Passen els dies...

Encaminant la 3a setmana a Saint Denis amb bons i mals moments...ja se sap! trobar-me sola a l'estudi, voler tornar per entrenar i veure els del CTG, deprimir-me perquè tothom ha agafat vacances i no tinc dies per agafar...finalment les tinc del 17-24 desembre (ni nadal ni cap d'any, a joderse!) però no se sap encara el que faré!

Intentant aplicar el que vaig aprendre a Savona...fer la meva sense esperar que em diguin res perquè ningú mourà un dit per mi i no confiar encara gaire amb els que m'envolten per no endur-me sorpreses posteriors.

Avui he anat a Châtelet de botigues i a passejar pel Forum Les Halles i la zona, un total de 7h caminant...no entreno però almenys quan camino m'hi estic estona....

Durant la setmana vaig fent...treballar fins les 16h on ens fem un bon fart de riure durant el dinar amb Ana, Patri i Daniel (ell ja només li queda una setmana aquí perquè marxa a Bordeaux) i segons el dia anar a comprar a Carrefour (on m'hi perdo durant moooooolta estona), intentar aconseguir internet, o connectar-me des de casa d'algun dels espanyols que viuen aquí en el mateix edifici, vease: Paula, Angela, Sandra i Alberto.

Aquest dilluns passat havia de començar una nova noia espanyola...va arribar el matí amb els pares i sembla ser que a la tarda ja tornava a casa!!!! ens vam passar el dia picant a la seva porta i l'endemà el "jefe" ens diu que la noia ha marxat perquè no li ha agradat Saint Denis ni l'estudi...jajajajaja!! poooobre noia i nosaltres anar fent broma...

Espero poder tenir internet propi ja a partir de dimarts/dimecres de la setmana que ve i per tant donaré bastant pel sac ja que 3 setmanes sense internet són moooooltes!!! i a més tindré totes les trucades a fixes internacionals gratisss!!! així que envieu-me mails amb el vostre nº de fix i l'horari en el que us puc trobar perquè així que ho tingui a més d'estar teclejant tindré l'orella enganxada al telèfon (ahir la Sandra em va deixar el seu i ja vaig deixar anar rollo a mun germà i a l'Emma).

Per cartes, postals, felicitacions de nadal o simplement per xafardejar on visc amb el Google Earth:

Studio 57

4, Rue Docteur Delafontaine

93200 - Saint Denis

France

Primera nit a l'estudi...

Abans de despedir la mami, davant l'Arc de Triomphe

L'endemà, 1r intent de pujar a la Tour Eiffel...

Però hi feien la cursa dels 20km de París...2n intent i aconseguit el cap de setmana passat, aquests són els pocs pandes que queden al món...

Dins Le Stade de France, amb Ana, abans de començar la cursa dels 10km de Saint-Denis

Arribant a meta...51:30min.

Sacré Coeur, m'encanta!!!

Vistes des de Montmartre, posta de sol i amb la Tour Eiffel al fons.

Ara em falta trobar una piscina, anar a córrer més (però aviat es fa de nit i comença a fer fred..) i mirar la possibilitat d'anar a viure més al centre (dificilment aconseguible sola, m'he de trobar 1-2 persones).

Els papis em vénen a veure del 6-9 desembre, jo ja em reservo el cap de setmana de l'1 de febrer per venir a veure la Mitja de Granollers i el 24 de maig pel 1/2 Ironman de Calella.

Des de Saint-Denis...

No tinc internet a casa encara....s'està convertint en un malson que m'obrin una línia telefònica...però ara tinc un ratillo per explicar 4 coses d'aquesta setmana que ja porto aquí.

1. Visc a Saint-Denis, que NO és París...és un barri "xungo", amb molta immigració, es pot dir que sóc l'única "blanca" que es passeja per aquí. M'havien parlat malament del barri, que era conflictiu i varis perills més...però jo hi stic bé i no em sento en perill (en els horaris en els que m'hi moc).

2. Estic en un estudi d'uns 25m2 força apanyat...però que quan vam arribar amb me mare vam haver de fer neteja a fons (sooooort d'ella, no se pas com ho hauria fet sinó amb maletes i tot plegat).

