançadera, 2 al Space Mountain, que si el Carrousel, el BuzzLightgear...

I com es tracta de no parar, dijous a la nit agafo el tren cap a Savona (Itàlia) per re-veure els companys: Simone, Esther, Stefano, Elena, Adriana, Marcos...i m'hi quedo fins dimarts.

Quines ganes de veure Savona a l'estiu, la platja, el gelat del Superfrutto, fer un giro amb la moto de Simo, veure el fill d'Adriana, riure amb tots plegats!

Vacancetes a Oléron!

2009-07-16T10:59:00.000-07:00

Demà després de la feina, amb Alejandro i Gwen marxem 5 dies a l'île d'Oléron a fer una mica el gos, que ja toca.

Acamparem al jardí de casa els meus avis i farem una vida paral·lela. El nostre fogonet, el nostre menjar, els nostres horaris...tot servint-nos de la seva vaixella, la seva dutxa, lavabo...i un cobert per si mai plogués.

Som-hi doncs!

Estiu a Paris

2009-07-12T14:18:00.000-07:00

A destacar de les últimes setmanes:
- La visita d'en Marc
- La visita de me mare
- EuroDisney i Versailles
- Soirées i cafés
- 1h tancada dins l'ascensor de l'hospi amb 6 companys més
- El parc de La Villette d'avui amb els millors companys españols de Paris

ALEJANDRO, ALBERTO, ANA, JOAN, MARTA, PATRI I SANDRA!
Dimarts festa nacional i divendres marxem amb Alejandro i Gwen a Oleron a passar-hi 5 dies de platja!! yuhuuuuuuuu

Fotos:
http://picasaweb.google.com/lararius/EstiuIPicnicsAParis

Una mica més de París

2009-07-07T08:22:00.000-07:00

"Dans la vie il y a un truc qui est gênant, un truc contre lequel on ne peut rien: il est impossible d'arrêter de penser...Penser à arretêr de penser, c'est encore penser. Et contre ça on ne peut rien."

"Peut-être qu'il n'y aura pas d'autre fois. Peut-être que dans la vie on a une seule chance, tant pis si on ne sait pas la saisir, ça ne revient pas."

"Je ris aussi je crois, je suis heureuse, là, tout de suite, dans l'engourdissement du sommeil, et si c'était ça le bonheur, pas même un rêve, pas même une promesse, juste l'instant."

Fotos:

http://picasaweb.google.com/lararius/UnaMicaMesDeParis

Sense portàtil.

2009-06-14T08:21:00.000-07:00

Sense portàtil, molt avorrida...sort d'en Joan que em deixa el seu cada dia durant una estoneta.

Setmana de tornada de vacances dura. Tornar a començar, falten Alejandro i Alberto, tardes de Fnac i Virgin per fer passar el temps...poca cosa.

Amb ganes de saber si ens dónen el pis de Paris, que vingui en Marc a visitar-me aquest cap de setmana que ve, me mare al juliol, saber si en Jordi es classifica per Hawaii...enviar l'Olivier a *%&))/$·"%!#¬ i el nou programa per validar actes de pacients també.

http://www.youtube.com/watch?v=kTqrNISqqmU

Sarau i Challenge!

2009-05-27T09:07:00.001-07:00

Cap de setmana intens amb el Sarau de Primavera de Sta Eulàlia, on no m'hi presento fins ben entrada la tarda de dissabte perquè em passo matí i mitja tarda mirant l'IM de Lanzarote per internet. Retrobo tots els companys i amics i m'hi quedo fins les 3 de la matinada.

Apenes dormo 2h que em sona el despertador, llevar-se, dutxa i marxar cap a Calella per la Challenge.

Anem a veure la sortida de la natació i també l'arribada, temps just per veure el meu germà, en Cantó, en Josep...

Marxem cap a Mataró, lloc on els podem veure d'anada i tornada de Dosrius. Costa veure els que van amb la nova equipació, hi ha noms que no em vénen al cap fins que ja han passat però encara els hi fem un crit, altres que em veuen a mi abans que jo a ells.

Tornem a agafar el cotxe per anar a la rotonda de l'Arquera, però tal com hi arribo corrent, veig passar el Cantó, per tant en Marc ja ha passat i si no ens afanyem arribarà a la T2 abans que nosaltres.

Tornem a Calella i ens situem a 1km de boxes (aprox) de manera que els veiem arribar amb la bici i també córrer cap a Pineda. Des d'allà veiem passar el Marc, Cantó, Bosch...i caminem direcció boxes per situarnos en un altre lloc per veure passar la resta. Quan calculem que al Marc li queda mitja horeta per acabar, anem a la pujada final d'arribada.

Hi ha un ambient impressionant, els corredors demanant anims, tothom aplaudint...quin mal de mans!

Intento acompanyar uns metres a alguns companys del club mentre crido ben fort que ja arriben.

Un cop acabada la cursa, acompanyo en Marc i la Jud a recollir les bosses a boxes, anem a dinar i cap a casa a posar-nos una bona capa d'aftersun.

Aquest cap de setmana es presenta mogut també: la cursa dels 10km de Granollers, el Tri Sprint de Mataró i la celebració del meu aniversari!

Per altra banda ja vaig mirant els bitllets d'avió per tornar a venir a finals d'agost i també a l'octubre a veure la Challenge!

També xafardejant els bitllets de tren París- Wiesbaden pel cap de setmana del 15-16 d'agost...potser m'hi passo a animar en el 1/2 IM.

Cap de setmana pre-vacances

2009-05-17T13:25:00.000-07:00

Endarrerint el tema Praga...
http://www.youtube.com/watch?v=-oQNOM9KC3A jajaja

Cap de setmana de festeta el divendres, anant a prendre quelcom a Belleville amb Ana, Alejandro, Alberto, Kaoutar, Ivette, Cédric (i més que no recordo), "botellón" en una placeta, caminar per trobar una soirée que finalment havia acabat, últim got en un pub i finalment a les 2h taxi a 3 (Alejandro, Alberto i jo) per tornar a Saint Denis. Dormir poc i malament amb l'inquilí a casa, que faig llevar a les 8 perquè tinc guàrdia i s'en va a molestar una estona a Alejandro.

De tornada passo jo a veure Alejandro, decidim que farem migdiada i ens diem algo. Tranquil·lament dino i començo a mirar una pel·licula que dormo. Em truca Al sobre les 6 dient que marxa al Pompidou a estudiar amb Alberto. M'interessa poc el tema així que segueixo vaguejant a casa i els proposo de venir a sopar crêpes a casa.

A les 23h es presenten a casa, sopem i estem de xerrera fins quasi les 3.

Miraculosament avui aconsegueixo llevar-me a les 12h, tot un esdeveniment per mi! (havent-me despertat varies vegades abans). Alejandro em truca i decidim que tot i el mal temps podríem anar a la Foire du Trone (una fira vaja).

A les 15h sortim de casa, quedem amb Ana a la parada de metro de Riquet i fins les afores de Paris a la fira on hem fet una volteta.

Ara ja només queden 3 dies de feina, dijous de festa i al vespre agafar l'avió cap a casa!!!

Amb moltes moltes ganes de Sarau de Primavera i Challenge per començar!!!

Les fotos de Praga:

http://picasaweb.google.com/lararius/PragaPrahaPrague

Anaïs

2009-05-14T08:33:00.000-07:00

Properament crònica de Praga....

Per ara simplement això, boníssima!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=JlU8pUVQwUw

Mon coeur, mon amour, mon amour, mon coeur

Ca dégouline d'amour
C'est beau mais c'est insupportable.
C'est un pudding bien lourd
De mots doux à chaque phrase:
"Elle est bonne ta quiche amour"
"mon coeur passe moi la salade".
Et ça se fait des mamours
Se donne la bécquée à table.
Ce mélange de sentiments
Aromatisé aux fines herbes
Me fait sourire gentillement
Et finalement me donne la gerbe.

Je hais les couples qui me rappellent que je suis seule!
Je déteste les couples, je les hais tout court!
Mon coeur, mon amour, mon amour, mon coeur

C'est un épais coulis
Ca me laisse le cul par terre
Autant de mièvrerie
Nappée de crème pâtissière.

"Coucou qu'est-ce que tu fais mon coeur?"
"La même chose qu'y a une demi-heure..."
"J't'ai appelé y a cinq minutes mon ange mais ça répondait pas... alors j't'ai rappelé... pour la douzième fois de la journée... en explosant tout mon forfait...
Mais qu'est-ce que tu fais mon adoré? Ouais je sais on se vois après... Bon allez, j't'embrasse fort mon bébé, j't'embrasse fort fort fort fort...
Non c'est toi qui raccroche... non c'est toi... non c'est toi qui raccroche... non c'est toi... non c'est toi... c'est toi...
Bon j'te rappelle."

Je hais les couples qui se rappellent quand je suis seule!
Je déteste les couples, je les hais tout cours!
Mon coeur, mon amour, mon amour, mon coeur

Mon coeur.

Cap de setmana de l'1 de maig

2009-05-06T10:19:00.000-07:00

Divendres em llevo a les 5:30h del matí per dutxar-me, empaquetar i anar a agafar el metro cap a l'estació de Paris-Montparnase. El TGV surt puntual a les 7:20 i a les 10 arribo a Surgères on m'espera la meva tieta Moïsette. Anem a dinar al seu mobil-home d'Oléron fent parada a Saint Pierre a fer una volteta. Després em porta a la Cotinière, a casa els avis. Una horeta després arriben els meus pares amb en Marc i la Jud, i poc després els meus tiets. Anem a fer la volta a peu de rigor borejant la platja, el port, i el carreró "comercial". Tornem per sopar i anar a dormir.

L'endemà tothom es lleva abans de les 8 per ajudar amb els preparatius.

A les 12-13h comença a arribar el personal....acabem sent 30 persones de les quals 6 nens d'entre 4 i 12 anys.

Entre l'aperitiu, les ostres, les gambes, les tarrines de peix i el pernil al forn, a les 17h estem amb els postres. Amb la meva tieta Babette, al cosina Cécilia, el gos Roc i els 6 "cosinets" anem a passar una estona a la platja mentre la resta fan el café i recullen.

Arribem poc abans de les 19h i mentre uns juguen a petanca, altres xerren, els nens miren el partit del Lyon amb nosekimés. A les 20h arriba l'hora de mirar "El Partit" amb el que tots disfrutem. Finalment sopar, despedir de tothom i dormir que estem rebentats i l'endemà encara serà dur.

Despertador a les 5h i una hora després marxem els 5 cap a Surgères on jo agafo el tren per tornar a Paris.

A les 11:30 sóc a Saint Denis, dino i em passo la resta del dia dins el llit mirant unes de les pitjors pel·licules de la factoria Disney mai fetes (vease "High School Musical" 1 i 2...encara no he vist la 3a).

Avui, acabant de preparar la maleta per marxar demà cap a Praga i fent una quiche per sopar aquest vespre amb Alejandro, Joan i Alberto.

En projecte: buscant pis a Paris (en el 9eme o altres) per anar a viure amb Alejandro!

Fins la setmana que ve!

Les fotos d'Oléron:

http://picasaweb.google.com/lararius/OleronMaig09

http://picasaweb.google.com/mcrius/OleronMaig09

Aniversaris

2009-04-26T06:06:00.000-07:00

Divendres sortint de la feina, anem a casa per descansar i a les 18h anem amb Alejandro a Montmartre per comprar el regal d'Ana. De seguida trobem el que volíem per ella i a més ens comprem una dessuadora per tots 2 igual. Som la peste...

Agafem el metro per anar al parc de la Villette, on hem quedat amb la resta per fer un sopar-picnic per celebrar l'aniversari d'Ana (23).

Ens hi presentem que són quasi les 20h i ja han arribat tots (Ana, Sandra, Judith, Gwen, Patri i Joan). Cap a les 21:30h anem fent via, i fem parada a casa de les noies per fer un últim got abans de tornar a casa.

Dissabte al matí em toca la guàrdia de 8:30-12:30. Es passa força ràpid entre pacient i pacient i quan arribo a casa dino i em fico dins el llit, d'on no en surto fins les 19h entre la migdiada i la peli.

Al vespre hem de celebrar l'aniversari d'Alberto (23 també), però ha marxat a Ikea amb Alejandro i triguen mooooolt. Per fi a les 23h arriben a buscar-nos a Joan i a mi.

Anem casa seva, a Bagnolet, instal·lem les 4-5 làmpades que ha comprat i al cap de poca estona arriben Sandra, Ana i Patri. Sopem pizza, fem petar la xerrada i ballem mentre (segurament) molestem els veïns.

Cap a les 3h les noies i Joan marxen, i amb Alejandro ens quedem xerrant, instal·lant l'internet d'Alberto i ja a les 6 ens porta a casa. Amb 3 cafés a sobre no aconsegueixo dormir i pel poc que agafo el son, a les 10 ja estic llevada.

Aquesta tarda teniem previst tornar a Ikea perquè Alberto comprés el sofà (i alguna cosa ens cauria a nosaltres també). Però vist que no dóna senyals de vida, anem a fer una volta pel parc de la Légion d'Honneur d'aquí al costat que hi fan la festa de les tulipes!!

Les fotos dels aniversaris:

http://picasaweb.google.com/lararius/AniversariAnaIAlberto

Maig complet!

2009-04-21T09:31:00.000-07:00

Uns servidors marxem a Praga del 7 al 11 de maig!!!I es que cada any he de fer alguna escapada (sense comptar el fet d'haver-me escapat a Paris). Per ara comencem ja amb Praga.

