Si tu no estás aqui

http://www.youtube.com/watch?v=XlFOpw8tG7Y

http://www.goear.com/listen/8755eed/temps-era-temps-joan-manuel-serrat

Immortality

...and I must follow on the road that lies ahead
I won't let my heart control my head
But you are my only

And we don't say goodbye
We don't say goodbye
And I know what I've got to be...
Immortality
I make my journey through eternity
I keep the memory of you and me...Inside

http://www.youtube.com/watch?v=QQdbQfb80Hg

Nadine

La meva companya de feina Nadine, de 52 anys i que sempre diu que podria ser la nostra mare (té una filla de 25), és una caixa de sorpreses. Cada dia que passa s'obre més a nosaltres explicant-nos historietes i m'adono que em coneix quasi més que jo mateixa.

Ens assemblem molt de caràcter, reaccionaríem igual en la majoria de situacions i ens entenem a la perfecció. Tot i que a vegades es repeteix molt quan explica coses (hi ha històries que me les ha explicat unes 10 vegades, i les que queden...) som quasi pastades. Les converses sempre acaben amb: "si, jo igual!", "a mi m'ha passat el mateix", "sisi, jo hagués fet el mateix".

Cada dia dinem juntes, ara també amb la Sandra i la Rosa, i sembla que no li pugi amagar res. Em calcula de dies enrere fins que em pregunta directe encertant-la de ple.

L'altre dia mentre dinavem em va definir, em vaig quedar parada: que si semblo freda i distant, que porto una màscara i per això sembla dificil que em pugui lligar tant a les persones en poc temps. Que el primer dia que em va veure entrar a la sala amb me mare, feia tal cara sèria que va pensar que no aniria bé...i que finalment sóc l'alegria de la sala amb els meus balls i tonteries, i sóc amb la que es porta més bé.

Fins i tot tenim una cançó que quan la passen a la radio pujem el volum i ens posem a cantar (davant els pacients bocavadats que es diverteixen). Si posen la cançó i una de nosaltres no treballa aquell dia, cau un sms: "tu est dans ma tête..."

http://www.youtube.com/watch?v=70bQ6T9mNII

La trobaré a faltar...

Noël

"La trêve de Noël ça veut dire qu'il faut faire semblant d'être content, d'être heureux, de bien s'entendre avec tout le monde."

"Noël est un mensonge que réunit les familles autour d'un arbre mort recouvert de lumières, un mensonge tissé de conversations insipides, enfoui sous des kilos de crème au beurre, un mensonge auquel personne ne croit."

Soy un barco sin ancla ni puerto...

Yo que siempre dije
soy una alma en movimiento,
yo que siempre dije
soy un barco sin ancla ni puerto,
yo que siempre dije
a mis amigos del solo quiero
ahora yo les digo,
decídle que la quiero
yo que siempre escuché a Marley gritando revolución,
ahora escucho no woman no cry,
si es tu viento se me queda pegaito al cuerpo.

Amor con sabor salado,
amor marinero,
amor con sabor salado,
amor marinero,
amor con sabor salado,
amor marinero,
yo se que la distáncia pica y pica
ese que aún que quieras no se te quita,
amor con sabor salado,
amor marinero.

http://www.youtube.com/watch?v=jjwAHb40srs

I demà cap a casa 10 dies!!!

vuit 18's

http://www.youtube.com/watch?v=KV6xhfVBk2I

Mini vacances a Savona

Dijous a les 21h l'Alejandro em porta al metro de Saint Denis i vaig fins l'estació d'Austerlitz per agafar el tren a les 22:30 direcció Savona. Em toca un compartiment amb tres homes que podrien ser el meu pare, així que a les 23h ja sóc al llit amb l'iPod a les orelles. Dormo força bé tot el trajecte fins les 7 que em desperto. Arrivada a Niça a les 8:40 i mitja hora d'espera per agafar la convinació cap a Ventimiglia. M'equivoco i agafo un que passa abans i només arriba a Menton. Allà compro el bitllet d'un tren que va a Milan i para a Savona.

Arribo a Savona a les 12:30 sota el sol i la calor i em trobo amb Elena a Piazza del Poppolo. Fem un café i anem a casa seva (la meva 1a casa) a l'espera que Esther acabi de la feina i em passi a buscar per anar al Coop (súper). Comprem 4 coses per aquests dies i anem a casa seva (on m'instal·lo per aquests dies).

Més tard arriba Stefano i sobre les 19:30 jo marxo cap a Via Pia per reunirme amb Elena, Adriana i el seu marit i fill (que encara no conec). Adriana marxa l'endemà cap a Rumania pel bateig d'Aron i hem aconseguit veure'ns una estona.

Torno a casa i al cap de poca estona arriba Simone de la feina (treballa tota la setmana a 400km de Savona). És un sopar poc animat perquè estem molt cansats, però acabem anant a fer una birra.

L'endemà toca platja i a la matinada cau una tormenta acollonant, així que ens llevem sensa pressa, però ja al migdia fa bon temps i hi anem amb Esther i Simone. Més tard ve també Stefano i allà passem la tarda.

Esther té una despedida de soltera aquella nit, Stefano fa la guàrdia en el centre ex-toxicomans de Genova i amb Simone anem a la Sagra dei Gunbi de Toirano on hem de trobar-nos amb Elena i Marcos sobre les 21h.

Aparquem lluny perquè hi ha molta gent, ens trobem amb la resta, sopem i entre vi, birres i limoncello estic més contenta que un gínjol. Sobre les 24h decideixen anar a fer la birra a Savona i jo no paro de cridar "siiiii, andiamo a fare il bagno nudiii!!", vaig estar a punt de convèncer a tothom però al final ens vam conformar amb la birra dal Birrò i xerradeta al port. Amb Simo tornem a casa i caic morta al llit.

Em llevo a les 10 i ajudo Esther a fer el dinar que ens hem d'endur a la platja, tornem a la del dia anterior (Savona mateix) tots 4. A la tarda tornem a casa, fent primer una visita als pares de Simone, ens dutxem i amb Stefano anem a comprar el sopar: farinatta i una enorme barquetta de gelat. Després de sopar deixem la parelleta que vagin a dormir que l'endemà treballen i amb Ste anem a Albissola en moto on en teoria hi ha uns amics seus. Quan hi arribem els amics han marxat a Savona. Tot i així fem una pasejada pel lungomare i fem una cervesa mentre mantenim converses que em fan esprèmer el cervell per trobar totes les paraules oblidades de l'italià. Com sempre encara fem l'última cervesa al Birrò de Savona fins les 3 que tornem a casa.