3. Treballo a 15min a peu de casa, a la sala de rehabilitació d'un hospital, bàsicament amb neurologia i immigrants (evidentment) i amb 2 espanyoles més.

4. Tinc un enorme parc a 10min de casa...i quan dic enorme vull dir grandiós, que no te l'acabes, amb cascades, bosc, mil camins...ja penjaré una foto quan tingui el meu propi internet.

5. Tot i la depresió inicial he de dir que ara estic bé...cada dia d'aquesta setmana al sortir de treballar he tingut una o altra cosa a fer: comprar coses per casa, l'internet, el compte del banc, avui córrer...En general a les 20 em poso a fer el sopar (i dinar de tupper per l'endemà), a les 21 sóc al llit amb una peli i a les 23 a dormir...per llevar-me a les 7:15, dutxa-esmorzar-anar a la feina. A les 8:30 comencem però fins ls 9 no fem res...de 12-13 dinem...però fins les 14 no fem res...i a les 16 marxo cap a casa.

6. En el meu edifici (pertanyent a l'hospital) viuen 3 espanyoles més i un que no conec perquè està de vacances. Totes de la meva edat i força simpàtiques.

7. El transport (bus o tram) per anar al centre de Saint-Denis a comprar les coses bàsiques (a 15min a peu) diguem que surt gràtis...ningú paga per tant jo tampoc!!!

8. Diumenge vaig tenir la sort de veure la cursa dels 20km de París quen vaig decidir anar a la Tour Eiffel de visita, l'arribada era just al peu de la torre...estava a punt de plorar de tenir tanta sort!!

9. Aquest diumenge es fa la cursa dels 20-10 o 5 km de Saint-Denis i crec que m'apuntaré a fer els 10km...per el mòdic preu de 15€ tindré samarreta, medalla, diploma i travessaré 2 cops "Le Stade de France"!!! toooooma!!!

10. Res més per ara que ja s'em fa tard per sopar.

Petons i abraçades!!!

Te quiero...aunque ahora no viene a cuento...

Marc, Jud, Aureli, Glòria, Roger, Yolanda, Carlus, Montse, Manel, Sara, Jordi i Albert.

Moltíssimes gràcies per venir al sopar d'ahir (i algun que volia però no va poder).

Merci a tots/es...m'ho emporto de record del CTG

Trobaré tant a faltar els dimecres, les xafarderies, els riures, "el rànquing", els viatgets (algun espero poder apuntar-m'hi) i les bones estones passades amb vosaltres i el CTG...

I a les de Santaka, que no se segur si avui les podré veure...i les sempre "currades" dedicatòries de la Sandra: http://www.fotolog.com/maandra/68588549
A reveure...fins la propera! espero la vostra visita!

http://www.youtube.com/watch?v=PIJkUZ6T3ug

Triatló Olímpic de Barcelona

Tercer triatló, segon Olímpic....

Em llevo a les 6 i abans de les 7 marxem cap a Barcelona amb els meus pares per poder veure la 1a sortida.
Ens anem trobant una mica amb tots i esperant la sortida que mai arriba...així que anem fent fotos.

Tinc la llàgrima fàcil...gràcies!!

Alguns membres del CTG

Per fi surten els primers i avancen les seguents sortides. La sortida de noies s'acaba fent mitja hora més tard del previst i en el primer contacte amb l'aigua penso "uuiii tant calenta no està, tindré fred sense neopré", però no tinc temps de pensar-hi més. La primera volta de la natació és un caos, només rebo cops, empentes i em desvio. Em fa moooolta mandra haver de fer la 2a, se m'ha fet força llarg i a més veig que tinc tanta gent davant que penso que vaig última. Em desvio unes quantes vegades més, quasi topo amb un kayak que m'indica que no vaig per bon camí, toco la sorra i a córrer cap a boxes.

Me mare em crida que les altres estan molt lluny i penso "collons, ja sabia jo que anava malament!" Però entrant a boxes en Leo diu que tinc la Jud allà mateix (què?? aquí hi ha algú que m'enganya!!) i em presiona per córrer més.