Aquest divendres és l'aniversari d'Ana i Alberto, i alguna cosa es farà, segurament dissabte tarda-vespre-nit. Dissabte matí em toca guàrdia altre cop, i la setmana següent espero que passi ben ràpida, amb el divendres de festa que agafo el tren cap a la Rochelle per reunir-me amb tota la family "gavatxa", els papis, en Marc i la Jud.

I aquest mes de maig es farà curt; entre el 1r cap de setmana a Oléron, el 2n a Praga, el 3r guàrdia...i dijous 21 de vacances a casa durant 2 setmanes!

*****************************************************

La luna era una farola y a ella me abrazé borracho

y acabé buscando versos en el fondo de mi vaso

Todo lo que no aprendí...nunca se me ha olvidado

No he perdido la razón, ni tampoco la he encontrado

Sé que no puedo dormir....porque siempre estoy soñando

en invierno con el sol...con las nuves en verano!!!

Mientras me aguanten los huesos...

http://www.youtube.com/watch?v=aO512biM-6o

Setmana Santa

2009-04-19T02:41:00.000-07:00

El cap de setmana passat (el de Pasqua) va ser força mogudet. Dimecres 8 arriben Clara i Raquel, cosina i amiga d'Alejandro. Dijous quan pleguem de la feina passem a buscar les noies a casa i anem a Montmartre, fa un dia genial, unes vistes magnífiques i veiem sortir una lluna plena enorme. Ens fem fotos davant el Moulin Rouge i tornem cap a casa per anar de pet al llit.

Divendres quan pleguem de la feina anem directe al Louvre on ens esperen per fer una visiteta ràpida (hem hagut de fer molta cua i ens tanquen aviat). Tornem a casa perquè estem morts i jo dissabte al matí treballo.

Tot i que estava previst mal temps, dissabte torna a fer molt bon dia, així que al sortir de l'hospi, vaig a casa, dino i anem al mercat de les Puces a gastar (per variar). Tornem per descansar cadascú a casa seva, al vespre baixo a casa d'Al i Alberto és també allà.

Decidim sortir, com el cotxe el condueix Alberto, ens porta al barri llatí, prenem quelcom (moooooolt car) i acabem anant caminant fins Le Marais (barri gay) on Al volia anar des d'un principi. Entrem en el famós bar "de la dutxa" on totes 3 volíem entrar perquè Al ens havia explicat que durant la nit algun cambrer es dutxava en una espècie de vitrina. A destacar...95% del bar eren homes...90% eren gays.

Ens hi acabem estant força estona, tot i que a les 4 ens fan fora perquè tanquen i Alberto ja cansat de l'ambientillo vol tornar. Sota la pluja tornem al cotxe (que està força lluny) i tot dormint arribem a casa a les 6.

El mateix diumenge a les 10 ja estic desperta i no puc dormir, merda!!! Així que em llevo, vaig a comprar 4 coses al super, endreço l'estudi, dino i em torno a ficar al llit a mirar una peli (Jurasic Park). Sobre les 14h, Alejandro em truca per dir que s'acaben de llevar però que tornaran a dormir perquè estan fets pols. Em sembla una idea fantàstica i jo també m'endormo. Ja al vespre faig una pizza, la baixo a casa d'Al, arriba Alberto, ve també en Joan i estem fins mitjanit xerrant i parlant de pelis Disney. No volem anar a dormir gaire tard perquè l'endemà marxem a EuroDisney a passar el dia.

Dilluns, tot i la intenció de marxar ben aviat, acabem sortint de casa a les 9:30. Entre Tram, RER i la cua per fer-me el passeport anual del parc, s'ens fan les 12 quan relament entrem en el món de la nostra infància.

Ens fa un preciós dia de sol i calor, i tot i la gent, no hem fet gaires cues i hem pujat a tot allò que volíem: 3 cops al Space Mountain, 2 a la Torre del Terror (caiguda lliure en ascensor), al It's a small world (casa de les nines que m'encanta i no hi pujava des dels 9 anys: http://www.youtube.com/watch?v=TYb8yYlLeGs), Indiana Jones, Mansió Encantada...i acabem passant per les botigues Disney on sempre cau alguna cosa.La tornada es fa llarga entre els 2 RER que hem d'agafar, esperar el Tram...arribem a les 12, l'endemà treballem i encara he de sopar, fer el dinar per dimarts...Un cap de setmana esgotador però que queda recompensat per aquest, en el que el mal temps treu les ganes de moure's de casa. A part de fer una volta per les Halles i anar (potser) aquesta tarda al museu Branly, poca cosa....

Les fotos: http://picasaweb.google.com/lararius/SetmanaSanta09

No me pidas que te bese, porque te besaré

2009-04-01T08:43:00.000-07:00

Després d'un bon cap de setmana a casa, destaco:

- la retrobada amb els papis

- sopar amb les noies

- visita fugaç d'en Joan

- festa d'aniversari d'en Marc

- veure als amics/companys del CTG

- trobada aboslutament necessària i urgent amb l'Emma per parlar

I m'he quedat sense veure en Miquel i en Marc :( i adormint-me per no fer el canvi d'hora el diumenge i per tant quedar-me sense anar a Banyoles com tenia pensat.

Ara començo una setmana molt tonta i enfadada amb el món, que ningú s'acosti que mossego.

A sobre acabem de rebre una carta de l'hospital dient que estem obligats a inscriure'ns a l'Ordre des Masseurs-Kinés (Col·legi de fisios) o tindrem problemes...quan el nostre mateix "jefe" no hi està inscrit i té gent espanyola contractada que no té ni l'autorització d'exercir a França. A més a més que ens té fins el gorro de les seves tonteríes i comentaris, ja hem decidit que si ens fan pujar massa la mosca al nas marxem els 3 de cop (Alejandro, Joan i jo) de liberals, que aquí la feina sobra. Ahir amb Alejandro ja parlavem de mirar pisos a París de cara al juliol.

Soooort que aquesta setmana està fent molt bon temps i amb Nadine tornem a fer els nostres picnics fora al banc prenent el sol.

Necessito fer quelcom interessant aquest cap de setmana, i la millor opció per ara és anar diumenge a veure la Marató de Paris!!!

Amb amb tant temps lliure com tenim, a més d'anar al gimnàs, mirar els videos d'en Berto, descarregar-me els episodis de Lost i Anatomía de Grey també també tenim temps per mirar i descobrir pelis. Com la que vaig mirar ahir:

http://www.youtube.com/watch?v=S31SKmbanoI

Happiness

2009-03-25T15:45:00.000-07:00

Moments, llocs o persones que m'han fet o em fan feliç.

No em cal gaire...no????

http://www.facebook.com/album.php?aid=16789&id=1451194978&l=3c5646529f

Don't know why...

2009-03-22T13:02:00.000-07:00

Poca cosa a destacar a part de la festa del personal de divendres a l'hospital i el passeig d'ahir pels Jardins de Luxembourg.

Divendres a les 19h, Alejandro, Ana, Joan i jo ens plantem a la sala polivalent de l'hospital Delafontaine, on es feia un sopar bufet i festa. El menjar abundava, et servies tu mateix i menjaves dret. A les 21:30 comença la "festa" amb un animador que ens fa ballar salsa i bachatas i després ja posen música més o menys ballable. Amb Alejandro ens creiem els reis de la pista (que va buidar-se força) i ballem salsa, bachatas, el Mambo Nº5 i el "You're the one that I want" de Grease calcat a la peli (http://www.youtube.com/watch?v=JIpWhTEUWmY). A la 1h marxem a dormir, sort que només hem de caminar 2min perquè estem esgotats.

L'endemà matí passa distret ja que Ana s'ha quedat a dormir i fem petar la xerrada mentre mirem videos. Marxa, dino i a les 15:30 passo a buscar en Joan i l'Alejandro per anar a París, als jardins de Luxembourg a passejar i on hem quedat altre cop amb Ana. Prenem el sol i caminem cap al St. Michel, barri llatí i parem a fer una pinta al costat de Notre Dame on més tard ve a trobar-nos Alberto.

Alejandro ha quedat per la seva banda, així que marxem en cotxe, deixem Ana a casa i anem a sopar a casa Alberto. Entre truita de patates i pasta xina es fa tard i a les 2h ens porta a St. Denis.

El dia d'avui s'ha basat en llevar-se tard, fer el gos, trucar a casa, trucar la Bertyl, fer més el gos, anar al gimnàs amb Joan i fer el dinar per demà.

Uuuuiii que difícils es fan alguns dies...
Xinpún!

Aaaiii i m'ho deixava, demà al matí vaig a veure una operació!!! yuhuuu, tinc pase VIP per anar a veure una lligamentoplastia!
********************************************************************************
When I saw the break of day
I wished that I could fly away
Instead of kneeling in the sand
Catching teardrops in my hand

My heart is drenched in wine
But you'll be on my mind
Forever

http://www.youtube.com/watch?v=9__6TAVTwtk

Cap de setmana de 3 dies

2009-03-16T12:09:00.000-07:00

Dijous al plegar de la feina vaig a casa, endreço i netejo, vaig al gimnàs, em dutxo i marxo a l’estació de la Plaine Stade de France a buscar l’Esther, vinguda d’Itàlia. Sobre les 22:30h arribem a casa, mengem uns crepes fets “maison” i com no ens veiem des de setembre i tenim tant a explicar-nos, a les 3 tot just comencem a dormir.
A les 9h sona el despertador, toca anar a fer el turista! A les 11h ens plantem al Arc de Triomphe i caminant tranquilament fem els Champs Elysées fins la plaça de la Concorde, cap a la Madeleine, Opéra Garnier, Place Vendôme, Tuileries, Louvre, Notre-Dame i acabem a Hotel de Ville a les 16:30 mortes de caminar.

Descansem una horeta i mitja a casa i a les 19h l’acompanyo a Basilique perquè agafi el metro a trobar-se amb les seves amigues i continuar el seu cap de setmana. Estic moooooolt cansada i a les 22h ja dormo.

Dissabte amb llevo amb ganes de fer quelcom, però no fa un dia extraordinari i no se què fer per canviar. M’acontento anant a fer un tomb pel centre de Saint Denis, dinar a casa, fer el vago i acabar la tarda a casa d’Alejandro a fer petar la xerrada i intentar aconseguir “pillar” el nou ball de moda: http://www.youtube.com/watch?v=ge2fe60FvL8

Decidim anar l’endemà a EuroDisney, si fa bon temps, i de pas fer-nos el pase anual per poder-hi anar (quasi) sempre que vulguem. Truca Alberto que ve a casa a veure’ns i ens desmunta els plans ja que amb en Joan comenten d’anar l’endemà a Amiens o similar. Indirectament ens proposen canviar la nostra destinació i després de sopar, parlar de compres de pisos, obertures de clíniques, motos...decidim anar al castell de Pierrefonds i Amiens. Com sempre se’ns ha fet tard i anem a dormir a la 1.

Quan a les 9h pico a la porta d’Alejandro el sento dir “mierda!”...- segur que s’ha adormit- penso. Evidentment...així que mentre es dutxa arriba en Joan i quan per fi arriba Alberto esmorzem. Són les 10:15 quan ens encaminem cap a Pierrefonds, molt bon temps, força callats i a ritme d’U2.

El castell és diferent a la resta que hem vist, aquest és dalt d’un turó, amb el poble sota. Aparquem, caminem per fer les fotos de lluny, anem al castell però tanquen i fins les 14h no tornen a obrir. Fem les fotos a l’exterior, agafem el menjar que ens hem endut per fer entrepans, comprem el pa i fem un picnic. Tornem al castell puntuals per l’obertura i ens hi passegem com per casa. Alberto fa fotografies molt xules i amb Alejandro ens permetem ballar un vals (improvisat i sense saber-ne) lliscant al mig d’una sala gegant sota els ulls dels altres turistes (d’aquelles que segur que a la seva època era on es feien els grans balls).

Acabem fent encara més fotos a l’exterior i fent un cafè a baix al poble. Passades les 16h agafem carretera a Amiens, perdent-nos una mica i aquest cop sota la veu de Bruce Springsteen. Són prop de les 18h quan hi arribem, com sempre anem a la catedral però està tancada, així que anem amunt i avall pels carrerons amb canals de la ciutat (molt maca). No podem marxar sense fer una cervesa, cafè, suc, kir...segons el gust.
Després de molta carretera (i ara tocava Dire Straits) per fi arribem a casa a les 22.30h i encara he de fer el dinar per demà!!!! noooooooooooooo. Couscous en 5min l’endemà al matí i llestos!Aquest migdia ha sigut una “regalada”, amb Nadine hem anat a un banc fora a dinar i estar-nos més d’una hora al sol! I es que feia un bon dia avui!!!! Es veu que durarà tota la setmana.

I divendres festa del personal a Delafontaine!!! Bufet per sopar i festa amb DJ tot gratuït...sembla ser que ja en som 400 d’apuntats, quina por!

Les fotos de tot plegat, tot i que falten les de la càmera d'Alberto que quan les porti ja les posaré: http://picasaweb.google.com/lararius/VisitaEstherPierrefondsAmiens

2009-03-10T15:31:00.000-07:00

David Seuma, bon pofessor d'institut i millor persona. D.E.P

Nova adquisició...unes Converse!

