Si tu no estás aqui

http://www.youtube.com/watch?v=XlFOpw8tG7Y

http://www.goear.com/listen/8755eed/temps-era-temps-joan-manuel-serrat

Immortality

...and I must follow on the road that lies ahead
I won't let my heart control my head
But you are my only

And we don't say goodbye
We don't say goodbye
And I know what I've got to be...
Immortality
I make my journey through eternity
I keep the memory of you and me...Inside

http://www.youtube.com/watch?v=QQdbQfb80Hg

Nadine

La meva companya de feina Nadine, de 52 anys i que sempre diu que podria ser la nostra mare (té una filla de 25), és una caixa de sorpreses. Cada dia que passa s'obre més a nosaltres explicant-nos historietes i m'adono que em coneix quasi més que jo mateixa.

Ens assemblem molt de caràcter, reaccionaríem igual en la majoria de situacions i ens entenem a la perfecció. Tot i que a vegades es repeteix molt quan explica coses (hi ha històries que me les ha explicat unes 10 vegades, i les que queden...) som quasi pastades. Les converses sempre acaben amb: "si, jo igual!", "a mi m'ha passat el mateix", "sisi, jo hagués fet el mateix".

Cada dia dinem juntes, ara també amb la Sandra i la Rosa, i sembla que no li pugi amagar res. Em calcula de dies enrere fins que em pregunta directe encertant-la de ple.

L'altre dia mentre dinavem em va definir, em vaig quedar parada: que si semblo freda i distant, que porto una màscara i per això sembla dificil que em pugui lligar tant a les persones en poc temps. Que el primer dia que em va veure entrar a la sala amb me mare, feia tal cara sèria que va pensar que no aniria bé...i que finalment sóc l'alegria de la sala amb els meus balls i tonteries, i sóc amb la que es porta més bé.

Fins i tot tenim una cançó que quan la passen a la radio pujem el volum i ens posem a cantar (davant els pacients bocavadats que es diverteixen). Si posen la cançó i una de nosaltres no treballa aquell dia, cau un sms: "tu est dans ma tête..."

http://www.youtube.com/watch?v=70bQ6T9mNII

La trobaré a faltar...

Noël

"La trêve de Noël ça veut dire qu'il faut faire semblant d'être content, d'être heureux, de bien s'entendre avec tout le monde."

"Noël est un mensonge que réunit les familles autour d'un arbre mort recouvert de lumières, un mensonge tissé de conversations insipides, enfoui sous des kilos de crème au beurre, un mensonge auquel personne ne croit."

Soy un barco sin ancla ni puerto...

Yo que siempre dije
soy una alma en movimiento,
yo que siempre dije
soy un barco sin ancla ni puerto,
yo que siempre dije
a mis amigos del solo quiero
ahora yo les digo,
decídle que la quiero
yo que siempre escuché a Marley gritando revolución,
ahora escucho no woman no cry,
si es tu viento se me queda pegaito al cuerpo.

Amor con sabor salado,
amor marinero,
amor con sabor salado,
amor marinero,
amor con sabor salado,
amor marinero,
yo se que la distáncia pica y pica
ese que aún que quieras no se te quita,
amor con sabor salado,
amor marinero.

http://www.youtube.com/watch?v=jjwAHb40srs

I demà cap a casa 10 dies!!!

vuit 18's

http://www.youtube.com/watch?v=KV6xhfVBk2I

Mini vacances a Savona

Dijous a les 21h l'Alejandro em porta al metro de Saint Denis i vaig fins l'estació d'Austerlitz per agafar el tren a les 22:30 direcció Savona. Em toca un compartiment amb tres homes que podrien ser el meu pare, així que a les 23h ja sóc al llit amb l'iPod a les orelles. Dormo força bé tot el trajecte fins les 7 que em desperto. Arrivada a Niça a les 8:40 i mitja hora d'espera per agafar la convinació cap a Ventimiglia. M'equivoco i agafo un que passa abans i només arriba a Menton. Allà compro el bitllet d'un tren que va a Milan i para a Savona.

Arribo a Savona a les 12:30 sota el sol i la calor i em trobo amb Elena a Piazza del Poppolo. Fem un café i anem a casa seva (la meva 1a casa) a l'espera que Esther acabi de la feina i em passi a buscar per anar al Coop (súper). Comprem 4 coses per aquests dies i anem a casa seva (on m'instal·lo per aquests dies).