Dec passar pel costat de la Jud a boxes però no la veig fins que ella surt amb la bici i em crida. M'afanyo a sortir i a pedalar! a cada gir de 180º veig que tinc la Jud "aprop" però impossible atrapar-la, l'esforç que faig per acostar-m'hi el fa ella per escapar-se. Al principi m'encanto una mica a mirar els que van en sentit contràri per si veig algun del CTG i em "menjo" unes quantes tapes de claveguera. Per sort una noia em passa pel costat i em crida "vinga va! segueix-me, no deixem escapar aquesta!", però quan m'adelanta veig que té uns bessons el doble dels meus i penso "sisi, ves tirant xata..." però acabem fent tota la bici juntes a base de "va va seguim aquesta! no deixem escapar l'altra! enganxa't!". Ens donem relleus, ella va davant a les pujades i jo a les baixades jiji. Quan se m'escapa uns metres m'espera i quan l'atrapo em diu "que guai, ja estàs aquí"...que simpàtica! Al començar la segona volta tinc el meu pare xivant-me "tens la Jud a 1minut i mig!" ( al arribar a casa m'assebento que eren més de 2minuts en realitat).

T2 ràpida i en el primer avituallament em tiro més aigua a sobre que dins la boca. Vaig fent però penso que les cames no em duraran 3 voltes per aquell terreny tant dur. Arrivant a les Torres em trobo la Jud caminant que em diu que abandona perquè li fa molt mal l'esguinç. La primera volta la faig corrent però conscient que vaig molt lenta, m'adelanta molta gent i noies que havia adelantat amb la bici. Passo pel sector hooligan del CTG, els vull dir que la Jud ha abandonat i no l'he pas adelantat, però és impossible amb aquells crits.

Començo la segona volta molt desmotivada, encara em queden 2 com aquesta!!!! m'estic plantejant caminar una estona perquè les cames no van però m'anima algú a mig passeig, l'Albert ha tornat a fer aparició espontània. Desencaixo un somriure i segueixo corrent fins que ja no crec que em pugui veure ningú per posar-me a caminar. Camino mig minut i en corro 2. Torno a passar pels hooligans i impossible dir que no vaig bé, que he estat caminant d'amagat, ara s'ha afegit l'Anabel i els seus crits es fan sentir. Em trobo en Marc i li dic que no puc, que no paro de parar-me a caminar i encara queda una volta!!

No para de passar-me gent, quan em paro m'animen però no vull seguir, em fan mal els turmells, les espatlles, les lumbars, la punta del nas...etc. Arribant a les Torres una noia m'anima i decideixo tornar a arrencar, aguanto una mica més que els altres cops però torno a caminar fins que em trobo el meu germà a uns 400m de l'arribada que em fa apretar i allargar el pas. Fent el que puc creuo l'arc d'arribada!

Les fotos: http://picasaweb.google.es/lararius/TriatlOlMpicDeBcn

Els gossos de casa...

Sobre aquestes dates és quan "entrava" un gos a casa...ja n'han passat 6+1 gat.

Nuk setembre '88-juliol '00

Marc, Lara, Cathy i Nuk

Nuk i Bru
Bru, setembre '93-juliol '01

Nuk i Bru
Lara i Bru
Inca, setembre '01-juny '06
Maya i Inca
Cuidaoooooo!!!
Thor, octubre '05
Inca i ThorRay

A casa en Leo, un d'aquests és en Dot

Dot de peque

Ray, Dot i Maya

Aquatló de Badalona

Quedem al CNG amb els Jordis a les 8:15 per anar cap a Badalona...però sense saber exactament on, ja ho trobarem.
Jo encara no se si competeixo, ahir la fede va dir-me que les inscripcions es tanquen el dimecres i que depenia del jutge que hi hagués allà si em podia inscriure. Fa moooolt fred (9ºC) i de camí desijo que la mar estigui picada (i així tinc excusa) o que no em pugui inscriure. Per sort un cop allà (això si, havent fet una ruta turística per Badalona per trobar el lloc) la temperatura és més alta, el cel és ben serè i la mar calmada.