2009-03-09T10:12:00.000-07:00

Tot i les despeses (moooooooltes) del mes de febrer, diumenge no em vaig poder estar de comprar un nou parell de Converse. Ja és el 5è parell (4 de la foto i unes a Sta. Eulàlia) i en tinc unes altres que em ronden pel cap...Aquest cop les he comprades estiuenques, de les baixes i veeeeerdes (evidentment). I es que en el Mercat de les Puces valen 30€! i des que vaig arribar que en volia comprar unes.Com en Joan ha tornat i l'Alejandro torna avui, ja començarem la rutina (ara en sèrio) d'anar al gimnàs cada tarda (o quasi). Hi tenim "rendez-vous" a les 19h. Nosaltres sí som uns mindundis allà dins en comparació amb els "brancardiers" (camillers) i altres que hi fan musculació amb peses amb moooolts quilos. Hauríeu de veure les parets del gimnàs, totes plenes de pàgines de revistes de culturistes que no em motiven gaire...preferia veure "pata de triatleta"! jejeje

A destacar que en Joan ha vingut amb una senyera de 7mts que penjarem del meu balcó al seu (vivim un sobre l'altre, 4t-5è) per St. Jordi i l'11 de setembre, que no ens passi res....

Demà farà 5 mesos que sóc aquí....buuuufff.

Quin panorama! l'enorança...

2009-03-07T13:26:00.000-08:00

Es comença a notar l'enyorança pel "home, sweet home", família i amics...
Trucades (quasi) diàries a casa per tonteries: "es que anava a comprar els vols pel maig i era per confirmar dates", "que ja els he comprat, que ho sapigueu!", "i pels bitllets de tren de l'1 de maig?", "no, que ja he comprat els bitllets...", "avui és diumenge i toca trucar, igual hi ha en Marc i la Jud...", "estem a mitja setmana, torno a trucar...", "hola! tenia ganes de trucar"...

Però vist el panorama no crec que torni aviat de manera definitiva. Regularment miro les ofertes de feina a la web del Col·legi de Fisios i n'apareixen una desena cada mes (per tot Catalunya), de les quals més de la meitat són per geriatria. A més de tenir companys que sé que no troben feina de fisio, o fa temps que en busquen una perquè la que fan no els agrada.
En una web francesa surten cada dia entre 4-5 ofertes només per París-Île de France, treballant 35h/set en comptes de 40 i en la majoria cobrant quasi el doble del que pagarien a Catalunya.
Gran part dels companys espanyols que he conegut aquí tenen molt clar que si tornen serà per estudiar/dedicar-se a una altra cosa o simplement no tornar i anar fent la volta al món com a fisios.

Tornar a casa suposaria estar un mínim de 2 mesos buscant feina, temps durant el qual em moriria de fàstic a casa (evidentment). Tot i trobar feina, el sou no em permetria marxar de casa+pagar cotxe (totalment necessari per la zona)+sobreviure.
Aquí a Saint Denis visc sola en un estudi, amb companys de veïns, a 30min del centre de París, a les 16:10 ja he acabat de treballar, 30 dies de vacances + 20 dies de recuperació del temps de treball, la feina no és pas estressant, i el sou em permet fer viatges a casa amb certa regularitat, fer sortides per aquí i estalviar (potser per Shangai 2010?)...I que estic vivint (quaaaasi) a la ciutat dels meus somnis! On al juny 2006 vaig dir que un dia viuria a Paris!!

Juny 2007, anada-tornada a París en 1 dia amb la Meli

Tot i que reconec que trobo a faltar moltes coses de Sta. Eulàlia i Granollers (el climaaaa), les converses amb amics i que quan veig les convocatòries d'entrenament, stage i competicions del CTG m'agradaria tornar...mentre estigui bé aquí, m'hi quedo.

Ara que falten 5 dies perquè vingui l'Esther (companya d'Itàlia), penso molt en el temps passat allà. Savona va ser la prova del "no hi estic bé, torno a casa", però ho trobo taaaant a faltar. Tot i que aquí tinc companys meravellosos, amb cap hi ha aquell "no sé què" que hi havia amb Esther, Simone i Stefano (també Elena, Adriana i Wilmer).

Simone, Esther i Stefano

I encara que em queixés (i em queixi) de l'avorrida Savona, tenia un encant especial que m'agradava (serà el mar? el superfrutto? via paleocapa?). Com també trobo a faltar el parlar italià...a vegades em sorprenc pensant en italià...pensant el que explicaria a Simo o les bromes que faria amb Ste.

Savona

A més no paro de pensar en el que faré durant les 2 setmanes de vacances a casa de maig-juny: qui he de veure, què he de veure, què he de fer...

Serà que tinc un mal dia...avui hem tingut formació i hem estat de 9 a 16:30 “tancats” a l’hospital una quinzena de fisios de Delafontaine i Casanova junts (dels quals 11 espanyols) i es palpava la tensió deguda a les enemistats entre uns i altres...mirades matadores, que tal i qual estan enfadades i de rebot la resta avui no l’han saludat, que jo no em parlo amb 6 d’ells, que t’ignoren dia si-dia no-dia si-dia no...un “ambientassu”!!. Bàsicament hi ha 2 grups formats (i alguna persona que està a mig camí entre un i l’altre). Per sort, a part de la tensió que hi ha en algun moment en què estem tots en un mateix lloc, jo tinc molt bona relació amb qui vull tenir-la i m’interessen com a persones, i amb els que no...pppffff millor així que fer-nos els falsos, por algo será...

En resum, que aquest cap de setmana els nois m’han deixat sola (estan repartits entre Girona, València i Madrid) i els trobo a faltar, perquè sense ells els dies i els caps de setmana es fan llargs i més avorrits.

Gràcies als amics/família que passen pel blog i els companys del CTG amb els que de tan en tan intercanvio alguna paraula via telf., xat, mail o facebook.
Un petó a tots!

I aquesta cançó, que em recorda als meus pares, al meu germà i les setmanes santes als Alps (i les hores dins l'Opel Vectra i l'Honda Accord...com odiava l'olor d'aquests cotxes!)...aaaaiii :'(

"Te miro y de repente el horizonte es tan distante como tú..." http://www.youtube.com/watch?v=SKN-Ntyy9YU

...y yo sigo aqui...

2009-03-02T10:18:00.000-08:00

Han sigut dues setmanes-caps de setmana força menys fascinants que els últims...

Fa 2 divendres, a la feina, es va muntar un bon "percal" entre Catherine (fisio friki) i Barbara (ergo)...tot per un tros de pastís, i que ens va tenir ven entretingudes durant uns dies.

Aquell divendres vam anar Joan, Patri i Sandra en un bar on si hi vas prou aviat (20h), amb el que et demanis et porten un plat de Couscous, i així ja vam sopar.

L'endemà a les 7:30 em truquen els repartidors de Darty per dir-me que ja arriven amb la rentadora. Després ja no puc dormir, així que l'estreno, miro una peli (l'última d'Indiana Jones) i recullo l'estudi. Després de dinar decideixo baixar a París sola que fa molt que no ho faig. Em passejo per St Michel i Chatelet, on entro a Darty i em compro el forn. De tornada em truca Alberto que ha d'anar a Carrefour a comprar i si l'acompanyo. Arribo a l'estudi, desempaqueto el forn i sobre les 19:30 em passa a recollir Alberto. Després de molta estona allà dins per comprar les coses que ell necessitava (jo només 2), truquem Alejandro i Isaac per saber on paren. Ens diuen que són al Sacré-Coeur i decidim anar-hi. Té tanta potra que aparca quasi a la porta del Sacré-Coeur on ens esperen. Després del centenar de fotos que Alberto dispara (i encara no tinc), fem un crêpe per sopar i busquem un bar per Montmartre on passar part del vespre. Fem 2 birres en un mateix bar ja que hi ha un saxofonista que toca en directe. Per la tercera canviem d'ubicació (una mica més avall) i desfem camí fins el cotxe. Amb tot plegat són les 3 quan vaig a dormir.

Diumenge estreno forn fent una quiche i que reparteixo entre en Joan, Alejandro i Isaaac.

A la tarda hem quedat per anar a veure la desfilada de Carnaval en el seu pas per la plaça de République. Acaba sent força decepcionant, fem una cervesa i tornem a casa.

La setmana es caracteritza per l'intent fallit de voler anar a casa els meus avis el 7-8 març (bitllets de tren massa cars), el merder del pastís, el suplici d'aguantar el meu stagiere Thomas una última setmana (com pot ser tant passiu i avorrit???) i el sopar raclette a casa Alejandro-Isaac.

Aquest cap de setmana tocava guàrdia dissabte matí (8:30-12:30h) per tant divendres al llit després d'empassar-me els capítols de la 5a temporada d'Anatomía de Grey i Lost.

Dissabte quan acabo al guàrdia em passen a buscar Al i Isaac per anar al Mercat de les Puces de St. Ouen. Ens hi passem 4 bones hores passejant, xafardejant i menjant crêpes. Tornem a casa per descansar, i per sort acaben decidint que si que vindran a la Crémaillère (festa quan canvies de casa) d'Ana i Sandra.

A les 22h sortim de casa per agafar el tram+metro i ens trobem Joan i el seu amic de visita Elder que també s'apunten a venir. L'intenció era quedar-se fins les 24h, però ens allarguem una mica i jo torno a les 2:30 acompanyada de Joan i Elder (així no pateixo per la meva integritat). Entre caminar i bus nocturn s'ens fan les 4 quan arribem als estudis.

El primer diumenge de mes els museus de París són gratuïts i s'ha d'aprofitar. L'intenció era anar al d'Orsay, però quan hi arribo (sobre les 14h) hi ha molta cua i camino cap a Notre-Dame amb l'idea d'anar a l'exposició de David LaChapelle (pagant) al Museu de la Moneda. El visito+postals souvenir, travesso el Pont Neuf, Chatelet i entro al Louvre per veure la part "Histoire du Louvre" i "Louvre médiéval". Aviat em canso de tant caminar i a les 18h ja sóc a casa per fer-me el dinar de l'endemà i uns crèpes per sopar.

Algunes fotos de les exposades de LaChapelle:

Avui han començat els nous stagieres, aquest cop m'ha tocat en Grégoire. Ja és el 4t stagiere que tinc i el que al principi feia gràcia ara ja comença a cansar...a més, tot i que sembla simpàtic, em recorda el 1r que vaig tenir, en Julien (al que hagués estrangulat)...el temps dirà.
A més aquesta setmana Joan és a Girona i Alejandro de vacances...aaaiiii, sense els meus companys de caminata i xafardeig....
El cap de setmana que ve toca formació de neurologia organitzada per l'hospital (divendres tarda i tot dissabte) que em tindrà distreta, i dijous 12 arriba Esther des de Savona!

Seguiré informant...

P.D: ja tinc els bitllets d'avió per les meves vacances llargues, del 21 de maig al 8 de juny, per fer un no parar de prendre el sol, celebrar els meus 24 anys, animar a la Challenge i Sprint de Mataró i el més important...el bodorrio Marc-Jud!

Chenonceau i Tours

2009-02-16T12:46:00.000-08:00

Aquest cap de setmana ha tornat a tocar excursioneta.

Dissabte tarda amb en Joan baixem a Paris, a Le Marais, per trobar-nos amb Alejandro i Isaac (el seu ex, que està de visita). Fem el café, passejem per la zona i amb en Joan tornem a Saint Denis perquè fa fred i estem cansats. A les 22:30 tornen ells amb Alberto, i comença la nit de decidir on anirem l'endemà.

Després de 2h acabem decidint anar al sud per veure un altre castell del Loire (Chenonceau), Tours i si tenim temps Blois.

Alberto es queda a dormir a casa i a les 8 es lleva amb un petardo al cul per anar a despertar els altres, esmorzar i marxar aviat. Entre pitus i flautes no marxem fins passades les 10, Alberto, Alejandro, Isaac, Joan i jo.

Són prop de les 13h quan arribem al castell. Tenim sort i fa molt bon temps, així tot sembla més bonic. Visitem l'interior i jardins i Alberto es fa un fart de fer fotos amb la seva Nikon D300 nova.
Dinem en un bar-restaurant del poble mentre parlem de projectes futurs: Shangai 2010, viatge Nova York, Canadà 2012...el que sigui mentre no haguem de tornar a treballar a Espanya.

Tornem a enllaunar-nos dins el cotxe per anar a Tours. Ja són les 17h, encara hi ha llum per fer les fotos a la catedral, visitar-la i veure la posta de sol des d'un pont penjat. Però no volem arribar tard a casa, així que a les 19h ens posem de camí a París.

Per altra banda, ja estem apuntats al gimnàs! gimnàs que està sota casa, en el mateix edifici on vivim, per tant no hi ha mandra possible per anar-hi, en 1min hi sóc. Hi ha tot tipus de màquines, el·líptica, cinta per córrer, peses...Vam començar anant-hi mitja hora els matins (de 7 a 7:30) i les tardes que podíem. Ara ja comencem a renunciar a els matins però les tardes ens hi posem en sèrio (poca estona però intens).

Les fotos de diumenge: http://picasaweb.google.com/lararius/ChenonceauITours

Les fotos esperades!

2009-02-03T13:52:00.000-08:00

Per fi diumenge em van arribar les fotos més esperades (per mi). Les del Tri Olímpic de Bcn de la càmera de la Gloris!!! yuhhhuuu

Per altra banda he fet alguna foto de com ha tornat a canviar el meu estudi des que vam anar a Ikea. Les cortines, les tauletes, fotos, decoració...

La planta groga d'Ikea i la que m'ha regalat Alejandro avui.