El dia es lleva mitjanament bo, trucu Ste, què fem? Genova, platja?...finalment em recull amb la moto i anem cap a Finale Ligure, em porta a dinar en un lloc moníssim i anem a la platja a Varigotti. Als 10min d'instal·lar-nos es posa a ploure i ens refugiem en un bar fins que para. Tornem a Savona igualment sota la pluja i una mica de fred.

Dutxa i sopar amb Esther a casa. Convencem a Esther d'anar a fer una birra al port i així de pas hi quedo també amb Marcos i Elena.

La primera pinta continua amb una segona, i una tercera...es fa tard i Esther vol tornar a casa. Jo torno a proposar el bany nocturn i acabem decidint que vaig a buscar la maleta a casa i la porto a casa Elena-Marcos (i companyia) i anem a la platja a banyar-nos. Ja són les 2h quan arribem a casa Elena, resulta que a Marcos se li ha endut el cotxe la grua i està una mica de mala lluna. Però tot i així acaba venint amb nosaltres acompanyat de la seva guitarra que toca duant tot el camí.

Fins les 6 del matí dura la seratta a la platja, amb bany, esmorzar, alba, i de fons la música de Marcos que ens toca John Mayer, Eagle Eye Cherry, Beatles, Bob Marley, Ben Harper i cançons brasilenyes...una d'aquelles nits de no oblidar.

Tinc dret a tornar a escoltar aquella que m'agrada tant: http://www.youtube.com/watch?v=1KdIe9-H4Q0

La franco-espanyola (Lara), l'italiano-rumeno (Stefano), el brasilo-italià (Marcos) i la rumanesa (Elena).

Despedida a Stefano quasi sota les llàgrimes, dormo 2h i a les 9:30h Elena m'acompanya a l'estació per afagar el tren: Savona-Ventimiglia, Ventimiglia-Niça, Niça-Paris. Arribada a les 21 a casa, depressiva i pensant quan hi puc tornar!

Les fotos: http://picasaweb.google.com/lararius/SavonaAgost09

Les chansons d'amour

http://www.youtube.com/watch?v=PoTcfsk09Ak

Juliol

Els 5 dies a Oléron van anar molt bé, sobretot per fer un canvi complet de pell ja que ens vam cremar de dalt a baix i encara m'entretinc a treure pelletes.

La primera nit (d'arribada) vam dormir sota el porxo de la mamy perquè ja era tard per muntar la tenda. L'endemà al matí després d'esmorzar, muntem la tenda, anem a fer una volta per la Cotinière, a la tarda a Saint-Pierre i a la nit cerveseta a la Coti altre cop.

El dia 2 fa més bon temps i anem a Marennes per fer acrobranches. Fem diferents circuits penjats dels arbres, amb tirolines, troncs, escales, xarxes...molt divertit però moooolt cansat per mans i braços. Al vespre anem al Luna Park de Saint- Georges i vist la poca emoció que hi ha, anem a fer la cervesa a Boyard, passant primer per la platja que està plegada de mosquits!

Dilluns fa un dia esplèndit així que anem a la platja més divertida (per les onades), Vertbois.

Allà ens hi estem de les 12 a les 18h....i evidentment tornem escaldats. Fem el sopar i tornem a Boyard.

Dimarts es repeteix la història del dia anterior per tant acabem re-escaldats! Al vespre, provem sort a Saint Trojant, però no hi ha res, recollim 2 xavals de 16 anys que fan autostop per anar au Chateau i els acompanyem per allargar una mica la nostra "nit". Pujem al castell, veiem la tormenta que s'acosta i tornem a casa.Al matí plou una mica mentre encara som dins la tenda, però el temps de llevar-nos, esmorzar i preparar les coses per marxar ja s'ha assecat i la pleguem.

Marxem cap a la Rochelle on dinem, passejem i finalment tornem a Paris sota plujes torrencials quasi tot el camí.

http://picasaweb.google.com/lararius/VacancesAOleron

Mentrestant, els nostres companys havien preparat una festa per divendres, el "101 Festival".

Durant la setmana ens havíen trucat per proposar-nos imitar algun "artista". Hi va haver canvis d'última hora però tot i així van assistir-hi:

Michael Jackson, Rocío Jurado, Julio Iglesias, Amy Winehouse, Las Supremas de Móstoles, Raphael, Sonia y Selena i Madonna i el seu gos ¿¿sado??

Tot i ser una freakada, va ser molt divertit i vam riure moltíssim amb les actuacions-playback de cada un.

http://picasaweb.google.com/lararius/101Festival

Aquest divendres era l'últim dia de feina de Patxu (que marxa a Toulouse a currar), així que a la nit vam fer un últim picnic amb ella al canal. D'ella ho he aprés tot en aquests 10 mesos de feina, fascinada per la neuro, treballadora, motivada, sempre amb ganes d'ensenyar (sigui a mi o els stagieres)...la trobaré molt a faltar els matins a la sala.

Ahir ens vam plantar per 4a-5a...vegada a EuroDisney, amb el pass anual hi anem tranquilament un cop llevats i sense pressa. Com sempre acabo rebentada de caminar i de pujar 3 vegades al Aerosmith, 1 a la llançadera, 2 al Space Mountain, que si el Carrousel, el BuzzLightgear...

I com es tracta de no parar, dijous a la nit agafo el tren cap a Savona (Itàlia) per re-veure els companys: Simone, Esther, Stefano, Elena, Adriana, Marcos...i m'hi quedo fins dimarts.

Quines ganes de veure Savona a l'estiu, la platja, el gelat del Superfrutto, fer un giro amb la moto de Simo, veure el fill d'Adriana, riure amb tots plegats!

Vacancetes a Oléron!

Demà després de la feina, amb Alejandro i Gwen marxem 5 dies a l'île d'Oléron a fer una mica el gos, que ja toca.

Acamparem al jardí de casa els meus avis i farem una vida paral·lela. El nostre fogonet, el nostre menjar, els nostres horaris...tot servint-nos de la seva vaixella, la seva dutxa, lavabo...i un cobert per si mai plogués.

Som-hi doncs!