Finalment accepten inscripcions tot i que una mica a "lo loco". Ens col·loquem al principi de boxes...si d'allò s'en pot dir boxes...han aprofitat els bancs del passeig afegint entre mig unes quantes cadires plegables de l'Ikea i et poses on vols.
Fem visita al WC on ens trobem amb el 4t membre del CTG, en Jesús, escalfem, anem cap a la sortida però ens tornen a cridar a boxes per explicar-nos el recorregut i tornem a la sortida.

Dónen la sortida (direcció Barcelona i tornar) que em recorda la Milla Popular de Sta. Eulàlia perquè evidentment la gent surt "a fondo" per fer 2,5km. Jo m'ho prenc amb calma i anar fent al costat d'una del St. Joan. S'entra a boxes just on hem deixat les coses i per tant canvi de material i toca travessar boxes descalç. L'aigua no està tan freda com pensava, com sempre em desvio de la trajectòria, arribo a la boia dels 500m i segueixo les del davant ja que no veig la boia de tornada. Sortir es fa una mica difícil, les onades que t'empenyen però després et fan recular, crec que ja toco de peus a terra però no, segueixo nedant com puc ja que em trobo que les onades es trenquen on sóc i sembla que estigui jugant en comptes de voler sortir.
Tornem a entrar a boxes on tenim les coses, em tiro aigua als peus ja que calçant sense mitjons no vull empitjorar les ferides de Banyoles i a córrer (aquest cop direcció Montgat i tornar). L'arrivada és a l'altra banda de la via, arribo, em trobo amb els altres 3 amb qui comentem la jugada i cap a casa.

Finalment 2a Sub23F!

Marnatón

Dijous tarda anem cap a St. Antoni de Calonge a casa l'Aure-Glòria. Descarreguem i anem una estona a la platja. Sopar de carn a la brasa i passeig per fer-ho baixar tot. L'endemà matí ens llevem amb un bon esmorzar i una mica d'esport anant a córrer, tot i que em fan mal les ferides i aviat paro. Xerradeta a la terrassa i dinar boníssim a càrrec de la Glòria. Sobertaula i cap a Cadaqués per trobar-nos amb en Dani i l'Anna Teresa. Instal·lació al càmping amb la furgo i la maggiolina i anem al centre per el briefing i l'entrega de gorros-dorsals on trobem altres membres del CTG com en Roger o en Josep. Anem a sopar, saludem en Jose, la Susi i l'Arnau, fem una cervesa i a dormir.

Ens llevem a les 6:30 després d'una nit de molt vent i una mica de pluja. Esmorzem, baixem caminant al centre de Cadaqués i agafem el trenet que ens porta a Cap de Creus. Els participants baixen a la caleta i amb l'Anna Teresa en quedem més amunt per veure la sortida. Van sortint per grups entre les 9 i les 10h. Tornem a Cadaqués amb l'Alexia, una noia que s'ha ofert a baixar-nos en cotxe. Fem el 2n esmorzar mentre esperem que comencin a arribar els primers i anem a la meta. En poca estona ja han sortit tots els nostres, els anem a retrobar, dutxar-nos i dinar al càmping. Siesta, volteta per Cdq, sopar i a dormir que estem rebentats.

Finalment aquest matí recollim, una estona de platja-xiringuito i cap a casa.

Un bon pont a Calonge amb l'Aureli i la Glòria tractant-nos com reis, de càmping a Cadaqués amb en Dani, l'Anna Teresa, en Marc, la Jud, en Jordi i també amb la companyia de Jose-Susi-Arnauet.

Felicitats als MARnatonians!!!