Reflexionant sobre si vaig a Savona del 20 al 22 de febrer...mentrestant refresco el meu italià amb una gran peli que hauré vist quasi tants cops com Love Actually (és un pastelón...però després d'haver-me llegit el llibre de Moccia em sembla fantàstica!).

http://www.youtube.com/watch?v=lebaGE-TlNo

Una vida en cançons

2009-01-27T09:47:00.000-08:00

Perquè no hi ha dia que no hi pensi...ni setmana que no plori. I són les cançons de la seva vida, cada una per una part.

Elvis Presley - I'm all shook up http://www.youtube.com/watch?v=AqsX7xQWRoU
Men at work - It's a mistake http://www.youtube.com/watch?v=fBpyichRWo0
The Beatles - Here comes the sun http://www.youtube.com/watch?v=U6tV11acSRk
Joan Manuel Serrat - Temps era temps http://www.goear.com/listen.php?v=8755eed
Joan Manuel Serrat - La guitarra http://www.goear.com/listen.php?v=f8b7c9f
The Police - De do do do, de da da da http://www.youtube.com/watch?v=6SojAZ0X1e0
Luis Eduardo Aute - Queda la musica http://www.youtube.com/watch?v=FUIdmBp_SUc
Alaska i Dinarama - A quien le importa http://www.youtube.com/watch?v=j8n1D-eT3tI

Genesis - Follow you follow me http://www.youtube.com/watch?v=hAmCmNa-NSE
Radio Futura - Semilla negra http://www.goear.com/listen.php?v=c043b85
Renato Carosone - Piccolissima serenata http://www.youtube.com/watch?v=Hee67Dm1Hko

**********************************************************

Per altra banda, aquest diumenge va tocar anar a Chartres, on hi ha una de les catedrals més altes d'Europa i de tornada ens vam parar també a Dreux. El temps no va acompanyar gaire, però la companyia era immillorable (el valencià, l'aragonès i el gironí).

Les fotos: http://picasaweb.google.com/lararius/ChartresIRodalies

Excursió a Rouen (o "renovar o morir")

2009-01-21T09:05:00.000-08:00

A petició del papa actualitzo el blog!

A part que la neu es va fondre l'endemà de la última actualització, que tot i comprar-me malles llargues i polar no he anat a córrer, ni a la piscina, que cada dia detesto més a Catherine (i algun altre mindundi de la zona), que m'avorreixo força a la feina...

Sooooort en tinc dels caps de setmana!

Aquest passat va començar amb una mini festa a base de videoclips del youtube amb Ana i Alejandro, ballant cançons remember i ni tan remember, una quiche feta per mi i més tard (ja sobre les 12) es van afegir també els 3 mallorquins (Mariel, Alex i Patri). Algun dels meus veins va venir 2 cops a picar a la porta (força enfadat) a causa de l'escàndol que fèiem...ara tinc una mica de por quan surto de casa...

Tot i dormir unes 4h, a les 8:30 em llevava, esmorzava amb Alejandro, xerrem i marxem cap a Ikea en transport públic. Hi arribem sobre les 12 del migdia i en sortim a les 4 de la tarda, això si, ens ho passem pipa comprant tonteríes en comptes del que realment necessitàvem. Tornem ben carregats a casa sobre les 6, ens decorem les habitacions i el convido a sopar Raclette a casa amb el nou aparell especial que m'he comprat. Es presenta amb una ampolla de vi blanc i poc després truca Alberto per saber què fem, així que també el convido. Ens posem les botes amb el bacon, frankfurts i patata amb el formatge desfet per sobre i decidim fer una excursioneta l'endemà. Després de mirar diferents destins i previsions meteorològiques (totes preveient molta pluja), ens decidim per anar a Rouen.

Entre el llevar-se i esmorzar, acabem sortint de casa a les 11. Arribem a Rouen sobre les 13 i amb un cel enuvolat però amb clarianes. Aparquem en ple centre, trobem un mercat on comprem formatge, visitem l'esglèsia, la catedral, algun carreró...i decidim dinar sota un porxo just quan es posa a ploure. Per sort la pluja para amb l'última queixalada de l'entrepà de "jamó i ques" i prosseguim la nostra ruta.

Una altra esglèsia, ens perdem pels carrers de cases de fusta, fem un café en un lloc calentó i quan es fa fosc tornem a la catedral per veure-la il·luminada. Per acabar fem una cerveseta i tornem a Saint Denis al ritme de Los Panchos (quins records!!!) i molt contents d'aquesta nova excursió, i planejant la seguent.

Per ara molt possiblement anem a Chartres diumenge que ve i al Mont Saint Michel el cap de setmana del 14-15 de febrer (a falta de dies per anar a Oléron).

I d'aquí una stmana agafo l'avió amb Bertyl per anar 5 dies a casa!!

http://es.youtube.com/watch?v=68l-DwTo_LQ

Les fotos de Rouen: http://picasaweb.google.com/lararius/Rouen

La neu persisteix...

2009-01-11T09:05:00.000-08:00

Una setmana després de la nevada, l'enoooorme parc de la Courneuve (on havia i he d'entrenar) encara té aquest aspecte. Tot això gràcies a les baixíssimes temperatures d'aquesta setmana passada...entre 0 i -8ºC.

Així que aquesta tarda he fet una passejada de 1:30h sobre la neu i algunes passes sobre el llac gelat, creuant-me ciclistes, corredors i trineus.

Aviat m'hi poso...ara ja ho tinc tot!

Dia de neu Paris!!!

2009-01-05T11:32:00.000-08:00

Château de Chambord+Orléans+Paris

2009-01-04T06:44:00.000-08:00

Aquest ha sigut un gran cap de setmana que va començar divendres anant a prendre algo amb Patri i Alejandro en un bar amb música en directe. Més tard va venir també Alberto i vam estar fent plans per l'endemà. Patri va marxar sobre les 24h i nosaltres ens vam quedar encara una estona pel carrer, mengem un crêpe i Alberto ens fa una visita turística nocturna en cotxe per Notre Dame, Concorde i finalment ens parem a veure la Tour Eiffel en la seva última il·luminació de la nit i passant molt fred. Alberto ens va dur al seu nou estudi i finalment a les 3h ens deixava a casa. Vem quedar que a les 9h ens passava a buscar altre cop per anar d'excursió cap al més gran castell del Loire, le Château de Chambord.

A les 8 em llevo, baixo a esmorzar amb Alejandro, torno a casa, em dutxo i a les 9:15 l'Alberto és a la porta amb el cotxe, a punt per marxar. Vorejem Paris i anem cap al sud, 2h de camí al ritme de Juan Luis Guerra fins que arribem al castell. És magnífic, fa molt bon temps i molt fred també (-1ºC). El visitem de dins, de fora i fem força fotos. De sortida fem un crêpe salat+un de dolç+cafè i ens dirigim cap a un castell-palau a 17km de distància. Quan hi arribem, veiem que hem de pagar una entrada excessivament cara en comparació amb l'anterior, per veure'n un de bastant més petit, així que fem via cap a Orléans.

Château de Chambord

A Orléans aparquem en ple centre, just davant la Catedral (el que anàvem a veure). Ja s'està fent fosc perquè són les 17h, i a dins hi ha molt poca llum. Després ens perdem entre carrers i carrerons amb molt d'encant i acabem fent una cervesa en un bar abans de marxar

Catedral de Orléans

Tenim intenció d'anar a ballar salsa al vespre, però les forces ens van deixant i ho aplacem.

Arribem a Paris sobre les 22:30, i entre pitus i flautes, anar i venir, Alberto es queda a dormir a casa (així l'endemà ja marxem directes cap al Museu d'Orsay tots junts) i a la 1h al llit.

Costa llevar-se, esmorzem els 3 junts i de camí al museu travessem la Place Vendôme on hi ha l'Hotel Riz. Ens trobem la plaça plena de gent i cotxes, i es que resulta que hi ha una concentració de cotxes antics! aparquem allà mateix i ens dediquem a fer fotos i anar exclamant "ooohh, com mola aquest!!".

Continuem i a les 11:20 aparquem al museu. Hi ha una cua increíble i fa un fred espantós. Decidim anar caminant cap a Invalides i visitar-ho. D'aquí caminem fins quasi la Tour Eiffel, ens comprem quelcom per picar-dinar i tornem a fer la llarga caminata fins el cotxe (i amb mooolt, mooolt fred, mínima -3ºC).

Fem l'últim cafè a casa i ens despedim, han sigut quasi 2 dies junts i non stop!

Totes les fotos: http://picasaweb.google.com/lararius/FindeChTeauxChambordOrlAnsParis

BON ANY A TOTHOM!

2009-01-02T09:29:00.000-08:00

Cap d'Any fluixet però prou bé. Vam fer sopar tranquil a base de canapés, ànec i begudes varies.

No érem gaires, així que després de sopar no ens vam moure de lloc. Campanades amb TV1, música a tope, jocs diversos i a les 3 em despedia per anar al llit.

Javi i Juan (tots 2 amics de visita de Paula), Patri, Paula, Lourdes, Alejandro i Joan.
A 1min de les campanades, raïm en mà.

El dia 1 el vaig passar fent el gos com mai dins l'estudi, no vaig ni treure el cap per la porta.

Avui treballar, comprar a Carrefour amb tota l'odisea i segurament ara anirem a veure algun concertillo amb Alejandro, Alberto i Patri (i qui s'apunti).

Bon Any 2009 a tothom!

Varies coses!

2008-12-30T10:55:00.000-08:00

Divendres 26 sobre les 20h ja estava de retorn a Saint Denis i amb un regal de Nadal sobre el llit de part d'Ana i Sandra. Poc després va venir Sandra i vam estar 2h explicant-nos la meva setmana a casa i la seva setmana als 101 logements, totes dues amb moltes coses i xafarderies a explicar.

Dissabte matí tocava treballar (només 4h) i a la tarda vaig fer bondat a casa, anant a veure en Joan (just l'estudi de sota) i Sandra que em passava el seu llit de sobres (ja tinc 2n llit per convidats!!).

Diumenge matí vaig anar amb en Joan a les Catacumbes de Paris. Una mitja horeta de cua (bbbrrrr), baixar 20 metres sota terra (més avall que el metro i el clavagueram), recórrer passadissos infinits de 2x1'5 i finalment arribar a les sales amb tots els óssos apilats de manera artística i tot. Molts i molt morts hi ha allà baix.

Ahir després de treballar va tocar ajudar la Sandra amb el seu trasllat. Així que a més d'ajudar-la a portar bosses pel tram+metro i tenir les espatlles fetes pols, doncs va encolomar-me un munt de caixes que no s'ha pogut endur i tindré l'estudi invadit durants unes quantes setmanes!! jejeje

La part positiva és que mentre li guardo el forn, la tele i l'aspirador (entre moltes altres coses), doncs puc fer-ho servir!!

Mostra del llit que m'ha passat, però que està inutilitzat per les seves coses!!

Fa dies que vull una prestatgeria, així que m'he decidit per anar avui a Leroy Merlin (aprop de la feina) a buscar què trobava. En Joan m'hi ha acompanyat i de pas en comprava una ell també.

Hem mirat diversos models i mides, ens hem comprat llaminadures, hem passat fred de retorn a casa i amb moooolt perill de relliscades a causa de la neu-gel del terra.

El pitjor ha sigut a l'hora de muntar-les...quin fart de girar cargols!!! i que durs que anàven.

Aquí el resultat de la prestatgeria de fusta (molt inestable).

I encara està per veure el que farem demà...em temo que després de les campanades m'en vaig al llit!

Vacances de Nadal a casa

2008-12-22T06:23:00.000-08:00

Se m'acaben els dies a casa i ja he vist a quasi tothom que volia veure. Gràcies a les trobades, heu fet que passi millor aquestes vacances-festes tan tristes.

Tinc ganes de tornar a Paris tot i que allà no veig la llum del sol i fa moooolt fred. Però "prometo" que a partir de gener començo a anar a les piscines i faré un esforç per anar a córrer tot i la climatologia (amb els meus guants nous :P)...és el propòsit pel nou any.

Veure i parlar amb alguns membres del CTG m'ha fet tornar a tenir ganes d'entrenar i que em faci molta enveja els seus entrenaments conjunts i sortides (xiveu-me les dates del stage de primavera que vull veniiiir!!).

L'altre propòsit és perseguir-los quan comencin els triatlons: Lisboa, Arinaga, Elx, Challenge (que vinc segur), Vitoria, Zarautz, Banyoles...on sigui!!! jo m'apunto a un bombardeooo.

Podria ser que tornés ja a finals de juny per fer com aquest any i tenir via lliure per viatjar on calgui amb els estalvis...tot depén de com vegi el panorama!

Per ara em conformaré en tornar per l'1 de febrer a animar-los a la Mitja de Granollers.

CTG a l'Olímpic de Bcn

P.D: "con una guitarra y un par de palilllos..." jajaja

http://www.youtube.com/watch?v=7u4kPpNk26E

Disneyland Paris

2008-12-15T09:10:00.000-08:00

Ahir vam tornar a la nostra infantesa durant un dia sencer.

Amb Alex, Angela, Fani, Mariel, Patri, Paula i Ruben (amic d'Angela de visita) vam anar a passar el dia a Disneyland Paris.

Només arribar semblavem nens histèrics, corrent, cantant i adelantant els nens petits de veritat (i de potes més curtes).

Tot i el mal temps previst, només va plovisquejar durant una horeta i ni ho vam notar. El que si vam notar és el fred que feia i els peus gelats que teníem.

