21.7.08

Triatló Sprint de Barcelona

El meu primer tiratló, que em feia molta il·lusió disputar tot i l'absència de la família.

Arribo molt aviat, abans de les 7 ja que volia anar amb temps de sobres. No només estic nerviosa sinó que poso dels nervis a en Jordi Castany que m'hi acompanya jejeje
Després de recollir dorsal, descarregar la bici, entrar a boxes, preparar-ho tot i fer la pertinent cua pel lavabo abans que ens facin fora, fem fotos de grup i ens dirigim cap a la sortida.
Fem un mini escalfament per veure la temperatura de l'aigua i en sortir em trobo la meva padrina Beatriu (i cosina de la Sara) que ha vingut a animar.
Dónen la sortida i entro a l'aigua sense presses, rebent i donant cops fins la 1a boia a la punta de l'espigó que la gent està parada i nedant braça. A partir d'allà ja és més tranquil i amb més espai. Tot i així veig l'arribada molt lluny i penso que acabaré nedant braça o abandonant. M'adono que tinc la Sara al costat, de cop la perdo i quasi arribant la torno a veure. Surto de l'aigua amb la Sara als talons i de la T1 per darrere seu.
En el sector bici es nota el poc entrenament que hi he dedicat (en comparació amb la resta) i m'adelanten moltes noies. Em vaig creuant amb la Sara unes quantes vegades i cada vegada em treu més tros. En el km 15 m'adelanta l'Aureli i m'anima.
Per fi la T2 on tot i que sabia que no podia fer-ho (però amb tot plegat no hi vaig pensar), em descordo el casc quan casi arribava al lloc per deixar la bici i m'enduc una escridassada d'una jutge (que te pares y te lo ateeeeees!!!).
Començo a córrer, a l'avituallament agafo l'ampolla d'aigua, vull beure però nose com fer-ho entre que m'ofego i corro...S'em fa mooooolt llarg aquell passeig en ple sol i a l'inici de la 2a volta en Jordi m'anima. Sobre el km 3 em ve al cap que en Marc en aquells moments està a Vitoria també competint i que m'agradaria que fos allà i començo a sanglotar i ofegar-me però intento pensar en altres coses perquè sinó hauré de parar. Penso que ja començaran a arribar els de la 3a sortida i així m'animo. Ja de tornada tinc una sensació estranya de fred tot i la calor que fa.
Per fi recta final, entrada a meta on m'espera la Beatriu i darrera meu arriba la Montse Cuevas que em felicita. Ole, ole...ja sóc triatleta.
Em retrobo amb les companyes i anem a animar els que queden per arribar.

Felicitats a tots els participants del CTG i moltes gràcies als animadors-fotògrafs Jordi, Albert, Josep i Yolanda!!!