Triatló Olímpic de Banyoles

No puc esperar més a donar les gràcies!
Segon triatló, una setmana de nervis, repetir que si plovia jo no el feia, nausees abans de començar...Finalment al posar-me dina l'aigua s'em va passar tot i per quedar-me animant i mullar-me igualment doncs ja el faig...
Després de deixar les coses a boxes el més ben col·locades que puc en l'espai reduït que em toca i amb la pluja empapant-ho tot, em dirigeixo a la sortida de la natació amb en Rafa Espinar queixant-nos de tot (si que ens fan anar lluny, ens podrien portar en trenet, quin fred, quina merda serà el sector bici...)
Les dones sortim 5min darrere els homes i la tirada llarga es fa fàcil ja que es segueix una corda sota l'aigua i no cal ni treure el cap i mirar endavant per saber si vas bé, a cada boia groga em penso que ja toca girar per tornar però veig que la gent segueix endavant. Quan per fi girem m'adono que queda menys tros per l'arribada del que pensava i a més veig la Judit a la meva dreta. Surto de l'aigua amb la Jud i 4 o 5 noies més i sento els crits d'en Leo, la Yolanda, la Glòria i en Roger.
Faig una T1 lenta amb tot el cacau de coses...que si mitjons, sabates, casc, ulleres...i en el moment de pujar a la bici encara tenia el dorsal penjant del manillar, quasi em cau la bici, l'aparició de l'Albert al costat pressionant-me, pujo i arrenco.
La primera pujada em surt la cadena i em cago en tot i més de pensar que hauré de calçar en pujada, però me'n surto bé.
Primera baixadeta m'adono que el fre de darrere no va gaire, miro i està destensat...Maaaarc cabróooon!!! quan m'ha muntat les rodes ha deixat els dos frens destensats (el de davant l'havia vist abans d'entrar a boxes). A la que puc giro la palanqueta i llestos.
Maleeixo cada pujada, i vaig sola tota l'estona, com a molt adelanto (no més de 2 o 3) i m'adelanten però no faig ni l'intent se seguir-los, que ja em costa prou. A més el comptaquilòmetres ha deixat de funcionar al km3 i no se ni com vaig ni quant queda, fins que dalt d'Esponellà (pujada en la qual vaig estar a puuuuunt de descalçar i anar a peu) un home crida: només 5km!!! Que llargs aquests km...
Per fi arribada a la T2 amb la claca a la recta d'entrada on em passejo en plan: si! estic viva i vaig bé!
Com les bambes estan seques (que les tenia dins una bossa) em trec els mitjons xops i poso les bambes a pèl. Començo a córrer amb una noia que em diu: vinga ànims! Que a sobre paguem per fer això!!
Faig els 10km amb ella explicant-nos batalletes i fent xip-xip al fang. De seguida noto alguna cosa em roça el turmell dins la bamba, a la 2a volta m'adono que és la sorra...què hi farem, ara no em paro.
A l'inici de la ziga-zaga hi ha en Marc que m'espera i ja sento cridar "Laaaaaaaaaaraaaa!!". La noia que m'acompanya em pregunta: tots aquests t'animen a tu?? – Si...es que són una mica escandalosos els del club...
Quan passo pel passadís d'una desena de metres que han format quasi no em crec la gentada que hi ha deixant-se la veu, miro a banda i banda conteníssima i sense adonar-me accelero (que em dura 100m perquè m'ofego). Intento pensar que estic en un entrenament, que no els he vist i segueixo xerrant amb ella per no posar-me a plorar de l'emoció.
La tornada de la 2a volta es fa moooolt llarga, em fan mals els genolls i el roçament m'està molestant molt.
Altre cop ens acostem a la claca, em poso a riure i li dic a mun germà que em fa vergonya i tot que cridin així (com si es tractés de Marcel Zamora a punt de guanyar un IM). Ara si que m'ofego de veure encara més gent, però no puc evitar somriure.
Arribo a meta de la maneta de la meva companya, en Marc m'espera i no puc més, per fi deixo anar les llàgrimes.
Anem a retrobar la resta que segueixen al parc per animar en Marc Cerrato.
A l'entrega de premis no hi ha quasi ningú pel mal temps, m'entreguen una copa com a 2a Sub23F (de 2 noies) entre els crits del CTG, recollim boxes i fem l'homenatge pel Toni llençant cadascú un clavell blanc al llac. Només em queda dir que moltíssimes gràcies a la claca: Leo i família, Roger-Yolanda, Glòria, Albert i família i els que anàveu acabant i també us hi veu afegir: Marc, Cesc, Sergi, Jud, Josep, Aureli...i potser em deixo algú però no tenia ulls per veure a tothom! Realment em fèieu saltar les llàgrimes.

Triatló Sprint de Barcelona

El meu primer tiratló, que em feia molta il·lusió disputar tot i l'absència de la família.