Estiu a Paris

A destacar de les últimes setmanes:
- La visita d'en Marc
- La visita de me mare
- EuroDisney i Versailles
- Soirées i cafés
- 1h tancada dins l'ascensor de l'hospi amb 6 companys més
- El parc de La Villette d'avui amb els millors companys españols de Paris

ALEJANDRO, ALBERTO, ANA, JOAN, MARTA, PATRI I SANDRA!
Dimarts festa nacional i divendres marxem amb Alejandro i Gwen a Oleron a passar-hi 5 dies de platja!! yuhuuuuuuuu

Fotos:
http://picasaweb.google.com/lararius/EstiuIPicnicsAParis

Una mica més de París

"Dans la vie il y a un truc qui est gênant, un truc contre lequel on ne peut rien: il est impossible d'arrêter de penser...Penser à arretêr de penser, c'est encore penser. Et contre ça on ne peut rien."

"Peut-être qu'il n'y aura pas d'autre fois. Peut-être que dans la vie on a une seule chance, tant pis si on ne sait pas la saisir, ça ne revient pas."

"Je ris aussi je crois, je suis heureuse, là, tout de suite, dans l'engourdissement du sommeil, et si c'était ça le bonheur, pas même un rêve, pas même une promesse, juste l'instant."

Fotos:

http://picasaweb.google.com/lararius/UnaMicaMesDeParis

Sense portàtil.

Sense portàtil, molt avorrida...sort d'en Joan que em deixa el seu cada dia durant una estoneta.

Setmana de tornada de vacances dura. Tornar a començar, falten Alejandro i Alberto, tardes de Fnac i Virgin per fer passar el temps...poca cosa.

Amb ganes de saber si ens dónen el pis de Paris, que vingui en Marc a visitar-me aquest cap de setmana que ve, me mare al juliol, saber si en Jordi es classifica per Hawaii...enviar l'Olivier a *%&))/$·"%!#¬ i el nou programa per validar actes de pacients també.

http://www.youtube.com/watch?v=kTqrNISqqmU

Sarau i Challenge!

Cap de setmana intens amb el Sarau de Primavera de Sta Eulàlia, on no m'hi presento fins ben entrada la tarda de dissabte perquè em passo matí i mitja tarda mirant l'IM de Lanzarote per internet. Retrobo tots els companys i amics i m'hi quedo fins les 3 de la matinada.

Apenes dormo 2h que em sona el despertador, llevar-se, dutxa i marxar cap a Calella per la Challenge.

Anem a veure la sortida de la natació i també l'arribada, temps just per veure el meu germà, en Cantó, en Josep...

Marxem cap a Mataró, lloc on els podem veure d'anada i tornada de Dosrius. Costa veure els que van amb la nova equipació, hi ha noms que no em vénen al cap fins que ja han passat però encara els hi fem un crit, altres que em veuen a mi abans que jo a ells.

Tornem a agafar el cotxe per anar a la rotonda de l'Arquera, però tal com hi arribo corrent, veig passar el Cantó, per tant en Marc ja ha passat i si no ens afanyem arribarà a la T2 abans que nosaltres.

Tornem a Calella i ens situem a 1km de boxes (aprox) de manera que els veiem arribar amb la bici i també córrer cap a Pineda. Des d'allà veiem passar el Marc, Cantó, Bosch...i caminem direcció boxes per situarnos en un altre lloc per veure passar la resta. Quan calculem que al Marc li queda mitja horeta per acabar, anem a la pujada final d'arribada.

Hi ha un ambient impressionant, els corredors demanant anims, tothom aplaudint...quin mal de mans!

Intento acompanyar uns metres a alguns companys del club mentre crido ben fort que ja arriben.

Un cop acabada la cursa, acompanyo en Marc i la Jud a recollir les bosses a boxes, anem a dinar i cap a casa a posar-nos una bona capa d'aftersun.

Aquest cap de setmana es presenta mogut també: la cursa dels 10km de Granollers, el Tri Sprint de Mataró i la celebració del meu aniversari!

Per altra banda ja vaig mirant els bitllets d'avió per tornar a venir a finals d'agost i també a l'octubre a veure la Challenge!

També xafardejant els bitllets de tren París- Wiesbaden pel cap de setmana del 15-16 d'agost...potser m'hi passo a animar en el 1/2 IM.

Cap de setmana pre-vacances

Endarrerint el tema Praga...
http://www.youtube.com/watch?v=-oQNOM9KC3A jajaja

Cap de setmana de festeta el divendres, anant a prendre quelcom a Belleville amb Ana, Alejandro, Alberto, Kaoutar, Ivette, Cédric (i més que no recordo), "botellón" en una placeta, caminar per trobar una soirée que finalment havia acabat, últim got en un pub i finalment a les 2h taxi a 3 (Alejandro, Alberto i jo) per tornar a Saint Denis. Dormir poc i malament amb l'inquilí a casa, que faig llevar a les 8 perquè tinc guàrdia i s'en va a molestar una estona a Alejandro.

De tornada passo jo a veure Alejandro, decidim que farem migdiada i ens diem algo. Tranquil·lament dino i començo a mirar una pel·licula que dormo. Em truca Al sobre les 6 dient que marxa al Pompidou a estudiar amb Alberto. M'interessa poc el tema així que segueixo vaguejant a casa i els proposo de venir a sopar crêpes a casa.

A les 23h es presenten a casa, sopem i estem de xerrera fins quasi les 3.

Miraculosament avui aconsegueixo llevar-me a les 12h, tot un esdeveniment per mi! (havent-me despertat varies vegades abans). Alejandro em truca i decidim que tot i el mal temps podríem anar a la Foire du Trone (una fira vaja).

A les 15h sortim de casa, quedem amb Ana a la parada de metro de Riquet i fins les afores de Paris a la fira on hem fet una volteta.

Ara ja només queden 3 dies de feina, dijous de festa i al vespre agafar l'avió cap a casa!!!

Amb moltes moltes ganes de Sarau de Primavera i Challenge per començar!!!

Les fotos de Praga:

http://picasaweb.google.com/lararius/PragaPrahaPrague

Anaïs

Properament crònica de Praga....

Per ara simplement això, boníssima!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=JlU8pUVQwUw

Mon coeur, mon amour, mon amour, mon coeur

Ca dégouline d'amour
C'est beau mais c'est insupportable.
C'est un pudding bien lourd
De mots doux à chaque phrase:
"Elle est bonne ta quiche amour"
"mon coeur passe moi la salade".
Et ça se fait des mamours
Se donne la bécquée à table.
Ce mélange de sentiments
Aromatisé aux fines herbes
Me fait sourire gentillement 
Et finalement me donne la gerbe.