13.7.08

Ironman Klagenfurt '08

Dissabte, amb la Flora (mare del Rafa) agafem l’avió des de Girona per volar a Graz. A l’aeroport coneixem la Lluïsa i els pequeñajos Albert Jr. i Sergi. També tres joves que van a Klagenfurt per animar a uns companys. Un cop a Graz acompanyem la Lluïsa al lloguer de cotxe i anem plegats cap a Klagenfurt (bàsicament seguim els que havíem conegut a l’aeroport). El cotxe és un guirigall, la radio encesa, la Lluïsa i jo xerrant, l’Albert explicant acudits i jugant al veo-veo amb la Flora i en Sergi va fent algun que altre crit i riu amb aquell riure encomanadís.
Després de varies trucades aconseguim trobar el llac on es troben els companys, Leo, Jordi, Rafa, Jordi i l’Albert que no coneixia.
Ens ensenyen tota la zona de boxes, la fira i el camping-car d’en Roger-Ferran-Mariona, que tampoc els coneixia. Comencem a decidir on ens col·locarem l’endemà per veure’ls.
Marxem a sopar al centre ben aviat perquè els nois volen anar a dormir. Ells tornen a l’hotel just després de sopar, i amb en Leo i la Flora fem un gelat i tornem caminant tranquil·lament.
Tant queixar-se i quan arribo a l’habitació en Jordi encara no dorm i fem petar la xerrada encara una horeta més.
A les 4 a.m sona el despertador, mentre en Jordi prepara 4 coses i baixa a esmorzar jo em dutxo i vaig a trobar-los. A les 5 agafem el bus que ens porta al llac i mentre ells revisen els boxes, amb en Leo veiem els participants passar amb les bosses i les cares de nervis (o no).
Decidim anar cap a la sortida per agafar lloc ja que la gent comença a anar-hi. Primer voldríem desitjar sort a tots, i ens posem a l’entrada. És difícil trobar-los quan no paren de passar centenars de triatletes amb neoprè i gorro. Però per sort veiem en Jordi i l’Albert. En Jordi està tot alterat, té les dues càmeres de recanvi punxades i n’hem de trobar unes urgentment!! Segueixo corrent al Leo que va al camping-car on encara hi trobem la Mariona. Troba una càmera nova i ha de desinflar una roda per aconseguir l’altra. Tornem a la sortida però amb la gentada ens hem de conformar veient-ho per sobre els caps de la gent. Se’ns han desmuntat els plans, res d’anar a veure la natació en la seva part final en el canal. Anem al inici de la bici, seiem en un banc i a esperar. Després de quasi 45min ja comencen a venir els primers i ens col·loquem de manera que jo pugui veure en Jordi primer, avisar-lo d’arrambar-se a la dreta i fer un crit al Leo que està uns metres més lluny perquè li pugui donar les càmeres.
Com només dos porten el body del club no veig a quasi cap dels altres...a més estic pendent de veure en Jordi. Complim la missió, ens trobem amb Flora, Lluïsa i peques i anem a fer temps jugant a uns escacs gegants amb l’Albert.

Anem caminant a la zona on comencen la 2a volta en bici. És una recta molt llarga i hi ha molt ambient. Els veiem passar a tots (de baixada i de pujada) i anem a dinar a la fira. Anem a agafar lloc per veure la cursa a peu i ens situem al sobre el km1 però que els podem veure passar fins 4 vegades! Passa en Marino fresc com una rosa i en comptagotes arriben els nostres, menys en Jordi i l’Albert que van quasi junts.Comença a tronar i acaba diluviant...tothom es va posant a cobert i amb en Leo ens quedem allà al mig aguantant el xaparrón i seguir animant. Quan ja estem ben xops comença a sortir el sol i a fer calor, ja són els últims 10km pels primers del CTG. Faig un tros enllà caminant per esperar-los i córrer una mica al seu costat. Un cop veiem passar Jordi-Albert-Ferran-Roger anem a meta, la millor part. Estem molt ben situats, els podem veure acostar-se i entrar a meta d’esquena. Com sempre començo a crida ja quan els veig de lluny. Primer en Jordi somrient, l’Albert emocionat que agafa els seus fills per l’arribada i foto. Acabo estant quasi 2h dreta mentre van arribant, fins que veig en Jordi i l’Albert que amb feines i treballs intenten seure al terra jajajaja. No marxem d’allà fins les 20h...entre el que no trobem, el que es perd, que han d’anar a buscar les coses a boxes...Dutxa, sopar a l’hotel i a dormir que pobrets estan rebentats.
L’endemà em desperto aviat, escrivim un mail al club i anem tots a fer una volta a la fira a gastar diners, fem la ruta de tots els restaurants de Klagenfurt per trobar-hi lloc a les 14h per acabar anat a petar a un japonés. No ens convenç massa...però ens hi fem un fart de riure. Gelat, siesta, despedim en Rafa-Ferran-Roger i Mariona que marxen cap a Viena i ja hem de pensar en anar a sopar aviat. Jo proposo sopar fora per “celebrar” una mica, així que tornem al centre de Klagenfurt, fem la ruta dels restaurants (que estan plens) i davant la possibilitat de tornar a menjar japonés decidim tornar a l’hotel per sopar (vi-vi-viva la fiesta!!!).
Alguns bevem més que no pas mengem i abans d’anar a dormir fem una mica el “crio” en els passadissos de les habitacions.
Tornem a llevar-nos aviat per recollir, llogar el cotxe i marxar cap a l’aeroport de Graz fent parada en una àrea de servei on m’ho passo pipa en un vaixell pirata amb l’Albert Jr. i dinar en un centre comercial.

Primer viatge on no hi vaig per animar en Marc i en el que (com sempre) m’emporto molts bons records amb els companys del club així com amb els pezqueñines Sergi i Albert.