Més tard arriba Stefano i sobre les 19:30 jo marxo cap a Via Pia per reunirme amb Elena, Adriana i el seu marit i fill (que encara no conec). Adriana marxa l'endemà cap a Rumania pel bateig d'Aron i hem aconseguit veure'ns una estona.

Torno a casa i al cap de poca estona arriba Simone de la feina (treballa tota la setmana a 400km de Savona). És un sopar poc animat perquè estem molt cansats, però acabem anant a fer una birra.

L'endemà toca platja i a la matinada cau una tormenta acollonant, així que ens llevem sensa pressa, però ja al migdia fa bon temps i hi anem amb Esther i Simone. Més tard ve també Stefano i allà passem la tarda.

Esther té una despedida de soltera aquella nit, Stefano fa la guàrdia en el centre ex-toxicomans de Genova i amb Simone anem a la Sagra dei Gunbi de Toirano on hem de trobar-nos amb Elena i Marcos sobre les 21h.

Aparquem lluny perquè hi ha molta gent, ens trobem amb la resta, sopem i entre vi, birres i limoncello estic més contenta que un gínjol. Sobre les 24h decideixen anar a fer la birra a Savona i jo no paro de cridar "siiiii, andiamo a fare il bagno nudiii!!", vaig estar a punt de convèncer a tothom però al final ens vam conformar amb la birra dal Birrò i xerradeta al port. Amb Simo tornem a casa i caic morta al llit.

Em llevo a les 10 i ajudo Esther a fer el dinar que ens hem d'endur a la platja, tornem a la del dia anterior (Savona mateix) tots 4. A la tarda tornem a casa, fent primer una visita als pares de Simone, ens dutxem i amb Stefano anem a comprar el sopar: farinatta i una enorme barquetta de gelat. Després de sopar deixem la parelleta que vagin a dormir que l'endemà treballen i amb Ste anem a Albissola en moto on en teoria hi ha uns amics seus. Quan hi arribem els amics han marxat a Savona. Tot i així fem una pasejada pel lungomare i fem una cervesa mentre mantenim converses que em fan esprèmer el cervell per trobar totes les paraules oblidades de l'italià. Com sempre encara fem l'última cervesa al Birrò de Savona fins les 3 que tornem a casa.

El dia es lleva mitjanament bo, trucu Ste, què fem? Genova, platja?...finalment em recull amb la moto i anem cap a Finale Ligure, em porta a dinar en un lloc moníssim i anem a la platja a Varigotti. Als 10min d'instal·lar-nos es posa a ploure i ens refugiem en un bar fins que para. Tornem a Savona igualment sota la pluja i una mica de fred.

Dutxa i sopar amb Esther a casa. Convencem a Esther d'anar a fer una birra al port i així de pas hi quedo també amb Marcos i Elena.

La primera pinta continua amb una segona, i una tercera...es fa tard i Esther vol tornar a casa. Jo torno a proposar el bany nocturn i acabem decidint que vaig a buscar la maleta a casa i la porto a casa Elena-Marcos (i companyia) i anem a la platja a banyar-nos. Ja són les 2h quan arribem a casa Elena, resulta que a Marcos se li ha endut el cotxe la grua i està una mica de mala lluna. Però tot i així acaba venint amb nosaltres acompanyat de la seva guitarra que toca duant tot el camí.

Fins les 6 del matí dura la seratta a la platja, amb bany, esmorzar, alba, i de fons la música de Marcos que ens toca John Mayer, Eagle Eye Cherry, Beatles, Bob Marley, Ben Harper i cançons brasilenyes...una d'aquelles nits de no oblidar.

Tinc dret a tornar a escoltar aquella que m'agrada tant: http://www.youtube.com/watch?v=1KdIe9-H4Q0

La franco-espanyola (Lara), l'italiano-rumeno (Stefano), el brasilo-italià (Marcos) i la rumanesa (Elena).

Despedida a Stefano quasi sota les llàgrimes, dormo 2h i a les 9:30h Elena m'acompanya a l'estació per afagar el tren: Savona-Ventimiglia, Ventimiglia-Niça, Niça-Paris. Arribada a les 21 a casa, depressiva i pensant quan hi puc tornar!