Ens ho vam passar molt bé pujant a tot els llocs on vam poder (2 vegades si calia), recordant vells/bells temps i fent-nos fotos amb alguns dels personatges Disney.

Alex, Angela, Paula, Lara i Lumiére, en els 15 anys del parc.
El magnífic castell dels nostres somnis
L'escombra que fa la vida impossible a Mickey a Fantasía
Amb Pluto, molt simpàtic

Vam quedar parats de com era de magnífic el castell de nit

I demà al vespre ja agafo l'avió!!! som-hi cap a casa!!

Cap de setmana amb els papis (5-8 desembre)

2008-12-13T06:19:00.000-08:00

El cap de setmana amb els papis va passar ràpid i sense incidències.

Divendres al plegar de la feina els vaig anar a trobar a l'hotel Campanille de Saint Denis, vam fer un tomb pel centre i vam anar al meu estudi perquè el veiéssin i coneguéssin també a Bertyl.

Després vam anar al centre de Paris a sopar al restaurant Chartier, molt curiós.

L'endemà al matí em llevava aviat per passar-los a buscar per l'hotel i anar cap al castell de Versailles on ens hi vam passar tot el matí visitant-lo i passejant pels jardins.

A la tornada ens vam separar, jo vaig tornar a casa per descansar per la festa de la nit i ells van seguir fent els turistes.

La festa despedida de Rocio, Raquel i Zahira no va ser res de l'altre món, a les 3 estaba dormint en el llit de Patri i a les 5:30 marxavem cap a casa amb el fred que feia!

A les 14h de diumenge em trobava amb muns pares a Notre Dame per anar a dinar plegats, passejar per la zona, anar a veure la Tour Eiffel il·luminada i anar al meu estudi a sopar.

Dilluns visita a la Basílica de Saint Denis, caminar pels Champs Elysées, pujar a la nória de la plaça de la Concorde, dinar, Montmarte i tornar a fer l'últim sopar a caseta.

I ahir va arribar un fisio nou, aquest cop Gironí, en Joan! ja era hora que l'Olivier agafés algun català...

I dimarts nit agafo l'avió cap a casa!!! no sabeu les ganes que tinc de veure'us a tots plgats, sobretot als del CTG.

Molts petons i fins aviat!

A la feina...que malament ho passem!!! jeje

2008-11-27T11:28:00.000-08:00

Unes quantes fotos dels companys (o més ben dit companyes) de feina i alguns pacients, ahir, aniversari de Bertyl.

Amb la mami Nadine, la meva fisio preferida

Nadine, Mr. Capineri i Amidou
Nadine, Lara, Ana i Didier (el rarito)
Amb Amidou i una pacient el nom de la qual desconec.
Pacient i la friki de Catherine.

Cap de setmana a l'Île d'Oléron

2008-11-26T12:23:00.000-08:00

El cap de setmana va començar divendres, anant a sopar Fondue/Raclette a Montmarte amb Paula, Juan, Patri Bcn, Mariel, Alex, Fanny i Patri. Vam tornar a casa a la 1h i a les 6:30 em llevava per agafar tram+metro fins Montparnasse per pujar al TGV que en 3h30 em portava fins Surgères, on em venia a buscar la meva tieta per anar en cotxe fins l'Île d'Oléron.

He passat un cap de setmana (llarg, dilluns inclòs) tranquil amb els meus avis i en aquesta illa que em porta sempre tants bons records de petita.

I dimarts, així de sorpresa, els del self de l'hospital van començar una vaga indefinida...per sort vam entrar just abans que tanquessin la cuina, però ara toca tornar a fer-se el dinar fins a nou avís...ppfff

Per la resta tot bé...segueix havent-hi molta diversió a la feina, però s'acaba ja que van donant l'alta als millors pacients...

I en una setmana tinc els papis aquí!!!!

Ja és Nadal a Paris!!!

2008-11-20T12:24:00.001-08:00

Aquesta tarda havíem decidit anar amb Sandra i Ana a l'exposició de Picasso a les Galeries del Gran Palais. Estàvem informades que ja s'havien encés els llums de Champs Elysées, per tant, al sortir de l'exposició podíem veure la magnífica avinguda.

Al sortir del metro ens trobem ja amb tot il·luminat i casetes blanques de fusta a banda i banda...les tres hem fet el mateix pensament: "podríem mirar les paradetes i deixar el museu per un altre dia...total està fins febrer i tenim temps". Així que hem caminat avall fins la Concorde (on han instal·lat una nòria) i amunt fins Arc de Triomphe. Pel camí hem fet evidentment una crêpe salada i força fotos.

Mirant avall, cap a la Place de la Concorde
Mirant amunt cap a l'Arc de Triomphe
Place de la Concorde, nòria i al fons les Jardins des Tuilleries
Ana, Sandra i Lara
La nòria a la que un dia pujarem

D'altra banda segueix tot bé, els dies passen volant. A la feina m'ho passo bé, ja sigui amb els estudiants de pràctiques i el "cachondeo" dels últims dies, amb Ana i Nadine, rient-nos de Catherine o amb alguns pacients amb els que ens fem farts de riure: Bertyl, Amidou, Djena, Mr.Kathir, Mr. Capineri o Mr. Patte, que avui s'ha cardat un ostiot de cara increïble menre caminava per la cinta i s'ha posat a tocar els botons de velocitat que tants cops li he dit que no toqui...s'hagués pogut matar (per l'edat ja avançada que té, la velocitat a la que anava i l'ostiot) però per sort no té res més que tota la barbeta rascada i mitja cara-coll morat :S

I aquest cap de setmana marxo en tren a visitar els avis a l'Ile d'Oléron! em moro de ganes de passar uns dies de descans i en família.

P.D: veient les fotos no us vénen ganes de venir??? els vols amb Ryanair estan a menys d'1€!! ho juro! el cap de setmana de l'1 de febrer vinc per 0,2cènt anar-tornar!! és una gangaaaaa

Arriben més...

2008-11-13T11:20:00.000-08:00

Primer felicitar el nou papi Jordi Cantó i la seva filla Naia.

Avui han arribat 4 espanyols més, 3 noies i un noi, antics companys d'Ana.
Com de costum (quan no hi ha el jefe) he sortit abans de la feina, ja que igualment sinó em quedo 30min mirant les parets perquè no hi ha res a fer. Quan he arribat davant de l'edifici de casa m'els he trobat tots 4 esperant Olivier (el jefe) que quan m'ha vist m'ha llençat una indirecta-directa de com m'havia escapat abans de la feina ¬¬' bonitooooo.
Els han ensenyat els estudis (per ara els toca conviure de 2 en 2), una estava quasi per plorar i li he explicat que jo estava igual, però que no és tot tant dolent i lleig com sembla.
Els he acompanyat al centre de Saint-Denis a menjar (ja que a les 17h no havien menjat encara res) i al Carrefour perquè compressin les primeres coses indispensables.
En agraïment m'han convidat a sopar aquest vespre.

http://www.youtube.com/watch?v=poKsCMG5JQ8

Fête de l'Armistice

2008-11-11T09:15:00.000-08:00

Dissabte passejada per Montmarte...i com no Sacré-Coeur que no em canso de veure.

Avui 11 de novembre és festiu a gavaxilandia, així que amb Bertyl hem anat al Zoo de Vincennes aprofitant que feia sol (per fi ha sortit el sol!!! però ja torna a estar tapat).

Després de quasi 1:30h de metro+transbords arribem i ens trobem escrit que han tret osos, lleons, elefants i micos...I doncs què queda per veure???? sort que l'entrada només eren 3€...

Quan hem arribat a casa m'ha fet trenes fins a mig cap, per ser el primer cop no volia arrisacar gaire...duren poc temps i me les farà tantes vegades com jo vulgui!!

Aquesta tarda zoo amb Bertyl. Aquí exemplar de girafa "espatarrà"
Bertyl, Lara i girafes.
Totes menjant i donant el cul...

Amb els hipopotamuuuus.

Amb pingüins.

La cabreta.

Els babuins...un mico lleig, molt lleig.

I el meu nou look, fet per Bertyl.

I no us podeu perdre aquest video amb el que taaant he rigut (i segueixo rient):

http://www.youtube.com/watch?v=4okQnuO17kA

Algunes fotos...

2008-11-08T12:35:00.000-08:00

Lara, Nicolas, Nadine, Ana i Daniel (el dia que marxava...snif)
Ana, Lara i Daniel (el primo de 16 años)
Sandra, Lara, intern de guàrdia, Lourdes (infermera de guàrdia), Paula, Angela

Provant-nos ulleres camí al Pompidou (Lara, Sandra, Ana)

Amb Bertyl amb la Tour Eiffel il·luminda.

Lara Bertyl (pacient i inici de gran amistat)

La Tour fent pampallugues a les 19h.

La feina a l'Hospital Danielle Casanova

2008-11-06T14:34:00.000-08:00

Un dels meus pacients és famós. Realitzador de cinema Tunisià (Taïeb Louhichi), molt bon home però també una mica torrecollons: posa’m crema a les mans, baixa’m la màniga, tanca la porta, tapa’m només amb el llençol, posa això aquí o allà...sempre-sempre amb un siusplau i un gràcies. Però és el que té (i cal tenir paciència) quan un és tetraplègic. Segons em va dir, una de les seves pelis la van projectar a TV3!
Ell va tenir mala sort, fa 2 anys, un xofer amic seu el portava a ell i la seva dona per la ciutat de Dubai a un festival de cinema on havia de fer de jurat. Segons ell corrien massa en un dia de pluja en un lloc on quasi no plou mai...així que el cotxe va patinar. Dona i xofer lleugerament ferits i ell portat ràpidament a França per ser operat.
Dos anys després, el seu tractament en fisio es basa en verticalitzar-lo en un pla inclinat 3 cops per setmana, mobilitzar-li les 4 extremitats i fer estiraments i massatge de les cervicals i espatlles que té com dues pedres. Quan entro a la seva habitació sempre escolta la mateixa emissora de radio de Jazz. Em demana què tal estic, com va amb el noi de pràctiques, em fa un rato la pilota i m’explica alguna cosa interessant de la vida, de la seva feina, de pelis...o es lamenta, naturalment.

Avui, mentre parlava amb ell, m’adonava de com m’agrada aquest aspecte de la meva feina. Conèixer gent, en aquest cas tot immigrants, de totes les edats, poder ajudar-los en la seva tornada a les activitats de la vida quotidiana (dins el possible), veure el contrast del color de les meves mans sobre la seva pell, alguns molt fotuts i d’altres menys...però (quasi) sempre somriuen quan els vas a buscar per anar a la sala de kine.

Tot i que em posa dels nervis, hi ha el divertidíssim Mr. Patte (quan entro a l’habitació li dic Patte-papate! , o bonjour mon p’tit poussin). Li faig bromes del tipus “Mr. Patte, levez la pate!”. Té una setantena d’anys, hemorràgia cerebral frontal, i és taaaan graciós! Trigo entre10-15min en aconseguir que s’aixequi...no perquè ell no pugui sinó perquè no li dóna la gana i s’en enriu de mi...no aconsegueixo treure-li el diari de les mans o quan l’estiro perquè s’aixequi em deixa anar: “no et canses d’estirar?” “tinc el cul de plom”, o si li dic: “allez Mr. Patte, on va faire un tour” em contesta “un tour de con?”. Es distreu amb una mosca, es para a cada cartell o rètol dels passadissos (ja ni provo de fer-lo entrar a la sala amb la de material i gent que hi ha). Jo em parteixo només veure’l però perdo molt temps intentant endur-me’l a fer la caminadeta diària. Segons el doctor l’hem de canalitzar..???? no sap ni ell què vol dir això...com va aconseguir fer-lo aixecar en 1min després que jo portés estona dient: “allez Mr. Patte! On y va! ça sufit! Levez-vous! Je me fâche, eh!” es pensa que no és tan difícil motivar el pacient a fer quelcom.

Avui tenia un pacient nou, hemiplegia i afàsia global. No mou res del costat dret i ni m’entén ni es sap expressar...xaval, a veure què et faig fer! Vaya panorama, valorar el pacient, decidir el que faré i el noi de pràctiques (sempre atent a les decisions del fisio responsable, clar) per acabar de posar tensió i nervis a l’assumpte!

La gran majoria dels pacients de Casanova són hemiplègies, però també hi ha pacients amb tumors, malalts de Sida, depressius i algun de traumatologia...tot un món de gent, olors, crits i ambient que (crec) no tothom aguantaria ni estaria disposat a treballar-hi...però jo intento passar-ho bé i aprofitar de l’experiència i dels pacients que em toquen.