Arribo molt aviat, abans de les 7 ja que volia anar amb temps de sobres. No només estic nerviosa sinó que poso dels nervis a en Jordi Castany que m'hi acompanya jejeje
Després de recollir dorsal, descarregar la bici, entrar a boxes, preparar-ho tot i fer la pertinent cua pel lavabo abans que ens facin fora, fem fotos de grup i ens dirigim cap a la sortida.
Fem un mini escalfament per veure la temperatura de l'aigua i en sortir em trobo la meva padrina Beatriu (i cosina de la Sara) que ha vingut a animar.
Dónen la sortida i entro a l'aigua sense presses, rebent i donant cops fins la 1a boia a la punta de l'espigó que la gent està parada i nedant braça. A partir d'allà ja és més tranquil i amb més espai. Tot i així veig l'arribada molt lluny i penso que acabaré nedant braça o abandonant. M'adono que tinc la Sara al costat, de cop la perdo i quasi arribant la torno a veure. Surto de l'aigua amb la Sara als talons i de la T1 per darrere seu.
En el sector bici es nota el poc entrenament que hi he dedicat (en comparació amb la resta) i m'adelanten moltes noies. Em vaig creuant amb la Sara unes quantes vegades i cada vegada em treu més tros. En el km 15 m'adelanta l'Aureli i m'anima.
Per fi la T2 on tot i que sabia que no podia fer-ho (però amb tot plegat no hi vaig pensar), em descordo el casc quan casi arribava al lloc per deixar la bici i m'enduc una escridassada d'una jutge (que te pares y te lo ateeeeees!!!).
Començo a córrer, a l'avituallament agafo l'ampolla d'aigua, vull beure però nose com fer-ho entre que m'ofego i corro...S'em fa mooooolt llarg aquell passeig en ple sol i a l'inici de la 2a volta en Jordi m'anima. Sobre el km 3 em ve al cap que en Marc en aquells moments està a Vitoria també competint i que m'agradaria que fos allà i començo a sanglotar i ofegar-me però intento pensar en altres coses perquè sinó hauré de parar. Penso que ja començaran a arribar els de la 3a sortida i així m'animo. Ja de tornada tinc una sensació estranya de fred tot i la calor que fa.
Per fi recta final, entrada a meta on m'espera la Beatriu i darrera meu arriba la Montse Cuevas que em felicita. Ole, ole...ja sóc triatleta.
Em retrobo amb les companyes i anem a animar els que queden per arribar.

Felicitats a tots els participants del CTG i moltes gràcies als animadors-fotògrafs Jordi, Albert, Josep i Yolanda!!!

Ironman Klagenfurt '08

Dissabte, amb la Flora (mare del Rafa) agafem l’avió des de Girona per volar a Graz. A l’aeroport coneixem la Lluïsa i els pequeñajos Albert Jr. i Sergi. També tres joves que van a Klagenfurt per animar a uns companys. Un cop a Graz acompanyem la Lluïsa al lloguer de cotxe i anem plegats cap a Klagenfurt (bàsicament seguim els que havíem conegut a l’aeroport). El cotxe és un guirigall, la radio encesa, la Lluïsa i jo xerrant, l’Albert explicant acudits i jugant al veo-veo amb la Flora i en Sergi va fent algun que altre crit i riu amb aquell riure encomanadís.
Després de varies trucades aconseguim trobar el llac on es troben els companys, Leo, Jordi, Rafa, Jordi i l’Albert que no coneixia.
Ens ensenyen tota la zona de boxes, la fira i el camping-car d’en Roger-Ferran-Mariona, que tampoc els coneixia. Comencem a decidir on ens col·locarem l’endemà per veure’ls.
Marxem a sopar al centre ben aviat perquè els nois volen anar a dormir. Ells tornen a l’hotel just després de sopar, i amb en Leo i la Flora fem un gelat i tornem caminant tranquil·lament.
Tant queixar-se i quan arribo a l’habitació en Jordi encara no dorm i fem petar la xerrada encara una horeta més.
A les 4 a.m sona el despertador, mentre en Jordi prepara 4 coses i baixa a esmorzar jo em dutxo i vaig a trobar-los. A les 5 agafem el bus que ens porta al llac i mentre ells revisen els boxes, amb en Leo veiem els participants passar amb les bosses i les cares de nervis (o no).
Decidim anar cap a la sortida per agafar lloc ja que la gent comença a anar-hi. Primer voldríem desitjar sort a tots, i ens posem a l’entrada. És difícil trobar-los quan no paren de passar centenars de triatletes amb neoprè i gorro. Però per sort veiem en Jordi i l’Albert. En Jordi està tot alterat, té les dues càmeres de recanvi punxades i n’hem de trobar unes urgentment!! Segueixo corrent al Leo que va al camping-car on encara hi trobem la Mariona. Troba una càmera nova i ha de desinflar una roda per aconseguir l’altra. Tornem a la sortida però amb la gentada ens hem de conformar veient-ho per sobre els caps de la gent. Se’ns han desmuntat els plans, res d’anar a veure la natació en la seva part final en el canal. Anem al inici de la bici, seiem en un banc i a esperar. Després de quasi 45min ja comencen a venir els primers i ens col·loquem de manera que jo pugui veure en Jordi primer, avisar-lo d’arrambar-se a la dreta i fer un crit al Leo que està uns metres més lluny perquè li pugui donar les càmeres.
Com només dos porten el body del club no veig a quasi cap dels altres...a més estic pendent de veure en Jordi. Complim la missió, ens trobem amb Flora, Lluïsa i peques i anem a fer temps jugant a uns escacs gegants amb l’Albert.