Je hais les couples qui me rappellent que je suis seule!
Je déteste les couples, je les hais tout court!
Mon coeur, mon amour, mon amour, mon coeur

C'est un épais coulis
Ca me laisse le cul par terre
Autant de mièvrerie
Nappée de crème pâtissière.

"Coucou qu'est-ce que tu fais mon coeur?"
"La même chose qu'y a une demi-heure..."
"J't'ai appelé y a cinq minutes mon ange mais ça répondait pas... alors j't'ai rappelé... pour la douzième fois de la journée... en explosant tout mon forfait...
Mais qu'est-ce que tu fais mon adoré? Ouais je sais on se vois après... Bon allez, j't'embrasse fort mon bébé, j't'embrasse fort fort fort fort...
Non c'est toi qui raccroche... non c'est toi... non c'est toi qui raccroche... non c'est toi... non c'est toi... c'est toi...
Bon j'te rappelle."

Je hais les couples qui se rappellent quand je suis seule!
Je déteste les couples, je les hais tout cours!
Mon coeur, mon amour, mon amour, mon coeur

Mon coeur. 

Cap de setmana de l'1 de maig

Divendres em llevo a les 5:30h del matí per dutxar-me, empaquetar i anar a agafar el metro cap a l'estació de Paris-Montparnase. El TGV surt puntual a les 7:20 i a les 10 arribo a Surgères on m'espera la meva tieta Moïsette. Anem a dinar al seu mobil-home d'Oléron fent parada a Saint Pierre a fer una volteta. Després em porta a la Cotinière, a casa els avis. Una horeta després arriben els meus pares amb en Marc i la Jud, i poc després els meus tiets. Anem a fer la volta a peu de rigor borejant la platja, el port, i el carreró "comercial". Tornem per sopar i anar a dormir.

L'endemà tothom es lleva abans de les 8 per ajudar amb els preparatius.

A les 12-13h comença a arribar el personal....acabem sent 30 persones de les quals 6 nens d'entre 4 i 12 anys.

Entre l'aperitiu, les ostres, les gambes, les tarrines de peix i el pernil al forn, a les 17h estem amb els postres. Amb la meva tieta Babette, al cosina Cécilia, el gos Roc i els 6 "cosinets" anem a passar una estona a la platja mentre la resta fan el café i recullen.

Arribem poc abans de les 19h i mentre uns juguen a petanca, altres xerren, els nens miren el partit del Lyon amb nosekimés. A les 20h arriba l'hora de mirar "El Partit" amb el que tots disfrutem. Finalment sopar, despedir de tothom i dormir que estem rebentats i l'endemà encara serà dur.

Despertador a les 5h i una hora després marxem els 5 cap a Surgères on jo agafo el tren per tornar a Paris.

A les 11:30 sóc a Saint Denis, dino i em passo la resta del dia dins el llit mirant unes de les pitjors pel·licules de la factoria Disney mai fetes (vease "High School Musical" 1 i 2...encara no he vist la 3a).

Avui, acabant de preparar la maleta per marxar demà cap a Praga i fent una quiche per sopar aquest vespre amb Alejandro, Joan i Alberto.

En projecte: buscant pis a Paris (en el 9eme o altres) per anar a viure amb Alejandro!

Fins la setmana que ve!

Les fotos d'Oléron:

http://picasaweb.google.com/lararius/OleronMaig09

http://picasaweb.google.com/mcrius/OleronMaig09

Aniversaris

Divendres sortint de la feina, anem a casa per descansar i a les 18h anem amb Alejandro a Montmartre per comprar el regal d'Ana. De seguida trobem el que volíem per ella i a més ens comprem una dessuadora per tots 2 igual. Som la peste...

Agafem el metro per anar al parc de la Villette, on hem quedat amb la resta per fer un sopar-picnic per celebrar l'aniversari d'Ana (23).

Ens hi presentem que són quasi les 20h i ja han arribat tots (Ana, Sandra, Judith, Gwen, Patri i Joan). Cap a les 21:30h anem fent via, i fem parada a casa de les noies per fer un últim got abans de tornar a casa.

Dissabte al matí em toca la guàrdia de 8:30-12:30. Es passa força ràpid entre pacient i pacient i quan arribo a casa dino i em fico dins el llit, d'on no en surto fins les 19h entre la migdiada i la peli.

Al vespre hem de celebrar l'aniversari d'Alberto (23 també), però ha marxat a Ikea amb Alejandro i triguen mooooolt. Per fi a les 23h arriben a buscar-nos a Joan i a mi.

Anem casa seva, a Bagnolet, instal·lem les 4-5 làmpades que ha comprat i al cap de poca estona arriben Sandra, Ana i Patri. Sopem pizza, fem petar la xerrada i ballem mentre (segurament) molestem els veïns.

Cap a les 3h les noies i Joan marxen, i amb Alejandro ens quedem xerrant, instal·lant l'internet d'Alberto i ja a les 6 ens porta a casa. Amb 3 cafés a sobre no aconsegueixo dormir i pel poc que agafo el son, a les 10 ja estic llevada.

Aquesta tarda teniem previst tornar a Ikea perquè Alberto comprés el sofà (i alguna cosa ens cauria a nosaltres també). Però vist que no dóna senyals de vida, anem a fer una volta pel parc de la Légion d'Honneur d'aquí al costat que hi fan la festa de les tulipes!!

Les fotos dels aniversaris:

http://picasaweb.google.com/lararius/AniversariAnaIAlberto

Maig complet!

Uns servidors marxem a Praga del 7 al 11 de maig!!!I es que cada any he de fer alguna escapada (sense comptar el fet d'haver-me escapat a Paris). Per ara comencem ja amb Praga.

Aquest divendres és l'aniversari d'Ana i Alberto, i alguna cosa es farà, segurament dissabte tarda-vespre-nit. Dissabte matí em toca guàrdia altre cop, i la setmana següent espero que passi ben ràpida, amb el divendres de festa que agafo el tren cap a la Rochelle per reunir-me amb tota la family "gavatxa", els papis, en Marc i la Jud.

I aquest mes de maig es farà curt; entre el 1r cap de setmana a Oléron, el 2n a Praga, el 3r guàrdia...i dijous 21 de vacances a casa durant 2 setmanes!

