A les 5:45 anem cap al llac amb la furgo, la Susanna i jo d’incògnit al maleter. Hi ha caravana per arribar, però ens descarreguen aprop mentre en Leo i en Rafa aparquen. Dins al llac hi ha més de 2.400 triatletes i fora una multitud de gent més.
A les 7:02 donen la sortida, espectacular. Amb la Susanna anem al lloc on surten de l’aigua de la 1a volta per tornar a entrar a fer la 2a. Està ple de gent i ens adonem que no veurem res, així que anem a l’arribada de la natació, abans de boxes, on trobem el Leo que ja ha agafat lloc. Mitja hora més tard ja surt en Marc de l’aigua, poc després en Josef, en Jordi, en Luís Enrique i en Jose. Els animem tant com podem i alguns ens saluden i tot. Entren a boxes, es canvien i agafen la bici per fer els 180km. Ens trobem tots plegats a les 8:30 per tornar a Frankfurt amb la frago, on els meus pares i jo agafem un taxi per anar a Maintal mentre en Leo, Susanna i Rafa van a Bad Vilbel per donar-los avituallament extra.
A les 9:30 ja som a Maintal i agafem bones posicions a la pujada empedrada per fer fotos i veure’ls amb temps. 15’min després ja arriben els primers, hi ha un ambient increïble, música, crits, speaker. Cap a les 10 aprox. el meu pare crida: en Marc!!! M’afanyo a fer la foto i l’animo corrent un tros al seu costat. Esperem una estona i ja arriba en Jordi content i somrient, foto i un copet a l’esquena mentre l’animo a seguir pujant. En Jose ve just després avançant els qui té davant i no el veig venir fins que ja està a la meva alçada. Marxem corrent per agafar el tren que ens ha de tornar a Frankfurt.
Arribats a Frankfurt anem a la curva de 90º just abans de boxes on hem quedat amb els altres tres. Sobre les 13h arriba en Marc amb la bici, canviem de lloc per anar al passeig del riu i veure com comença la marató a peu. Els altres tornen a la curva i jo em quedo a veure com passa en Josef per animar-lo. Vaig a trobar-los per veure passar els ciclistes, en Jordi amb en Jose enganxat darrere seu. Tornem al passeig per veure’ls corrent i animar-los per l’última fase, 42’2km en 4 voltes, que tot just comencen.
Ens separem i passem tota l’estona anant d’una banda a l’altra del riu per poder-los animar el màxim de vegades possible, calculant quant tarden a passar per un costat, per l’altre i el temps que separa en Marc, en Josef, en Jordi, en Jose i en Luís. Els animem per última vegada quan comencen la 4a i última volta. Amb els meus pares anem a l’arribada per poder agafar bones posicions per fer fotos (papa), gravar (mama) i donar les senyeres (jo) al meu germà i al Jordi just abans d’encarar els últims metres. Són quasi les 17h, jo em poso al principi de la recta final d’arribada i la meva mare més endavant per veure’ls arribar ja que des de la meva posició no ho veig. M’avisa que n’arriba un, no se qui és ja que en Jordi ha corregut millor que en Marc i potser l’ha avançat. És en Marc, el crido per sobre els crits de la resta de gent perquè em vegi i agafi la senyera. Content se l’emporta i acaba l’Iman onejant-la per sobre el seu cap. Un minut després ja arriba en Jordi, el crido, m’agafa l’altra senyera i arriba a meta. Contenta per l’èxit em dirigeixo tant ràpid com em deixa la gent cap a l’arribada per trobar al meu pare i amb sort al meu germà. Veig la Susanna i en Rafa que també estan a l’arribada i per fi trobo el meu pare i me mare. Anem a les carpes reservades als triatletes per aconseguir veure o parlar amb el meu germà abans de marxar. No és possible i se’ns fa tard, anem a l’hotel a buscar les maletes i agafem un taxi cap a l’aeroport, on comença una altra l’odissea.
I el videooo: http://www.youtube.com/watch?v=cY_o65GwW6g