Anem caminant a la zona on comencen la 2a volta en bici. És una recta molt llarga i hi ha molt ambient. Els veiem passar a tots (de baixada i de pujada) i anem a dinar a la fira. Anem a agafar lloc per veure la cursa a peu i ens situem al sobre el km1 però que els podem veure passar fins 4 vegades! Passa en Marino fresc com una rosa i en comptagotes arriben els nostres, menys en Jordi i l’Albert que van quasi junts.Comença a tronar i acaba diluviant...tothom es va posant a cobert i amb en Leo ens quedem allà al mig aguantant el xaparrón i seguir animant. Quan ja estem ben xops comença a sortir el sol i a fer calor, ja són els últims 10km pels primers del CTG. Faig un tros enllà caminant per esperar-los i córrer una mica al seu costat. Un cop veiem passar Jordi-Albert-Ferran-Roger anem a meta, la millor part. Estem molt ben situats, els podem veure acostar-se i entrar a meta d’esquena. Com sempre començo a crida ja quan els veig de lluny. Primer en Jordi somrient, l’Albert emocionat que agafa els seus fills per l’arribada i foto. Acabo estant quasi 2h dreta mentre van arribant, fins que veig en Jordi i l’Albert que amb feines i treballs intenten seure al terra jajajaja. No marxem d’allà fins les 20h...entre el que no trobem, el que es perd, que han d’anar a buscar les coses a boxes...Dutxa, sopar a l’hotel i a dormir que pobrets estan rebentats.
L’endemà em desperto aviat, escrivim un mail al club i anem tots a fer una volta a la fira a gastar diners, fem la ruta de tots els restaurants de Klagenfurt per trobar-hi lloc a les 14h per acabar anat a petar a un japonés. No ens convenç massa...però ens hi fem un fart de riure. Gelat, siesta, despedim en Rafa-Ferran-Roger i Mariona que marxen cap a Viena i ja hem de pensar en anar a sopar aviat. Jo proposo sopar fora per “celebrar” una mica, així que tornem al centre de Klagenfurt, fem la ruta dels restaurants (que estan plens) i davant la possibilitat de tornar a menjar japonés decidim tornar a l’hotel per sopar (vi-vi-viva la fiesta!!!).
Alguns bevem més que no pas mengem i abans d’anar a dormir fem una mica el “crio” en els passadissos de les habitacions.
Tornem a llevar-nos aviat per recollir, llogar el cotxe i marxar cap a l’aeroport de Graz fent parada en una àrea de servei on m’ho passo pipa en un vaixell pirata amb l’Albert Jr. i dinar en un centre comercial.

Primer viatge on no hi vaig per animar en Marc i en el que (com sempre) m’emporto molts bons records amb els companys del club així com amb els pezqueñines Sergi i Albert.