Ja que em regalarà 1-2 pelis seves, doncs li faig publicitat i m'informo una mica: http://www.taieblouhichi.com/

2008-11-04T11:58:00.000-08:00

Per fi tinc internet després de tant esperar!!!
Poca cosa per explicar des de l’última actualització…
Dissabte 25 va ser el 1r dia que sortia de “festa” per París. A la tarda vaig anar a casa de Ana-Patri-Zahira (que viuen en el 19è, parada Stalingrad-Riquet) on es vam trobar també amb Rocío i Cesar (despediem aquest últim perquè marxa a Alacant a estudiar). Després de fer botellón a la vora del canal Saint-Martin (amb una raaaasca) va anar a un pub anomenat Truskal. Força petit i a més aquell dia a rebentar de gent…fins el punt que vam aguantar hora i mitja i vam marxar perquè no paràvem de rebre empentes i cops. A més comptant que allà comencen a beure més aviat, a les 2 ja van com nosaltres a les 6…un desmadre padre!
Vaig quedar-me a dormir a casa les noies (perquè el metro havia tancat i igualment ni parlar-ne de tornar a Saint Denis en plena nit) i aviat al matí vaig tornar a casa perquè ben dinat havia quedat amb Sandra per anar al mercat de les puces a xafardejar i comprar. De tornada em va deixar el seu telèfon per poder fer trucades gratuïtes a fixos, així que després de trucar a muns pares, vaig poder xerrar amb en Joan (Juari pa los amigos) i en Jordi Castany, que em va acabar fent saltar les llàgrimes al recordar-me que aquest cap de setmana que ve, alguns del CTG celebren la Castanyada junts...snif, em va fer tanta enveja...

Dilluns cachondeo tot el dia a la feina, al matí perquè arribava la gent de pràctiques nova i ja se sap…que si jo vull aquell més guapo, que si en Dani volia una noia, que si Patri estava amb una tonteria a sobre per un que repetia stage, que siusplau no sigui capu*** com en Julien, que pim que pam…finalment l’Olivier (el jefe de fisios) ens adjudica a en Daniel i a mi (o a mi perquè és l’ultima setmana de Daniel) el xaval considerat més guapo waaaaahahaha però fins dimarts no comencen. A la tarda, una pacient de més o menys la nostra edat vol aprendre castellà (jo li ensenyo també català) i li ensenyem cançons...així que cantem, ballem i fem el gamarús amb Ana:
- izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás...1-2-3...
- sóc una tassa, una tetera, una forquilla, una cullera...
- soooy una sandía gorda-gorda-gorda, que quería ser la más guapa del mundo...
- en un país multicolor, nació una abeja bajo el sol...
- un tallarín y otro tallarín, que me sube por aquí...
- eeeen una cabaña, destrás de un bosque negro, vivía un cowboy...
Tot cançons educatives i amb molt de sentit... :)

No he explicat que a la sala de rehabilitació també hi ha 2 fisios més, la Nadine i la Catherine. Totes dues d’uns quaranta i tants, amb la diferència que Nadine és una bellíssima persona amb la que també fem broma i Catherine és un espècimen estrany (físicament i psíquicament), de caràcter infantil, que li agrada molt parlar i de la que fem broma.
Quan m’enganxa per banda (i als pacients també) em deixa anar rotllos de que ha anat a piscina (a bon hora li vaig dir que nedava) i que si ha fet pales i avançava tothom, que si se li estan posant unes cames i silueta de “cuerpazo”...Va demanar-me quants metres feia jo a piscina, vaig respondre que uns 2400m 2 cops per setmana (ara ja no...) i va dir-me que ella només fa 1000m perquè clar, un dia fa golf i un altre tenis...una esportista nata vamos! No vaig explicar-li la resta del que acostumava a fer en una setmana i que fins i tot havia fet 3 coses en un dia, per no treure-li la il·lusió. Si la veiéssiu ho entendríeu, per res sembla que aquella dona secallona, de caminar estrany i amb cara d’estar reclosa a casa seva, faci cap tipus d’esport, i menys que se li pugui donar bé...a més es motiva quan a la radio posen una nova cançó de l’Enrique Iglesias amb no se quina francesa, o ens canta una cançó de Nirvana patèticament (com dilluns) i fa demostracions de com juga a golf (esport que segons ella requereix un gran esforç físic i tema sobre el qual vaig preferir no discutir)...Bàsicament tothom l’ignora bastant, fins i tot Ana s’atreveix a dir-li que calli un rato que està cansada d’escoltar-la jajaja!

Però divendres va marxar en Dani i amb 3 setmanes de feina junts ja em vaig posar a plorar... XD, ja no hi haurà aquells moments de riure mentre fèiem el cafè...

També divendres vam celebrar Halloween (o Guendoleen) a l'estudi de Sandra i amb Ana, Paula i Angela. Bàsicament vam estar menjant, bebent i ballant fins que van venir un intern de l’hospital Delafontaine i una infermera espanyola que els tocava guàrdia (es van escapar) i vam acabar nosaltres en el servei de REA de l’hospital, deixant el terra xop, ells xops i jo amb un morat a la galta del cul que l’endemà no podia seure.
A més mentre sopàvem vaig trucar a casa en Jordi Castany ja que sabia que uns quants estaven allà reunits...i quina il·lusió em va fer el pase de telèfon per xerrar una mica amb tots!!!!

Cap de setmana cultural, dissabte plovia, així que em vaig tancar dins el Louvre durant unes 3 horetes, i diumenge amb Ana i Sandra vam passejar des de Champs Élysées-jardin des Tuileries-Louvre-Pompidou (on vam entrar)-Notre Dame.
Ara Ana i Catherine estan de vacances durant 2 setmanes, per tant a la tarda, els pacients que fèiem a 4 els fem entre Nadine i jo, aquí no posen substituts quan la gent està de vacances o baixa....tu treballes més i punto.
Avui per fi he anat a córrer!!! Feia bon temps i no massa fred així que he anat a gaudir del parc de la Courneuve.
Trobo molt a faltar no parlar més amb els amics, els farts de riure amb l’Emma, quedar amb en Joan-Miquel, les estones d’entrenu amb CTG (Gloris i Yolanda...)...aaaaiiii

Fins la propera!!

Noves fotos al Picasa: http://picasaweb.google.com/lararius/SaintDenisParS#

Passen els dies...

2008-10-25T07:44:00.000-07:00

Encaminant la 3a setmana a Saint Denis amb bons i mals moments...ja se sap! trobar-me sola a l'estudi, voler tornar per entrenar i veure els del CTG, deprimir-me perquè tothom ha agafat vacances i no tinc dies per agafar...finalment les tinc del 17-24 desembre (ni nadal ni cap d'any, a joderse!) però no se sap encara el que faré!

Intentant aplicar el que vaig aprendre a Savona...fer la meva sense esperar que em diguin res perquè ningú mourà un dit per mi i no confiar encara gaire amb els que m'envolten per no endur-me sorpreses posteriors.

Avui he anat a Châtelet de botigues i a passejar pel Forum Les Halles i la zona, un total de 7h caminant...no entreno però almenys quan camino m'hi estic estona....

Durant la setmana vaig fent...treballar fins les 16h on ens fem un bon fart de riure durant el dinar amb Ana, Patri i Daniel (ell ja només li queda una setmana aquí perquè marxa a Bordeaux) i segons el dia anar a comprar a Carrefour (on m'hi perdo durant moooooolta estona), intentar aconseguir internet, o connectar-me des de casa d'algun dels espanyols que viuen aquí en el mateix edifici, vease: Paula, Angela, Sandra i Alberto.

Aquest dilluns passat havia de començar una nova noia espanyola...va arribar el matí amb els pares i sembla ser que a la tarda ja tornava a casa!!!! ens vam passar el dia picant a la seva porta i l'endemà el "jefe" ens diu que la noia ha marxat perquè no li ha agradat Saint Denis ni l'estudi...jajajajaja!! poooobre noia i nosaltres anar fent broma...

Espero poder tenir internet propi ja a partir de dimarts/dimecres de la setmana que ve i per tant donaré bastant pel sac ja que 3 setmanes sense internet són moooooltes!!! i a més tindré totes les trucades a fixes internacionals gratisss!!! així que envieu-me mails amb el vostre nº de fix i l'horari en el que us puc trobar perquè així que ho tingui a més d'estar teclejant tindré l'orella enganxada al telèfon (ahir la Sandra em va deixar el seu i ja vaig deixar anar rollo a mun germà i a l'Emma).

Per cartes, postals, felicitacions de nadal o simplement per xafardejar on visc amb el Google Earth:

Studio 57

4, Rue Docteur Delafontaine

93200 - Saint Denis

France

Primera nit a l'estudi...

Abans de despedir la mami, davant l'Arc de Triomphe

L'endemà, 1r intent de pujar a la Tour Eiffel...

Però hi feien la cursa dels 20km de París...2n intent i aconseguit el cap de setmana passat, aquests són els pocs pandes que queden al món...

Dins Le Stade de France, amb Ana, abans de començar la cursa dels 10km de Saint-Denis

Arribant a meta...51:30min.

Sacré Coeur, m'encanta!!!

Vistes des de Montmartre, posta de sol i amb la Tour Eiffel al fons.

Ara em falta trobar una piscina, anar a córrer més (però aviat es fa de nit i comença a fer fred..) i mirar la possibilitat d'anar a viure més al centre (dificilment aconseguible sola, m'he de trobar 1-2 persones).

Els papis em vénen a veure del 6-9 desembre, jo ja em reservo el cap de setmana de l'1 de febrer per venir a veure la Mitja de Granollers i el 24 de maig pel 1/2 Ironman de Calella.

Des de Saint-Denis...

2008-10-16T10:44:00.001-07:00

No tinc internet a casa encara....s'està convertint en un malson que m'obrin una línia telefònica...però ara tinc un ratillo per explicar 4 coses d'aquesta setmana que ja porto aquí.

1. Visc a Saint-Denis, que NO és París...és un barri "xungo", amb molta immigració, es pot dir que sóc l'única "blanca" que es passeja per aquí. M'havien parlat malament del barri, que era conflictiu i varis perills més...però jo hi stic bé i no em sento en perill (en els horaris en els que m'hi moc).

2. Estic en un estudi d'uns 25m2 força apanyat...però que quan vam arribar amb me mare vam haver de fer neteja a fons (sooooort d'ella, no se pas com ho hauria fet sinó amb maletes i tot plegat).

3. Treballo a 15min a peu de casa, a la sala de rehabilitació d'un hospital, bàsicament amb neurologia i immigrants (evidentment) i amb 2 espanyoles més.

4. Tinc un enorme parc a 10min de casa...i quan dic enorme vull dir grandiós, que no te l'acabes, amb cascades, bosc, mil camins...ja penjaré una foto quan tingui el meu propi internet.

5. Tot i la depresió inicial he de dir que ara estic bé...cada dia d'aquesta setmana al sortir de treballar he tingut una o altra cosa a fer: comprar coses per casa, l'internet, el compte del banc, avui córrer...En general a les 20 em poso a fer el sopar (i dinar de tupper per l'endemà), a les 21 sóc al llit amb una peli i a les 23 a dormir...per llevar-me a les 7:15, dutxa-esmorzar-anar a la feina. A les 8:30 comencem però fins ls 9 no fem res...de 12-13 dinem...però fins les 14 no fem res...i a les 16 marxo cap a casa.

6. En el meu edifici (pertanyent a l'hospital) viuen 3 espanyoles més i un que no conec perquè està de vacances. Totes de la meva edat i força simpàtiques.

7. El transport (bus o tram) per anar al centre de Saint-Denis a comprar les coses bàsiques (a 15min a peu) diguem que surt gràtis...ningú paga per tant jo tampoc!!!

8. Diumenge vaig tenir la sort de veure la cursa dels 20km de París quen vaig decidir anar a la Tour Eiffel de visita, l'arribada era just al peu de la torre...estava a punt de plorar de tenir tanta sort!!

9. Aquest diumenge es fa la cursa dels 20-10 o 5 km de Saint-Denis i crec que m'apuntaré a fer els 10km...per el mòdic preu de 15€ tindré samarreta, medalla, diploma i travessaré 2 cops "Le Stade de France"!!! toooooma!!!

10. Res més per ara que ja s'em fa tard per sopar.

Petons i abraçades!!!

Te quiero...aunque ahora no viene a cuento...

2008-10-09T00:58:00.000-07:00

Marc, Jud, Aureli, Glòria, Roger, Yolanda, Carlus, Montse, Manel, Sara, Jordi i Albert.

Moltíssimes gràcies per venir al sopar d'ahir (i algun que volia però no va poder).

Merci a tots/es...m'ho emporto de record del CTG

Trobaré tant a faltar els dimecres, les xafarderies, els riures, "el rànquing", els viatgets (algun espero poder apuntar-m'hi) i les bones estones passades amb vosaltres i el CTG...

I a les de Santaka, que no se segur si avui les podré veure...i les sempre "currades" dedicatòries de la Sandra: http://www.fotolog.com/maandra/68588549
A reveure...fins la propera! espero la vostra visita!

http://www.youtube.com/watch?v=PIJkUZ6T3ug

Triatló Olímpic de Barcelona

2008-10-05T14:27:00.000-07:00

Tercer triatló, segon Olímpic....

Em llevo a les 6 i abans de les 7 marxem cap a Barcelona amb els meus pares per poder veure la 1a sortida.
Ens anem trobant una mica amb tots i esperant la sortida que mai arriba...així que anem fent fotos.

Tinc la llàgrima fàcil...gràcies!!

Alguns membres del CTG

Per fi surten els primers i avancen les seguents sortides. La sortida de noies s'acaba fent mitja hora més tard del previst i en el primer contacte amb l'aigua penso "uuiii tant calenta no està, tindré fred sense neopré", però no tinc temps de pensar-hi més. La primera volta de la natació és un caos, només rebo cops, empentes i em desvio. Em fa moooolta mandra haver de fer la 2a, se m'ha fet força llarg i a més veig que tinc tanta gent davant que penso que vaig última. Em desvio unes quantes vegades més, quasi topo amb un kayak que m'indica que no vaig per bon camí, toco la sorra i a córrer cap a boxes.