Les fotos: http://picasaweb.google.com/lararius/SavonaAgost09

Les chansons d'amour

http://www.youtube.com/watch?v=PoTcfsk09Ak

Juliol

Els 5 dies a Oléron van anar molt bé, sobretot per fer un canvi complet de pell ja que ens vam cremar de dalt a baix i encara m'entretinc a treure pelletes.

La primera nit (d'arribada) vam dormir sota el porxo de la mamy perquè ja era tard per muntar la tenda. L'endemà al matí després d'esmorzar, muntem la tenda, anem a fer una volta per la Cotinière, a la tarda a Saint-Pierre i a la nit cerveseta a la Coti altre cop.

El dia 2 fa més bon temps i anem a Marennes per fer acrobranches. Fem diferents circuits penjats dels arbres, amb tirolines, troncs, escales, xarxes...molt divertit però moooolt cansat per mans i braços. Al vespre anem al Luna Park de Saint- Georges i vist la poca emoció que hi ha, anem a fer la cervesa a Boyard, passant primer per la platja que està plegada de mosquits!

Dilluns fa un dia esplèndit així que anem a la platja més divertida (per les onades), Vertbois.

Allà ens hi estem de les 12 a les 18h....i evidentment tornem escaldats. Fem el sopar i tornem a Boyard.

Dimarts es repeteix la història del dia anterior per tant acabem re-escaldats! Al vespre, provem sort a Saint Trojant, però no hi ha res, recollim 2 xavals de 16 anys que fan autostop per anar au Chateau i els acompanyem per allargar una mica la nostra "nit". Pujem al castell, veiem la tormenta que s'acosta i tornem a casa.Al matí plou una mica mentre encara som dins la tenda, però el temps de llevar-nos, esmorzar i preparar les coses per marxar ja s'ha assecat i la pleguem.

Marxem cap a la Rochelle on dinem, passejem i finalment tornem a Paris sota plujes torrencials quasi tot el camí.

http://picasaweb.google.com/lararius/VacancesAOleron

Mentrestant, els nostres companys havien preparat una festa per divendres, el "101 Festival".

Durant la setmana ens havíen trucat per proposar-nos imitar algun "artista". Hi va haver canvis d'última hora però tot i així van assistir-hi:

Michael Jackson, Rocío Jurado, Julio Iglesias, Amy Winehouse, Las Supremas de Móstoles, Raphael, Sonia y Selena i Madonna i el seu gos ¿¿sado??

Tot i ser una freakada, va ser molt divertit i vam riure moltíssim amb les actuacions-playback de cada un.

http://picasaweb.google.com/lararius/101Festival

Aquest divendres era l'últim dia de feina de Patxu (que marxa a Toulouse a currar), així que a la nit vam fer un últim picnic amb ella al canal. D'ella ho he aprés tot en aquests 10 mesos de feina, fascinada per la neuro, treballadora, motivada, sempre amb ganes d'ensenyar (sigui a mi o els stagieres)...la trobaré molt a faltar els matins a la sala.

Ahir ens vam plantar per 4a-5a...vegada a EuroDisney, amb el pass anual hi anem tranquilament un cop llevats i sense pressa. Com sempre acabo rebentada de caminar i de pujar 3 vegades al Aerosmith, 1 a la llançadera, 2 al Space Mountain, que si el Carrousel, el BuzzLightgear...

I com es tracta de no parar, dijous a la nit agafo el tren cap a Savona (Itàlia) per re-veure els companys: Simone, Esther, Stefano, Elena, Adriana, Marcos...i m'hi quedo fins dimarts.

Quines ganes de veure Savona a l'estiu, la platja, el gelat del Superfrutto, fer un giro amb la moto de Simo, veure el fill d'Adriana, riure amb tots plegats!

Vacancetes a Oléron!

Demà després de la feina, amb Alejandro i Gwen marxem 5 dies a l'île d'Oléron a fer una mica el gos, que ja toca.

Acamparem al jardí de casa els meus avis i farem una vida paral·lela. El nostre fogonet, el nostre menjar, els nostres horaris...tot servint-nos de la seva vaixella, la seva dutxa, lavabo...i un cobert per si mai plogués.

Som-hi doncs!