*****************************************************

La luna era una farola y a ella me abrazé borracho

y acabé buscando versos en el fondo de mi vaso

Todo lo que no aprendí...nunca se me ha olvidado

No he perdido la razón, ni tampoco la he encontrado

Sé que no puedo dormir....porque siempre estoy soñando

en invierno con el sol...con las nuves en verano!!!

Mientras me aguanten los huesos...

http://www.youtube.com/watch?v=aO512biM-6o

Setmana Santa

El cap de setmana passat (el de Pasqua) va ser força mogudet. Dimecres 8 arriben Clara i Raquel, cosina i amiga d'Alejandro. Dijous quan pleguem de la feina passem a buscar les noies a casa i anem a Montmartre, fa un dia genial, unes vistes magnífiques i veiem sortir una lluna plena enorme. Ens fem fotos davant el Moulin Rouge i tornem cap a casa per anar de pet al llit.

Divendres quan pleguem de la feina anem directe al Louvre on ens esperen per fer una visiteta ràpida (hem hagut de fer molta cua i ens tanquen aviat). Tornem a casa perquè estem morts i jo dissabte al matí treballo.

Tot i que estava previst mal temps, dissabte torna a fer molt bon dia, així que al sortir de l'hospi, vaig a casa, dino i anem al mercat de les Puces a gastar (per variar). Tornem per descansar cadascú a casa seva, al vespre baixo a casa d'Al i Alberto és també allà.

Decidim sortir, com el cotxe el condueix Alberto, ens porta al barri llatí, prenem quelcom (moooooolt car) i acabem anant caminant fins Le Marais (barri gay) on Al volia anar des d'un principi. Entrem en el famós bar "de la dutxa" on totes 3 volíem entrar perquè Al ens havia explicat que durant la nit algun cambrer es dutxava en una espècie de vitrina. A destacar...95% del bar eren homes...90% eren gays.

Ens hi acabem estant força estona, tot i que a les 4 ens fan fora perquè tanquen i Alberto ja cansat de l'ambientillo vol tornar. Sota la pluja tornem al cotxe (que està força lluny) i tot dormint arribem a casa a les 6.

El mateix diumenge a les 10 ja estic desperta i no puc dormir, merda!!! Així que em llevo, vaig a comprar 4 coses al super, endreço l'estudi, dino i em torno a ficar al llit a mirar una peli (Jurasic Park). Sobre les 14h, Alejandro em truca per dir que s'acaben de llevar però que tornaran a dormir perquè estan fets pols. Em sembla una idea fantàstica i jo també m'endormo. Ja al vespre faig una pizza, la baixo a casa d'Al, arriba Alberto, ve també en Joan i estem fins mitjanit xerrant i parlant de pelis Disney. No volem anar a dormir gaire tard perquè l'endemà marxem a EuroDisney a passar el dia.

Dilluns, tot i la intenció de marxar ben aviat, acabem sortint de casa a les 9:30. Entre Tram, RER i la cua per fer-me el passeport anual del parc, s'ens fan les 12 quan relament entrem en el món de la nostra infància.

Ens fa un preciós dia de sol i calor, i tot i la gent, no hem fet gaires cues i hem pujat a tot allò que volíem: 3 cops al Space Mountain, 2 a la Torre del Terror (caiguda lliure en ascensor), al It's a small world (casa de les nines que m'encanta i no hi pujava des dels 9 anys: http://www.youtube.com/watch?v=TYb8yYlLeGs), Indiana Jones, Mansió Encantada...i acabem passant per les botigues Disney on sempre cau alguna cosa.La tornada es fa llarga entre els 2 RER que hem d'agafar, esperar el Tram...arribem a les 12, l'endemà treballem i encara he de sopar, fer el dinar per dimarts...Un cap de setmana esgotador però que queda recompensat per aquest, en el que el mal temps treu les ganes de moure's de casa. A part de fer una volta per les Halles i anar (potser) aquesta tarda al museu Branly, poca cosa....

Les fotos: http://picasaweb.google.com/lararius/SetmanaSanta09

No me pidas que te bese, porque te besaré

Després d'un bon cap de setmana a casa, destaco:

- la retrobada amb els papis

- sopar amb les noies

- visita fugaç d'en Joan

- festa d'aniversari d'en Marc

- veure als amics/companys del CTG

- trobada aboslutament necessària i urgent amb l'Emma per parlar

I m'he quedat sense veure en Miquel i en Marc :( i adormint-me per no fer el canvi d'hora el diumenge i per tant quedar-me sense anar a Banyoles com tenia pensat.

Ara començo una setmana molt tonta i enfadada amb el món, que ningú s'acosti que mossego.

A sobre acabem de rebre una carta de l'hospital dient que estem obligats a inscriure'ns a l'Ordre des Masseurs-Kinés (Col·legi de fisios) o tindrem problemes...quan el nostre mateix "jefe" no hi està inscrit i té gent espanyola contractada que no té ni l'autorització d'exercir a França. A més a més que ens té fins el gorro de les seves tonteríes i comentaris, ja hem decidit que si ens fan pujar massa la mosca al nas marxem els 3 de cop (Alejandro, Joan i jo) de liberals, que aquí la feina sobra. Ahir amb Alejandro ja parlavem de mirar pisos a París de cara al juliol.

Soooort que aquesta setmana està fent molt bon temps i amb Nadine tornem a fer els nostres picnics fora al banc prenent el sol.

Necessito fer quelcom interessant aquest cap de setmana, i la millor opció per ara és anar diumenge a veure la Marató de Paris!!!

Amb amb tant temps lliure com tenim, a més d'anar al gimnàs, mirar els videos d'en Berto, descarregar-me els episodis de Lost i Anatomía de Grey també també tenim temps per mirar i descobrir pelis. Com la que vaig mirar ahir:

http://www.youtube.com/watch?v=S31SKmbanoI

Happiness

Moments, llocs o persones que m'han fet o em fan feliç.

No em cal gaire...no????

http://www.facebook.com/album.php?aid=16789&id=1451194978&l=3c5646529f

Don't know why...

Poca cosa a destacar a part de la festa del personal de divendres a l'hospital i el passeig d'ahir pels Jardins de Luxembourg.

