Trucades (quasi) diàries a casa per tonteries: "es que anava a comprar els vols pel maig i era per confirmar dates", "que ja els he comprat, que ho sapigueu!", "i pels bitllets de tren de l'1 de maig?", "no, que ja he comprat els bitllets...", "avui és diumenge i toca trucar, igual hi ha en Marc i la Jud...", "estem a mitja setmana, torno a trucar...", "hola! tenia ganes de trucar"...
Però vist el panorama no crec que torni aviat de manera definitiva. Regularment miro les ofertes de feina a la web del Col·legi de Fisios i n'apareixen una desena cada mes (per tot Catalunya), de les quals més de la meitat són per geriatria. A més de tenir companys que sé que no troben feina de fisio, o fa temps que en busquen una perquè la que fan no els agrada.
En una web francesa surten cada dia entre 4-5 ofertes només per París-Île de France, treballant 35h/set en comptes de 40 i en la majoria cobrant quasi el doble del que pagarien a Catalunya.
Gran part dels companys espanyols que he conegut aquí tenen molt clar que si tornen serà per estudiar/dedicar-se a una altra cosa o simplement no tornar i anar fent la volta al món com a fisios.
Tornar a casa suposaria estar un mínim de 2 mesos buscant feina, temps durant el qual em moriria de fàstic a casa (evidentment). Tot i trobar feina, el sou no em permetria marxar de casa+pagar cotxe (totalment necessari per la zona)+sobreviure.
Aquí a Saint Denis visc sola en un estudi, amb companys de veïns, a 30min del centre de París, a les 16:10 ja he acabat de treballar, 30 dies de vacances + 20 dies de recuperació del temps de treball, la feina no és pas estressant, i el sou em permet fer viatges a casa amb certa regularitat, fer sortides per aquí i estalviar (potser per Shangai 2010?)...I que estic vivint (quaaaasi) a la ciutat dels meus somnis! On al juny 2006 vaig dir que un dia viuria a Paris!!
Juny 2007, anada-tornada a París en 1 dia amb la Meli
Tot i que reconec que trobo a faltar moltes coses de Sta. Eulàlia i Granollers (el climaaaa), les converses amb amics i que quan veig les convocatòries d'entrenament, stage i competicions del CTG m'agradaria tornar...mentre estigui bé aquí, m'hi quedo.
Ara que falten 5 dies perquè vingui l'Esther (companya d'Itàlia), penso molt en el temps passat allà. Savona va ser la prova del "no hi estic bé, torno a casa", però ho trobo taaaant a faltar. Tot i que aquí tinc companys meravellosos, amb cap hi ha aquell "no sé què" que hi havia amb Esther, Simone i Stefano (també Elena, Adriana i Wilmer).
Simone, Esther i Stefano
I encara que em queixés (i em queixi) de l'avorrida Savona, tenia un encant especial que m'agradava (serà el mar? el superfrutto? via paleocapa?). Com també trobo a faltar el parlar italià...a vegades em sorprenc pensant en italià...pensant el que explicaria a Simo o les bromes que faria amb Ste.
A més no paro de pensar en el que faré durant les 2 setmanes de vacances a casa de maig-juny: qui he de veure, què he de veure, què he de fer...
Serà que tinc un mal dia...avui hem tingut formació i hem estat de 9 a 16:30 “tancats” a l’hospital una quinzena de fisios de Delafontaine i Casanova junts (dels quals 11 espanyols) i es palpava la tensió deguda a les enemistats entre uns i altres...mirades matadores, que tal i qual estan enfadades i de rebot la resta avui no l’han saludat, que jo no em parlo amb 6 d’ells, que t’ignoren dia si-dia no-dia si-dia no...un “ambientassu”!!. Bàsicament hi ha 2 grups formats (i alguna persona que està a mig camí entre un i l’altre). Per sort, a part de la tensió que hi ha en algun moment en què estem tots en un mateix lloc, jo tinc molt bona relació amb qui vull tenir-la i m’interessen com a persones, i amb els que no...pppffff millor així que fer-nos els falsos, por algo será...
En resum, que aquest cap de setmana els nois m’han deixat sola (estan repartits entre Girona, València i Madrid) i els trobo a faltar, perquè sense ells els dies i els caps de setmana es fan llargs i més avorrits.
Gràcies als amics/família que passen pel blog i els companys del CTG amb els que de tan en tan intercanvio alguna paraula via telf., xat, mail o facebook.Un petó a tots!
I aquesta cançó, que em recorda als meus pares, al meu germà i les setmanes santes als Alps (i les hores dins l'Opel Vectra i l'Honda Accord...com odiava l'olor d'aquests cotxes!)...aaaaiii :'(
"Te miro y de repente el horizonte es tan distante como tú..." http://www.youtube.com/watch?v=SKN-Ntyy9YU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada