4.11.08

Per fi tinc internet després de tant esperar!!!
Poca cosa per explicar des de l’última actualització…
Dissabte 25 va ser el 1r dia que sortia de “festa” per París. A la tarda vaig anar a casa de Ana-Patri-Zahira (que viuen en el 19è, parada Stalingrad-Riquet) on es vam trobar també amb Rocío i Cesar (despediem aquest últim perquè marxa a Alacant a estudiar). Després de fer botellón a la vora del canal Saint-Martin (amb una raaaasca) va anar a un pub anomenat Truskal. Força petit i a més aquell dia a rebentar de gent…fins el punt que vam aguantar hora i mitja i vam marxar perquè no paràvem de rebre empentes i cops. A més comptant que allà comencen a beure més aviat, a les 2 ja van com nosaltres a les 6…un desmadre padre!
Vaig quedar-me a dormir a casa les noies (perquè el metro havia tancat i igualment ni parlar-ne de tornar a Saint Denis en plena nit) i aviat al matí vaig tornar a casa perquè ben dinat havia quedat amb Sandra per anar al mercat de les puces a xafardejar i comprar. De tornada em va deixar el seu telèfon per poder fer trucades gratuïtes a fixos, així que després de trucar a muns pares, vaig poder xerrar amb en Joan (Juari pa los amigos) i en Jordi Castany, que em va acabar fent saltar les llàgrimes al recordar-me que aquest cap de setmana que ve, alguns del CTG celebren la Castanyada junts...snif, em va fer tanta enveja...

Dilluns cachondeo tot el dia a la feina, al matí perquè arribava la gent de pràctiques nova i ja se sap…que si jo vull aquell més guapo, que si en Dani volia una noia, que si Patri estava amb una tonteria a sobre per un que repetia stage, que siusplau no sigui capu*** com en Julien, que pim que pam…finalment l’Olivier (el jefe de fisios) ens adjudica a en Daniel i a mi (o a mi perquè és l’ultima setmana de Daniel) el xaval considerat més guapo waaaaahahaha però fins dimarts no comencen. A la tarda, una pacient de més o menys la nostra edat vol aprendre castellà (jo li ensenyo també català) i li ensenyem cançons...així que cantem, ballem i fem el gamarús amb Ana:
- izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás...1-2-3...
- sóc una tassa, una tetera, una forquilla, una cullera...
- soooy una sandía gorda-gorda-gorda, que quería ser la más guapa del mundo...
- en un país multicolor, nació una abeja bajo el sol...
- un tallarín y otro tallarín, que me sube por aquí...
- eeeen una cabaña, destrás de un bosque negro, vivía un cowboy...
Tot cançons educatives i amb molt de sentit... :)

No he explicat que a la sala de rehabilitació també hi ha 2 fisios més, la Nadine i la Catherine. Totes dues d’uns quaranta i tants, amb la diferència que Nadine és una bellíssima persona amb la que també fem broma i Catherine és un espècimen estrany (físicament i psíquicament), de caràcter infantil, que li agrada molt parlar i de la que fem broma.
Quan m’enganxa per banda (i als pacients també) em deixa anar rotllos de que ha anat a piscina (a bon hora li vaig dir que nedava) i que si ha fet pales i avançava tothom, que si se li estan posant unes cames i silueta de “cuerpazo”...Va demanar-me quants metres feia jo a piscina, vaig respondre que uns 2400m 2 cops per setmana (ara ja no...) i va dir-me que ella només fa 1000m perquè clar, un dia fa golf i un altre tenis...una esportista nata vamos! No vaig explicar-li la resta del que acostumava a fer en una setmana i que fins i tot havia fet 3 coses en un dia, per no treure-li la il·lusió. Si la veiéssiu ho entendríeu, per res sembla que aquella dona secallona, de caminar estrany i amb cara d’estar reclosa a casa seva, faci cap tipus d’esport, i menys que se li pugui donar bé...a més es motiva quan a la radio posen una nova cançó de l’Enrique Iglesias amb no se quina francesa, o ens canta una cançó de Nirvana patèticament (com dilluns) i fa demostracions de com juga a golf (esport que segons ella requereix un gran esforç físic i tema sobre el qual vaig preferir no discutir)...Bàsicament tothom l’ignora bastant, fins i tot Ana s’atreveix a dir-li que calli un rato que està cansada d’escoltar-la jajaja!

Però divendres va marxar en Dani i amb 3 setmanes de feina junts ja em vaig posar a plorar... XD, ja no hi haurà aquells moments de riure mentre fèiem el cafè...

També divendres vam celebrar Halloween (o Guendoleen) a l'estudi de Sandra i amb Ana, Paula i Angela. Bàsicament vam estar menjant, bebent i ballant fins que van venir un intern de l’hospital Delafontaine i una infermera espanyola que els tocava guàrdia (es van escapar) i vam acabar nosaltres en el servei de REA de l’hospital, deixant el terra xop, ells xops i jo amb un morat a la galta del cul que l’endemà no podia seure.
A més mentre sopàvem vaig trucar a casa en Jordi Castany ja que sabia que uns quants estaven allà reunits...i quina il·lusió em va fer el pase de telèfon per xerrar una mica amb tots!!!!


Cap de setmana cultural, dissabte plovia, així que em vaig tancar dins el Louvre durant unes 3 horetes, i diumenge amb Ana i Sandra vam passejar des de Champs Élysées-jardin des Tuileries-Louvre-Pompidou (on vam entrar)-Notre Dame.
Ara Ana i Catherine estan de vacances durant 2 setmanes, per tant a la tarda, els pacients que fèiem a 4 els fem entre Nadine i jo, aquí no posen substituts quan la gent està de vacances o baixa....tu treballes més i punto.
Avui per fi he anat a córrer!!! Feia bon temps i no massa fred així que he anat a gaudir del parc de la Courneuve.
Trobo molt a faltar no parlar més amb els amics, els farts de riure amb l’Emma, quedar amb en Joan-Miquel, les estones d’entrenu amb CTG (Gloris i Yolanda...)...aaaaiiii
Fins la propera!!

1 comentari:

JordiCantó ha dit...

Cullons...Q bé vius, res res, a seguir disfrutant i ves informant.jeje.
P.D., AIXÓ JA ESTÀ AL CAURE (ja saps) ;-)