Divendres a les 19h, Alejandro, Ana, Joan i jo ens plantem a la sala polivalent de l'hospital Delafontaine, on es feia un sopar bufet i festa. El menjar abundava, et servies tu mateix i menjaves dret. A les 21:30 comença la "festa" amb un animador que ens fa ballar salsa i bachatas i després ja posen música més o menys ballable. Amb Alejandro ens creiem els reis de la pista (que va buidar-se força) i ballem salsa, bachatas, el Mambo Nº5 i el "You're the one that I want" de Grease calcat a la peli (http://www.youtube.com/watch?v=JIpWhTEUWmY). A la 1h marxem a dormir, sort que només hem de caminar 2min perquè estem esgotats.

L'endemà matí passa distret ja que Ana s'ha quedat a dormir i fem petar la xerrada mentre mirem videos. Marxa, dino i a les 15:30 passo a buscar en Joan i l'Alejandro per anar a París, als jardins de Luxembourg a passejar i on hem quedat altre cop amb Ana. Prenem el sol i caminem cap al St. Michel, barri llatí i parem a fer una pinta al costat de Notre Dame on més tard ve a trobar-nos Alberto.

Alejandro ha quedat per la seva banda, així que marxem en cotxe, deixem Ana a casa i anem a sopar a casa Alberto. Entre truita de patates i pasta xina es fa tard i a les 2h ens porta a St. Denis.

El dia d'avui s'ha basat en llevar-se tard, fer el gos, trucar a casa, trucar la Bertyl, fer més el gos, anar al gimnàs amb Joan i fer el dinar per demà.

Uuuuiii que difícils es fan alguns dies...
Xinpún!

Aaaiii i m'ho deixava, demà al matí vaig a veure una operació!!! yuhuuu, tinc pase VIP per anar a veure una lligamentoplastia!
********************************************************************************
When I saw the break of day
I wished that I could fly away
Instead of kneeling in the sand
Catching teardrops in my hand

My heart is drenched in wine
But you'll be on my mind
Forever

http://www.youtube.com/watch?v=9__6TAVTwtk

Cap de setmana de 3 dies

Dijous al plegar de la feina vaig a casa, endreço i netejo, vaig al gimnàs, em dutxo i marxo a l’estació de la Plaine Stade de France a buscar l’Esther, vinguda d’Itàlia. Sobre les 22:30h arribem a casa, mengem uns crepes fets “maison” i com no ens veiem des de setembre i tenim tant a explicar-nos, a les 3 tot just comencem a dormir.
A les 9h sona el despertador, toca anar a fer el turista! A les 11h ens plantem al Arc de Triomphe i caminant tranquilament fem els Champs Elysées fins la plaça de la Concorde, cap a la Madeleine, Opéra Garnier, Place Vendôme, Tuileries, Louvre, Notre-Dame i acabem a Hotel de Ville a les 16:30 mortes de caminar.

Descansem una horeta i mitja a casa i a les 19h l’acompanyo a Basilique perquè agafi el metro a trobar-se amb les seves amigues i continuar el seu cap de setmana. Estic moooooolt cansada i a les 22h ja dormo.

Dissabte amb llevo amb ganes de fer quelcom, però no fa un dia extraordinari i no se què fer per canviar. M’acontento anant a fer un tomb pel centre de Saint Denis, dinar a casa, fer el vago i acabar la tarda a casa d’Alejandro a fer petar la xerrada i intentar aconseguir “pillar” el nou ball de moda: http://www.youtube.com/watch?v=ge2fe60FvL8

Decidim anar l’endemà a EuroDisney, si fa bon temps, i de pas fer-nos el pase anual per poder-hi anar (quasi) sempre que vulguem. Truca Alberto que ve a casa a veure’ns i ens desmunta els plans ja que amb en Joan comenten d’anar l’endemà a Amiens o similar. Indirectament ens proposen canviar la nostra destinació i després de sopar, parlar de compres de pisos, obertures de clíniques, motos...decidim anar al castell de Pierrefonds i Amiens. Com sempre se’ns ha fet tard i anem a dormir a la 1.

Quan a les 9h pico a la porta d’Alejandro el sento dir “mierda!”...- segur que s’ha adormit- penso. Evidentment...així que mentre es dutxa arriba en Joan i quan per fi arriba Alberto esmorzem. Són les 10:15 quan ens encaminem cap a Pierrefonds, molt bon temps, força callats i a ritme d’U2.

El castell és diferent a la resta que hem vist, aquest és dalt d’un turó, amb el poble sota. Aparquem, caminem per fer les fotos de lluny, anem al castell però tanquen i fins les 14h no tornen a obrir. Fem les fotos a l’exterior, agafem el menjar que ens hem endut per fer entrepans, comprem el pa i fem un picnic. Tornem al castell puntuals per l’obertura i ens hi passegem com per casa. Alberto fa fotografies molt xules i amb Alejandro ens permetem ballar un vals (improvisat i sense saber-ne) lliscant al mig d’una sala gegant sota els ulls dels altres turistes (d’aquelles que segur que a la seva època era on es feien els grans balls).

Acabem fent encara més fotos a l’exterior i fent un cafè a baix al poble. Passades les 16h agafem carretera a Amiens, perdent-nos una mica i aquest cop sota la veu de Bruce Springsteen. Són prop de les 18h quan hi arribem, com sempre anem a la catedral però està tancada, així que anem amunt i avall pels carrerons amb canals de la ciutat (molt maca). No podem marxar sense fer una cervesa, cafè, suc, kir...segons el gust.
Després de molta carretera (i ara tocava Dire Straits) per fi arribem a casa a les 22.30h i encara he de fer el dinar per demà!!!! noooooooooooooo. Couscous en 5min l’endemà al matí i llestos!Aquest migdia ha sigut una “regalada”, amb Nadine hem anat a un banc fora a dinar i estar-nos més d’una hora al sol! I es que feia un bon dia avui!!!! Es veu que durarà tota la setmana.

I divendres festa del personal a Delafontaine!!! Bufet per sopar i festa amb DJ tot gratuït...sembla ser que ja en som 400 d’apuntats, quina por!

Les fotos de tot plegat, tot i que falten les de la càmera d'Alberto que quan les porti ja les posaré: http://picasaweb.google.com/lararius/VisitaEstherPierrefondsAmiens

David Seuma, bon pofessor d'institut i millor persona. D.E.P

Nova adquisició...unes Converse!