Me mare em crida que les altres estan molt lluny i penso "collons, ja sabia jo que anava malament!" Però entrant a boxes en Leo diu que tinc la Jud allà mateix (què?? aquí hi ha algú que m'enganya!!) i em presiona per córrer més.

Dec passar pel costat de la Jud a boxes però no la veig fins que ella surt amb la bici i em crida. M'afanyo a sortir i a pedalar! a cada gir de 180º veig que tinc la Jud "aprop" però impossible atrapar-la, l'esforç que faig per acostar-m'hi el fa ella per escapar-se. Al principi m'encanto una mica a mirar els que van en sentit contràri per si veig algun del CTG i em "menjo" unes quantes tapes de claveguera. Per sort una noia em passa pel costat i em crida "vinga va! segueix-me, no deixem escapar aquesta!", però quan m'adelanta veig que té uns bessons el doble dels meus i penso "sisi, ves tirant xata..." però acabem fent tota la bici juntes a base de "va va seguim aquesta! no deixem escapar l'altra! enganxa't!". Ens donem relleus, ella va davant a les pujades i jo a les baixades jiji. Quan se m'escapa uns metres m'espera i quan l'atrapo em diu "que guai, ja estàs aquí"...que simpàtica! Al començar la segona volta tinc el meu pare xivant-me "tens la Jud a 1minut i mig!" ( al arribar a casa m'assebento que eren més de 2minuts en realitat).

T2 ràpida i en el primer avituallament em tiro més aigua a sobre que dins la boca. Vaig fent però penso que les cames no em duraran 3 voltes per aquell terreny tant dur. Arrivant a les Torres em trobo la Jud caminant que em diu que abandona perquè li fa molt mal l'esguinç. La primera volta la faig corrent però conscient que vaig molt lenta, m'adelanta molta gent i noies que havia adelantat amb la bici. Passo pel sector hooligan del CTG, els vull dir que la Jud ha abandonat i no l'he pas adelantat, però és impossible amb aquells crits.

Començo la segona volta molt desmotivada, encara em queden 2 com aquesta!!!! m'estic plantejant caminar una estona perquè les cames no van però m'anima algú a mig passeig, l'Albert ha tornat a fer aparició espontània. Desencaixo un somriure i segueixo corrent fins que ja no crec que em pugui veure ningú per posar-me a caminar. Camino mig minut i en corro 2. Torno a passar pels hooligans i impossible dir que no vaig bé, que he estat caminant d'amagat, ara s'ha afegit l'Anabel i els seus crits es fan sentir. Em trobo en Marc i li dic que no puc, que no paro de parar-me a caminar i encara queda una volta!!

No para de passar-me gent, quan em paro m'animen però no vull seguir, em fan mal els turmells, les espatlles, les lumbars, la punta del nas...etc. Arribant a les Torres una noia m'anima i decideixo tornar a arrencar, aguanto una mica més que els altres cops però torno a caminar fins que em trobo el meu germà a uns 400m de l'arribada que em fa apretar i allargar el pas. Fent el que puc creuo l'arc d'arribada!

Les fotos: http://picasaweb.google.es/lararius/TriatlOlMpicDeBcn

Els gossos de casa...

2008-10-02T07:57:00.000-07:00

Sobre aquestes dates és quan "entrava" un gos a casa...ja n'han passat 6+1 gat.

Nuk setembre '88-juliol '00

Marc, Lara, Cathy i Nuk

Nuk i Bru
Bru, setembre '93-juliol '01

Nuk i Bru
Lara i Bru
Inca, setembre '01-juny '06
Maya i Inca
Cuidaoooooo!!!
Thor, octubre '05
Inca i ThorRay

A casa en Leo, un d'aquests és en Dot

Dot de peque

Ray, Dot i Maya

Aquatló de Badalona

2008-09-28T13:57:00.000-07:00

Quedem al CNG amb els Jordis a les 8:15 per anar cap a Badalona...però sense saber exactament on, ja ho trobarem.
Jo encara no se si competeixo, ahir la fede va dir-me que les inscripcions es tanquen el dimecres i que depenia del jutge que hi hagués allà si em podia inscriure. Fa moooolt fred (9ºC) i de camí desijo que la mar estigui picada (i així tinc excusa) o que no em pugui inscriure. Per sort un cop allà (això si, havent fet una ruta turística per Badalona per trobar el lloc) la temperatura és més alta, el cel és ben serè i la mar calmada.

Finalment accepten inscripcions tot i que una mica a "lo loco". Ens col·loquem al principi de boxes...si d'allò s'en pot dir boxes...han aprofitat els bancs del passeig afegint entre mig unes quantes cadires plegables de l'Ikea i et poses on vols.
Fem visita al WC on ens trobem amb el 4t membre del CTG, en Jesús, escalfem, anem cap a la sortida però ens tornen a cridar a boxes per explicar-nos el recorregut i tornem a la sortida.

Dónen la sortida (direcció Barcelona i tornar) que em recorda la Milla Popular de Sta. Eulàlia perquè evidentment la gent surt "a fondo" per fer 2,5km. Jo m'ho prenc amb calma i anar fent al costat d'una del St. Joan. S'entra a boxes just on hem deixat les coses i per tant canvi de material i toca travessar boxes descalç. L'aigua no està tan freda com pensava, com sempre em desvio de la trajectòria, arribo a la boia dels 500m i segueixo les del davant ja que no veig la boia de tornada. Sortir es fa una mica difícil, les onades que t'empenyen però després et fan recular, crec que ja toco de peus a terra però no, segueixo nedant com puc ja que em trobo que les onades es trenquen on sóc i sembla que estigui jugant en comptes de voler sortir.
Tornem a entrar a boxes on tenim les coses, em tiro aigua als peus ja que calçant sense mitjons no vull empitjorar les ferides de Banyoles i a córrer (aquest cop direcció Montgat i tornar). L'arrivada és a l'altra banda de la via, arribo, em trobo amb els altres 3 amb qui comentem la jugada i cap a casa.

Finalment 2a Sub23F!

Marnatón

2008-09-13T16:03:00.000-07:00

Dijous tarda anem cap a St. Antoni de Calonge a casa l'Aure-Glòria. Descarreguem i anem una estona a la platja. Sopar de carn a la brasa i passeig per fer-ho baixar tot. L'endemà matí ens llevem amb un bon esmorzar i una mica d'esport anant a córrer, tot i que em fan mal les ferides i aviat paro. Xerradeta a la terrassa i dinar boníssim a càrrec de la Glòria. Sobertaula i cap a Cadaqués per trobar-nos amb en Dani i l'Anna Teresa. Instal·lació al càmping amb la furgo i la maggiolina i anem al centre per el briefing i l'entrega de gorros-dorsals on trobem altres membres del CTG com en Roger o en Josep. Anem a sopar, saludem en Jose, la Susi i l'Arnau, fem una cervesa i a dormir.

Ens llevem a les 6:30 després d'una nit de molt vent i una mica de pluja. Esmorzem, baixem caminant al centre de Cadaqués i agafem el trenet que ens porta a Cap de Creus. Els participants baixen a la caleta i amb l'Anna Teresa en quedem més amunt per veure la sortida. Van sortint per grups entre les 9 i les 10h. Tornem a Cadaqués amb l'Alexia, una noia que s'ha ofert a baixar-nos en cotxe. Fem el 2n esmorzar mentre esperem que comencin a arribar els primers i anem a la meta. En poca estona ja han sortit tots els nostres, els anem a retrobar, dutxar-nos i dinar al càmping. Siesta, volteta per Cdq, sopar i a dormir que estem rebentats.

Finalment aquest matí recollim, una estona de platja-xiringuito i cap a casa.

Un bon pont a Calonge amb l'Aureli i la Glòria tractant-nos com reis, de càmping a Cadaqués amb en Dani, l'Anna Teresa, en Marc, la Jud, en Jordi i també amb la companyia de Jose-Susi-Arnauet.

Felicitats als MARnatonians!!!

Triatló Olímpic de Banyoles

2008-09-06T13:55:00.000-07:00

No puc esperar més a donar les gràcies!
Segon triatló, una setmana de nervis, repetir que si plovia jo no el feia, nausees abans de començar...Finalment al posar-me dina l'aigua s'em va passar tot i per quedar-me animant i mullar-me igualment doncs ja el faig...
Després de deixar les coses a boxes el més ben col·locades que puc en l'espai reduït que em toca i amb la pluja empapant-ho tot, em dirigeixo a la sortida de la natació amb en Rafa Espinar queixant-nos de tot (si que ens fan anar lluny, ens podrien portar en trenet, quin fred, quina merda serà el sector bici...)
Les dones sortim 5min darrere els homes i la tirada llarga es fa fàcil ja que es segueix una corda sota l'aigua i no cal ni treure el cap i mirar endavant per saber si vas bé, a cada boia groga em penso que ja toca girar per tornar però veig que la gent segueix endavant. Quan per fi girem m'adono que queda menys tros per l'arribada del que pensava i a més veig la Judit a la meva dreta. Surto de l'aigua amb la Jud i 4 o 5 noies més i sento els crits d'en Leo, la Yolanda, la Glòria i en Roger.
Faig una T1 lenta amb tot el cacau de coses...que si mitjons, sabates, casc, ulleres...i en el moment de pujar a la bici encara tenia el dorsal penjant del manillar, quasi em cau la bici, l'aparició de l'Albert al costat pressionant-me, pujo i arrenco.
La primera pujada em surt la cadena i em cago en tot i més de pensar que hauré de calçar en pujada, però me'n surto bé.
Primera baixadeta m'adono que el fre de darrere no va gaire, miro i està destensat...Maaaarc cabróooon!!! quan m'ha muntat les rodes ha deixat els dos frens destensats (el de davant l'havia vist abans d'entrar a boxes). A la que puc giro la palanqueta i llestos.
Maleeixo cada pujada, i vaig sola tota l'estona, com a molt adelanto (no més de 2 o 3) i m'adelanten però no faig ni l'intent se seguir-los, que ja em costa prou. A més el comptaquilòmetres ha deixat de funcionar al km3 i no se ni com vaig ni quant queda, fins que dalt d'Esponellà (pujada en la qual vaig estar a puuuuunt de descalçar i anar a peu) un home crida: només 5km!!! Que llargs aquests km...
Per fi arribada a la T2 amb la claca a la recta d'entrada on em passejo en plan: si! estic viva i vaig bé!
Com les bambes estan seques (que les tenia dins una bossa) em trec els mitjons xops i poso les bambes a pèl. Començo a córrer amb una noia que em diu: vinga ànims! Que a sobre paguem per fer això!!
Faig els 10km amb ella explicant-nos batalletes i fent xip-xip al fang. De seguida noto alguna cosa em roça el turmell dins la bamba, a la 2a volta m'adono que és la sorra...què hi farem, ara no em paro.
A l'inici de la ziga-zaga hi ha en Marc que m'espera i ja sento cridar "Laaaaaaaaaaraaaa!!". La noia que m'acompanya em pregunta: tots aquests t'animen a tu?? – Si...es que són una mica escandalosos els del club...
Quan passo pel passadís d'una desena de metres que han format quasi no em crec la gentada que hi ha deixant-se la veu, miro a banda i banda conteníssima i sense adonar-me accelero (que em dura 100m perquè m'ofego). Intento pensar que estic en un entrenament, que no els he vist i segueixo xerrant amb ella per no posar-me a plorar de l'emoció.
La tornada de la 2a volta es fa moooolt llarga, em fan mals els genolls i el roçament m'està molestant molt.
Altre cop ens acostem a la claca, em poso a riure i li dic a mun germà que em fa vergonya i tot que cridin així (com si es tractés de Marcel Zamora a punt de guanyar un IM). Ara si que m'ofego de veure encara més gent, però no puc evitar somriure.
Arribo a meta de la maneta de la meva companya, en Marc m'espera i no puc més, per fi deixo anar les llàgrimes.
Anem a retrobar la resta que segueixen al parc per animar en Marc Cerrato.
A l'entrega de premis no hi ha quasi ningú pel mal temps, m'entreguen una copa com a 2a Sub23F (de 2 noies) entre els crits del CTG, recollim boxes i fem l'homenatge pel Toni llençant cadascú un clavell blanc al llac. Només em queda dir que moltíssimes gràcies a la claca: Leo i família, Roger-Yolanda, Glòria, Albert i família i els que anàveu acabant i també us hi veu afegir: Marc, Cesc, Sergi, Jud, Josep, Aureli...i potser em deixo algú però no tenia ulls per veure a tothom! Realment em fèieu saltar les llàgrimes.

Triatló Sprint de Barcelona

2008-07-21T13:52:00.000-07:00

El meu primer tiratló, que em feia molta il·lusió disputar tot i l'absència de la família.

