Triatló Sprint de Barcelona

El meu primer tiratló, que em feia molta il·lusió disputar tot i l'absència de la família.

Arribo molt aviat, abans de les 7 ja que volia anar amb temps de sobres. No només estic nerviosa sinó que poso dels nervis a en Jordi Castany que m'hi acompanya jejeje
Després de recollir dorsal, descarregar la bici, entrar a boxes, preparar-ho tot i fer la pertinent cua pel lavabo abans que ens facin fora, fem fotos de grup i ens dirigim cap a la sortida.
Fem un mini escalfament per veure la temperatura de l'aigua i en sortir em trobo la meva padrina Beatriu (i cosina de la Sara) que ha vingut a animar.
Dónen la sortida i entro a l'aigua sense presses, rebent i donant cops fins la 1a boia a la punta de l'espigó que la gent està parada i nedant braça. A partir d'allà ja és més tranquil i amb més espai. Tot i així veig l'arribada molt lluny i penso que acabaré nedant braça o abandonant. M'adono que tinc la Sara al costat, de cop la perdo i quasi arribant la torno a veure. Surto de l'aigua amb la Sara als talons i de la T1 per darrere seu.
En el sector bici es nota el poc entrenament que hi he dedicat (en comparació amb la resta) i m'adelanten moltes noies. Em vaig creuant amb la Sara unes quantes vegades i cada vegada em treu més tros. En el km 15 m'adelanta l'Aureli i m'anima.
Per fi la T2 on tot i que sabia que no podia fer-ho (però amb tot plegat no hi vaig pensar), em descordo el casc quan casi arribava al lloc per deixar la bici i m'enduc una escridassada d'una jutge (que te pares y te lo ateeeeees!!!).
Començo a córrer, a l'avituallament agafo l'ampolla d'aigua, vull beure però nose com fer-ho entre que m'ofego i corro...S'em fa mooooolt llarg aquell passeig en ple sol i a l'inici de la 2a volta en Jordi m'anima. Sobre el km 3 em ve al cap que en Marc en aquells moments està a Vitoria també competint i que m'agradaria que fos allà i començo a sanglotar i ofegar-me però intento pensar en altres coses perquè sinó hauré de parar. Penso que ja començaran a arribar els de la 3a sortida i així m'animo. Ja de tornada tinc una sensació estranya de fred tot i la calor que fa.
Per fi recta final, entrada a meta on m'espera la Beatriu i darrera meu arriba la Montse Cuevas que em felicita. Ole, ole...ja sóc triatleta.
Em retrobo amb les companyes i anem a animar els que queden per arribar.

Felicitats a tots els participants del CTG i moltes gràcies als animadors-fotògrafs Jordi, Albert, Josep i Yolanda!!!