Tot i les despeses (moooooooltes) del mes de febrer, diumenge no em vaig poder estar de comprar un nou parell de Converse. Ja és el 5è parell (4 de la foto i unes a Sta. Eulàlia) i en tinc unes altres que em ronden pel cap...Aquest cop les he comprades estiuenques, de les baixes i veeeeerdes (evidentment). I es que en el Mercat de les Puces valen 30€! i des que vaig arribar que en volia comprar unes.Com en Joan ha tornat i l'Alejandro torna avui, ja començarem la rutina (ara en sèrio) d'anar al gimnàs cada tarda (o quasi). Hi tenim "rendez-vous" a les 19h. Nosaltres sí som uns mindundis allà dins en comparació amb els "brancardiers" (camillers) i altres que hi fan musculació amb peses amb moooolts quilos. Hauríeu de veure les parets del gimnàs, totes plenes de pàgines de revistes de culturistes que no em motiven gaire...preferia veure "pata de triatleta"! jejeje

A destacar que en Joan ha vingut amb una senyera de 7mts que penjarem del meu balcó al seu (vivim un sobre l'altre, 4t-5è) per St. Jordi i l'11 de setembre, que no ens passi res....

Demà farà 5 mesos que sóc aquí....buuuufff.

Quin panorama! l'enorança...

Es comença a notar l'enyorança pel "home, sweet home", família i amics...
Trucades (quasi) diàries a casa per tonteries: "es que anava a comprar els vols pel maig i era per confirmar dates", "que ja els he comprat, que ho sapigueu!", "i pels bitllets de tren de l'1 de maig?", "no, que ja he comprat els bitllets...", "avui és diumenge i toca trucar, igual hi ha en Marc i la Jud...", "estem a mitja setmana, torno a trucar...", "hola! tenia ganes de trucar"...

Però vist el panorama no crec que torni aviat de manera definitiva. Regularment miro les ofertes de feina a la web del Col·legi de Fisios i n'apareixen una desena cada mes (per tot Catalunya), de les quals més de la meitat són per geriatria. A més de tenir companys que sé que no troben feina de fisio, o fa temps que en busquen una perquè la que fan no els agrada.
En una web francesa surten cada dia entre 4-5 ofertes només per París-Île de France, treballant 35h/set en comptes de 40 i en la majoria cobrant quasi el doble del que pagarien a Catalunya.
Gran part dels companys espanyols que he conegut aquí tenen molt clar que si tornen serà per estudiar/dedicar-se a una altra cosa o simplement no tornar i anar fent la volta al món com a fisios.

Tornar a casa suposaria estar un mínim de 2 mesos buscant feina, temps durant el qual em moriria de fàstic a casa (evidentment). Tot i trobar feina, el sou no em permetria marxar de casa+pagar cotxe (totalment necessari per la zona)+sobreviure.
Aquí a Saint Denis visc sola en un estudi, amb companys de veïns, a 30min del centre de París, a les 16:10 ja he acabat de treballar, 30 dies de vacances + 20 dies de recuperació del temps de treball, la feina no és pas estressant, i el sou em permet fer viatges a casa amb certa regularitat, fer sortides per aquí i estalviar (potser per Shangai 2010?)...I que estic vivint (quaaaasi) a la ciutat dels meus somnis! On al juny 2006 vaig dir que un dia viuria a Paris!!

Juny 2007, anada-tornada a París en 1 dia amb la Meli

Tot i que reconec que trobo a faltar moltes coses de Sta. Eulàlia i Granollers (el climaaaa), les converses amb amics i que quan veig les convocatòries d'entrenament, stage i competicions del CTG m'agradaria tornar...mentre estigui bé aquí, m'hi quedo.

Ara que falten 5 dies perquè vingui l'Esther (companya d'Itàlia), penso molt en el temps passat allà. Savona va ser la prova del "no hi estic bé, torno a casa", però ho trobo taaaant a faltar. Tot i que aquí tinc companys meravellosos, amb cap hi ha aquell "no sé què" que hi havia amb Esther, Simone i Stefano (també Elena, Adriana i Wilmer).

Simone, Esther i Stefano

I encara que em queixés (i em queixi) de l'avorrida Savona, tenia un encant especial que m'agradava (serà el mar? el superfrutto? via paleocapa?). Com també trobo a faltar el parlar italià...a vegades em sorprenc pensant en italià...pensant el que explicaria a Simo o les bromes que faria amb Ste.

Savona

A més no paro de pensar en el que faré durant les 2 setmanes de vacances a casa de maig-juny: qui he de veure, què he de veure, què he de fer...

Serà que tinc un mal dia...avui hem tingut formació i hem estat de 9 a 16:30 “tancats” a l’hospital una quinzena de fisios de Delafontaine i Casanova junts (dels quals 11 espanyols) i es palpava la tensió deguda a les enemistats entre uns i altres...mirades matadores, que tal i qual estan enfadades i de rebot la resta avui no l’han saludat, que jo no em parlo amb 6 d’ells, que t’ignoren dia si-dia no-dia si-dia no...un “ambientassu”!!. Bàsicament hi ha 2 grups formats (i alguna persona que està a mig camí entre un i l’altre). Per sort, a part de la tensió que hi ha en algun moment en què estem tots en un mateix lloc, jo tinc molt bona relació amb qui vull tenir-la i m’interessen com a persones, i amb els que no...pppffff millor així que fer-nos els falsos, por algo será...

En resum, que aquest cap de setmana els nois m’han deixat sola (estan repartits entre Girona, València i Madrid) i els trobo a faltar, perquè sense ells els dies i els caps de setmana es fan llargs i més avorrits.

Gràcies als amics/família que passen pel blog i els companys del CTG amb els que de tan en tan intercanvio alguna paraula via telf., xat, mail o facebook.
Un petó a tots!

I aquesta cançó, que em recorda als meus pares, al meu germà i les setmanes santes als Alps (i les hores dins l'Opel Vectra i l'Honda Accord...com odiava l'olor d'aquests cotxes!)...aaaaiii :'(

"Te miro y de repente el horizonte es tan distante como tú..." http://www.youtube.com/watch?v=SKN-Ntyy9YU

...y yo sigo aqui...

Han sigut dues setmanes-caps de setmana força menys fascinants que els últims...

Fa 2 divendres, a la feina, es va muntar un bon "percal" entre Catherine (fisio friki) i Barbara (ergo)...tot per un tros de pastís, i que ens va tenir ven entretingudes durant uns dies.

Aquell divendres vam anar Joan, Patri i Sandra en un bar on si hi vas prou aviat (20h), amb el que et demanis et porten un plat de Couscous, i així ja vam sopar.