Arribo molt aviat, abans de les 7 ja que volia anar amb temps de sobres. No només estic nerviosa sinó que poso dels nervis a en Jordi Castany que m'hi acompanya jejeje
Després de recollir dorsal, descarregar la bici, entrar a boxes, preparar-ho tot i fer la pertinent cua pel lavabo abans que ens facin fora, fem fotos de grup i ens dirigim cap a la sortida.
Fem un mini escalfament per veure la temperatura de l'aigua i en sortir em trobo la meva padrina Beatriu (i cosina de la Sara) que ha vingut a animar.
Dónen la sortida i entro a l'aigua sense presses, rebent i donant cops fins la 1a boia a la punta de l'espigó que la gent està parada i nedant braça. A partir d'allà ja és més tranquil i amb més espai. Tot i així veig l'arribada molt lluny i penso que acabaré nedant braça o abandonant. M'adono que tinc la Sara al costat, de cop la perdo i quasi arribant la torno a veure. Surto de l'aigua amb la Sara als talons i de la T1 per darrere seu.
En el sector bici es nota el poc entrenament que hi he dedicat (en comparació amb la resta) i m'adelanten moltes noies. Em vaig creuant amb la Sara unes quantes vegades i cada vegada em treu més tros. En el km 15 m'adelanta l'Aureli i m'anima.
Per fi la T2 on tot i que sabia que no podia fer-ho (però amb tot plegat no hi vaig pensar), em descordo el casc quan casi arribava al lloc per deixar la bici i m'enduc una escridassada d'una jutge (que te pares y te lo ateeeeees!!!).
Començo a córrer, a l'avituallament agafo l'ampolla d'aigua, vull beure però nose com fer-ho entre que m'ofego i corro...S'em fa mooooolt llarg aquell passeig en ple sol i a l'inici de la 2a volta en Jordi m'anima. Sobre el km 3 em ve al cap que en Marc en aquells moments està a Vitoria també competint i que m'agradaria que fos allà i començo a sanglotar i ofegar-me però intento pensar en altres coses perquè sinó hauré de parar. Penso que ja començaran a arribar els de la 3a sortida i així m'animo. Ja de tornada tinc una sensació estranya de fred tot i la calor que fa.
Per fi recta final, entrada a meta on m'espera la Beatriu i darrera meu arriba la Montse Cuevas que em felicita. Ole, ole...ja sóc triatleta.
Em retrobo amb les companyes i anem a animar els que queden per arribar.

Felicitats a tots els participants del CTG i moltes gràcies als animadors-fotògrafs Jordi, Albert, Josep i Yolanda!!!

Ironman Klagenfurt '08

2008-07-13T06:00:00.000-07:00

Dissabte, amb la Flora (mare del Rafa) agafem l’avió des de Girona per volar a Graz. A l’aeroport coneixem la Lluïsa i els pequeñajos Albert Jr. i Sergi. També tres joves que van a Klagenfurt per animar a uns companys. Un cop a Graz acompanyem la Lluïsa al lloguer de cotxe i anem plegats cap a Klagenfurt (bàsicament seguim els que havíem conegut a l’aeroport). El cotxe és un guirigall, la radio encesa, la Lluïsa i jo xerrant, l’Albert explicant acudits i jugant al veo-veo amb la Flora i en Sergi va fent algun que altre crit i riu amb aquell riure encomanadís.
Després de varies trucades aconseguim trobar el llac on es troben els companys, Leo, Jordi, Rafa, Jordi i l’Albert que no coneixia.
Ens ensenyen tota la zona de boxes, la fira i el camping-car d’en Roger-Ferran-Mariona, que tampoc els coneixia. Comencem a decidir on ens col·locarem l’endemà per veure’ls.
Marxem a sopar al centre ben aviat perquè els nois volen anar a dormir. Ells tornen a l’hotel just després de sopar, i amb en Leo i la Flora fem un gelat i tornem caminant tranquil·lament.
Tant queixar-se i quan arribo a l’habitació en Jordi encara no dorm i fem petar la xerrada encara una horeta més.
A les 4 a.m sona el despertador, mentre en Jordi prepara 4 coses i baixa a esmorzar jo em dutxo i vaig a trobar-los. A les 5 agafem el bus que ens porta al llac i mentre ells revisen els boxes, amb en Leo veiem els participants passar amb les bosses i les cares de nervis (o no).
Decidim anar cap a la sortida per agafar lloc ja que la gent comença a anar-hi. Primer voldríem desitjar sort a tots, i ens posem a l’entrada. És difícil trobar-los quan no paren de passar centenars de triatletes amb neoprè i gorro. Però per sort veiem en Jordi i l’Albert. En Jordi està tot alterat, té les dues càmeres de recanvi punxades i n’hem de trobar unes urgentment!! Segueixo corrent al Leo que va al camping-car on encara hi trobem la Mariona. Troba una càmera nova i ha de desinflar una roda per aconseguir l’altra. Tornem a la sortida però amb la gentada ens hem de conformar veient-ho per sobre els caps de la gent. Se’ns han desmuntat els plans, res d’anar a veure la natació en la seva part final en el canal. Anem al inici de la bici, seiem en un banc i a esperar. Després de quasi 45min ja comencen a venir els primers i ens col·loquem de manera que jo pugui veure en Jordi primer, avisar-lo d’arrambar-se a la dreta i fer un crit al Leo que està uns metres més lluny perquè li pugui donar les càmeres.
Com només dos porten el body del club no veig a quasi cap dels altres...a més estic pendent de veure en Jordi. Complim la missió, ens trobem amb Flora, Lluïsa i peques i anem a fer temps jugant a uns escacs gegants amb l’Albert.

Anem caminant a la zona on comencen la 2a volta en bici. És una recta molt llarga i hi ha molt ambient. Els veiem passar a tots (de baixada i de pujada) i anem a dinar a la fira. Anem a agafar lloc per veure la cursa a peu i ens situem al sobre el km1 però que els podem veure passar fins 4 vegades! Passa en Marino fresc com una rosa i en comptagotes arriben els nostres, menys en Jordi i l’Albert que van quasi junts.Comença a tronar i acaba diluviant...tothom es va posant a cobert i amb en Leo ens quedem allà al mig aguantant el xaparrón i seguir animant. Quan ja estem ben xops comença a sortir el sol i a fer calor, ja són els últims 10km pels primers del CTG. Faig un tros enllà caminant per esperar-los i córrer una mica al seu costat. Un cop veiem passar Jordi-Albert-Ferran-Roger anem a meta, la millor part. Estem molt ben situats, els podem veure acostar-se i entrar a meta d’esquena. Com sempre començo a crida ja quan els veig de lluny. Primer en Jordi somrient, l’Albert emocionat que agafa els seus fills per l’arribada i foto. Acabo estant quasi 2h dreta mentre van arribant, fins que veig en Jordi i l’Albert que amb feines i treballs intenten seure al terra jajajaja. No marxem d’allà fins les 20h...entre el que no trobem, el que es perd, que han d’anar a buscar les coses a boxes...Dutxa, sopar a l’hotel i a dormir que pobrets estan rebentats.
L’endemà em desperto aviat, escrivim un mail al club i anem tots a fer una volta a la fira a gastar diners, fem la ruta de tots els restaurants de Klagenfurt per trobar-hi lloc a les 14h per acabar anat a petar a un japonés. No ens convenç massa...però ens hi fem un fart de riure. Gelat, siesta, despedim en Rafa-Ferran-Roger i Mariona que marxen cap a Viena i ja hem de pensar en anar a sopar aviat. Jo proposo sopar fora per “celebrar” una mica, així que tornem al centre de Klagenfurt, fem la ruta dels restaurants (que estan plens) i davant la possibilitat de tornar a menjar japonés decidim tornar a l’hotel per sopar (vi-vi-viva la fiesta!!!).
Alguns bevem més que no pas mengem i abans d’anar a dormir fem una mica el “crio” en els passadissos de les habitacions.
Tornem a llevar-nos aviat per recollir, llogar el cotxe i marxar cap a l’aeroport de Graz fent parada en una àrea de servei on m’ho passo pipa en un vaixell pirata amb l’Albert Jr. i dinar en un centre comercial.

Primer viatge on no hi vaig per animar en Marc i en el que (com sempre) m’emporto molts bons records amb els companys del club així com amb els pezqueñines Sergi i Albert.

Triatló B de Banyoles

2007-09-30T16:17:00.000-07:00

Dissabte tarda anem cap a Banyoles amb en Jordi per reunir-nos amb en Jose+Susanna, Abel+familia, Leo+familia i en Rafa. Sopar plegats i nit a la furgo d'en Jose-Susi. Ens fem un fart de riure entre les fotos que en Jose fa a en Jordi mentre es canvia i la dificultat que tinc per aconseguir estirar-me en el sostre aixecable. Quan per fi deixem de fer broma i dormir, un grup nombrós de noies decideixen fer botellon+discomobil a costat nostre. En Jos surt a demanar si en tenen per gaire perquè estem intentant dormir. Responen que ja marxen, però no és veritat...no sabem si riure o plorar i acabem desmuntant la paradeta per anar a trobar un lloc més tranquil.

Dormim unes 4h per llevar-nos a les 6:30, esmorzar, preparar bicis+roba i anar a boxes.

A les 8:30 i algo dónen la sortida de la natació...Amb la Susanna fem fotos i crits d'ànims als triatletes del club: Jordi, Jose, Josep, Rafa, Anabel, Carles, Paco i Iban...com sempre passant-ho pipa! Quan ja estan en l'últim sector seiem a l'herba del parc i els anem animant així com passen.

En acabar dinem tots plegats i cap a casa.

IronMan Frankfurt '07

2007-07-01T14:10:00.000-07:00

El dia va començar ben aviat, a les 2:30 a.m em desperto i ja no puc dormir pels nervis. A les 3:30 m’aixeco, em dutxo, em vesteixo, faig la maleta i pujo a l’habitació dels Tri que estan acabant de preparar-se les bosses. 4:45 ens dirigim (els Tri, en Leo, me mare i jo) al carrer on agafen els busos que els portaran a Langener Waldsee, el llac on neden. Me mare comença a gravar i en Leo i jo els acomiadem, petó i abraçada per desitjar-los sort. Arriben en Luís Enrique, Josef i la resta de “los Vividores” i me mare els desitja sort. Tornem a l’hotel per esmorzar quelcom ja que ens espera un dia llarg.

A les 5:45 anem cap al llac amb la furgo, la Susanna i jo d’incògnit al maleter. Hi ha caravana per arribar, però ens descarreguen aprop mentre en Leo i en Rafa aparquen. Dins al llac hi ha més de 2.400 triatletes i fora una multitud de gent més.

A les 7:02 donen la sortida, espectacular. Amb la Susanna anem al lloc on surten de l’aigua de la 1a volta per tornar a entrar a fer la 2a. Està ple de gent i ens adonem que no veurem res, així que anem a l’arribada de la natació, abans de boxes, on trobem el Leo que ja ha agafat lloc. Mitja hora més tard ja surt en Marc de l’aigua, poc després en Josef, en Jordi, en Luís Enrique i en Jose. Els animem tant com podem i alguns ens saluden i tot. Entren a boxes, es canvien i agafen la bici per fer els 180km. Ens trobem tots plegats a les 8:30 per tornar a Frankfurt amb la frago, on els meus pares i jo agafem un taxi per anar a Maintal mentre en Leo, Susanna i Rafa van a Bad Vilbel per donar-los avituallament extra.
A les 9:30 ja som a Maintal i agafem bones posicions a la pujada empedrada per fer fotos i veure’ls amb temps. 15’min després ja arriben els primers, hi ha un ambient increïble, música, crits, speaker. Cap a les 10 aprox. el meu pare crida: en Marc!!! M’afanyo a fer la foto i l’animo corrent un tros al seu costat. Esperem una estona i ja arriba en Jordi content i somrient, foto i un copet a l’esquena mentre l’animo a seguir pujant. En Jose ve just després avançant els qui té davant i no el veig venir fins que ja està a la meva alçada. Marxem corrent per agafar el tren que ens ha de tornar a Frankfurt.
Arribats a Frankfurt anem a la curva de 90º just abans de boxes on hem quedat amb els altres tres. Sobre les 13h arriba en Marc amb la bici, canviem de lloc per anar al passeig del riu i veure com comença la marató a peu. Els altres tornen a la curva i jo em quedo a veure com passa en Josef per animar-lo. Vaig a trobar-los per veure passar els ciclistes, en Jordi amb en Jose enganxat darrere seu. Tornem al passeig per veure’ls corrent i animar-los per l’última fase, 42’2km en 4 voltes, que tot just comencen.
Ens separem i passem tota l’estona anant d’una banda a l’altra del riu per poder-los animar el màxim de vegades possible, calculant quant tarden a passar per un costat, per l’altre i el temps que separa en Marc, en Josef, en Jordi, en Jose i en Luís. Els animem per última vegada quan comencen la 4a i última volta. Amb els meus pares anem a l’arribada per poder agafar bones posicions per fer fotos (papa), gravar (mama) i donar les senyeres (jo) al meu germà i al Jordi just abans d’encarar els últims metres. Són quasi les 17h, jo em poso al principi de la recta final d’arribada i la meva mare més endavant per veure’ls arribar ja que des de la meva posició no ho veig. M’avisa que n’arriba un, no se qui és ja que en Jordi ha corregut millor que en Marc i potser l’ha avançat. És en Marc, el crido per sobre els crits de la resta de gent perquè em vegi i agafi la senyera. Content se l’emporta i acaba l’Iman onejant-la per sobre el seu cap. Un minut després ja arriba en Jordi, el crido, m’agafa l’altra senyera i arriba a meta. Contenta per l’èxit em dirigeixo tant ràpid com em deixa la gent cap a l’arribada per trobar al meu pare i amb sort al meu germà. Veig la Susanna i en Rafa que també estan a l’arribada i per fi trobo el meu pare i me mare. Anem a les carpes reservades als triatletes per aconseguir veure o parlar amb el meu germà abans de marxar. No és possible i se’ns fa tard, anem a l’hotel a buscar les maletes i agafem un taxi cap a l’aeroport, on comença una altra l’odissea.
I el videooo: http://www.youtube.com/watch?v=cY_o65GwW6g