L'endemà a les 7:30 em truquen els repartidors de Darty per dir-me que ja arriven amb la rentadora. Després ja no puc dormir, així que l'estreno, miro una peli (l'última d'Indiana Jones) i recullo l'estudi. Després de dinar decideixo baixar a París sola que fa molt que no ho faig. Em passejo per St Michel i Chatelet, on entro a Darty i em compro el forn. De tornada em truca Alberto que ha d'anar a Carrefour a comprar i si l'acompanyo. Arribo a l'estudi, desempaqueto el forn i sobre les 19:30 em passa a recollir Alberto. Després de molta estona allà dins per comprar les coses que ell necessitava (jo només 2), truquem Alejandro i Isaac per saber on paren. Ens diuen que són al Sacré-Coeur i decidim anar-hi. Té tanta potra que aparca quasi a la porta del Sacré-Coeur on ens esperen. Després del centenar de fotos que Alberto dispara (i encara no tinc), fem un crêpe per sopar i busquem un bar per Montmartre on passar part del vespre. Fem 2 birres en un mateix bar ja que hi ha un saxofonista que toca en directe. Per la tercera canviem d'ubicació (una mica més avall) i desfem camí fins el cotxe. Amb tot plegat són les 3 quan vaig a dormir.

Diumenge estreno forn fent una quiche i que reparteixo entre en Joan, Alejandro i Isaaac.

A la tarda hem quedat per anar a veure la desfilada de Carnaval en el seu pas per la plaça de République. Acaba sent força decepcionant, fem una cervesa i tornem a casa.

La setmana es caracteritza per l'intent fallit de voler anar a casa els meus avis el 7-8 març (bitllets de tren massa cars), el merder del pastís, el suplici d'aguantar el meu stagiere Thomas una última setmana (com pot ser tant passiu i avorrit???) i el sopar raclette a casa Alejandro-Isaac.

Aquest cap de setmana tocava guàrdia dissabte matí (8:30-12:30h) per tant divendres al llit després d'empassar-me els capítols de la 5a temporada d'Anatomía de Grey i Lost.

Dissabte quan acabo al guàrdia em passen a buscar Al i Isaac per anar al Mercat de les Puces de St. Ouen. Ens hi passem 4 bones hores passejant, xafardejant i menjant crêpes. Tornem a casa per descansar, i per sort acaben decidint que si que vindran a la Crémaillère (festa quan canvies de casa) d'Ana i Sandra.

A les 22h sortim de casa per agafar el tram+metro i ens trobem Joan i el seu amic de visita Elder que també s'apunten a venir. L'intenció era quedar-se fins les 24h, però ens allarguem una mica i jo torno a les 2:30 acompanyada de Joan i Elder (així no pateixo per la meva integritat). Entre caminar i bus nocturn s'ens fan les 4 quan arribem als estudis.

El primer diumenge de mes els museus de París són gratuïts i s'ha d'aprofitar. L'intenció era anar al d'Orsay, però quan hi arribo (sobre les 14h) hi ha molta cua i camino cap a Notre-Dame amb l'idea d'anar a l'exposició de David LaChapelle (pagant) al Museu de la Moneda. El visito+postals souvenir, travesso el Pont Neuf, Chatelet i entro al Louvre per veure la part "Histoire du Louvre" i "Louvre médiéval". Aviat em canso de tant caminar i a les 18h ja sóc a casa per fer-me el dinar de l'endemà i uns crèpes per sopar.

Algunes fotos de les exposades de LaChapelle:

Avui han començat els nous stagieres, aquest cop m'ha tocat en Grégoire. Ja és el 4t stagiere que tinc i el que al principi feia gràcia ara ja comença a cansar...a més, tot i que sembla simpàtic, em recorda el 1r que vaig tenir, en Julien (al que hagués estrangulat)...el temps dirà.
A més aquesta setmana Joan és a Girona i Alejandro de vacances...aaaiiii, sense els meus companys de caminata i xafardeig....
El cap de setmana que ve toca formació de neurologia organitzada per l'hospital (divendres tarda i tot dissabte) que em tindrà distreta, i dijous 12 arriba Esther des de Savona!

Seguiré informant...

P.D: ja tinc els bitllets d'avió per les meves vacances llargues, del 21 de maig al 8 de juny, per fer un no parar de prendre el sol, celebrar els meus 24 anys, animar a la Challenge i Sprint de Mataró i el més important...el bodorrio Marc-Jud!

Chenonceau i Tours

Aquest cap de setmana ha tornat a tocar excursioneta.

Dissabte tarda amb en Joan baixem a Paris, a Le Marais, per trobar-nos amb Alejandro i Isaac (el seu ex, que està de visita). Fem el café, passejem per la zona i amb en Joan tornem a Saint Denis perquè fa fred i estem cansats. A les 22:30 tornen ells amb Alberto, i comença la nit de decidir on anirem l'endemà.

Després de 2h acabem decidint anar al sud per veure un altre castell del Loire (Chenonceau), Tours i si tenim temps Blois.

Alberto es queda a dormir a casa i a les 8 es lleva amb un petardo al cul per anar a despertar els altres, esmorzar i marxar aviat. Entre pitus i flautes no marxem fins passades les 10, Alberto, Alejandro, Isaac, Joan i jo.

Són prop de les 13h quan arribem al castell. Tenim sort i fa molt bon temps, així tot sembla més bonic. Visitem l'interior i jardins i Alberto es fa un fart de fer fotos amb la seva Nikon D300 nova.
Dinem en un bar-restaurant del poble mentre parlem de projectes futurs: Shangai 2010, viatge Nova York, Canadà 2012...el que sigui mentre no haguem de tornar a treballar a Espanya.

Tornem a enllaunar-nos dins el cotxe per anar a Tours. Ja són les 17h, encara hi ha llum per fer les fotos a la catedral, visitar-la i veure la posta de sol des d'un pont penjat. Però no volem arribar tard a casa, així que a les 19h ens posem de camí a París.

Per altra banda, ja estem apuntats al gimnàs! gimnàs que està sota casa, en el mateix edifici on vivim, per tant no hi ha mandra possible per anar-hi, en 1min hi sóc. Hi ha tot tipus de màquines, el·líptica, cinta per córrer, peses...Vam començar anant-hi mitja hora els matins (de 7 a 7:30) i les tardes que podíem. Ara ja comencem a renunciar a els matins però les tardes ens hi posem en sèrio (poca estona però intens).

Les fotos de diumenge: http://picasaweb.google.com/lararius/ChenonceauITours